Almenys 72 palestins han mort en les últimes hores en els bombardejos israelians contra diversos edificis residencials a l'assetjada ciutat de Beit Lahia, al nord de Gaza, segons ha informat el govern de la Franja, en mans de Hamàs, que en va reportar també uns altres 24 de morts als campaments de Nuseirat i Bureij. "L'Exèrcit d'ocupació (israelià) sabia que en aquestes cases i edificis residencials es trobaven desenes de civils desplaçats, la majoria dels quals eren nens i dones desplaçats dels seus barris", ha denunciat avui l'Oficina de mitjans del grup islamista palestí en un comunicat.
Segons la nota informativa, en els dos atacs contra els campaments de Nuseirat i Bureij (centre) uns altres 60 gazians van resultar ferits, i algunes de les víctimes van ser traslladades a l'Hospital Al Awda i al dels Màrtirs d'Al Aqsa, a la ciutat de Deir al Balah, també a la zona central. A començaments del mes d'octubre les tropes israelianes van reprendre la seva ofensiva, per tercera vegada, contra el nord de Gaza, donant lloc a un setge militar i a continus bombardejos amb l'objectiu, segons fonts militars, d'evitar que Hamàs es reagrupi en aquesta zona.
Des d'aleshores, uns 2.000 palestins han mort —segons xifres locals— i els tres principals hospitals de la zona, que també han estat atacats per Israel (el Kamal Adwan, l'Indonesi i l'Al Awda) funcionen parcialment. A això se suma la poca ajuda humanitària que va entrar al nord de Gaza a l'octubre i que podria derivar en una fam "imminent", segons han alertat en aquests últims dies diferents organismes internacionals, entre ells l'ONU.
Més de 43.800 morts confirmats des d'octubre de 2023
La contínua agressió israeliana contra Gaza des d'octubre de 2023 ha provocat ja més de 43.800 morts documentades —a prop del 70 % dones i nens— i més de 103.600, si bé són xifres que podrien augmentar, ja que un nombre indeterminat de víctimes segueixen sota runa. Els atacs d'Israel continuen malgrat les crides del Consell de Seguretat de les Nacions Unides a un alto el foc immediat i de les directives del Tribunal Internacional de Justícia perquè es prenguin mesurades per evitar un genocidi.
Precisament aquest diumenge s'ha conegut que el Papa Francesc, per la seva part, ha instat a investigar els potencials actes de genocidi d'Israel sobre Palestina en "L'esperança no defrauda mai", el seu nou llibre. "Penso sobretot en qui deixa Gaza enmig de la carestia que ha colpejat els germans palestins davant la dificultat de fer arribar menjada i ajuda al seu territori", agrega el Pontífex a l'obra.
Onze morts al Líban després d'un nou atac israelià
Paral·lelament, almenys onze persones han mort aquest diumenge en diversos atacs israelians contra diverses localitats al sud del Líban, segons l'Agència Nacional de Notícies (ANN) libanesa, que va informar d'atacs amb fòsfor blanc contra el municipi d'Al Jiam, on no s'ha comptabilitzat víctimes fins al moment. En un breu comunicat, ANN va informar de la mort d'una persona en un bombardeig israelià aquesta matinada contra Yadida Marjayoun, que va causar també ferit a uns altres tres individus que la Creu Roja Libanesa va traslladar a l'hospital públic de la localitat d'Hasabia. La resta de morts es van localitzar a la ciutat de Nabatiye, on els equips de Defensa Civil estan aixecant runa d'un habitatge que ha estat atacat aquesta nit i en la qual va morir una família de set membres. Així mateix, van recuperar uns altres tres cadàvers, xifra que podria incrementar-se a mesura que avancin les tasques de rescat, que es veuen "dificultades per la falta de grans maquinàries per aixecar la runa ràpidament", va apuntar ANN. Des de l'inici del foc creuat entre el grup xiïta libanès Hezbollah i Israel el 8 d'octubre de 2023, un dia després del començament de la guerra a Gaza, el Líban ha registrat 3.452 morts, així com 14.664 els ferits, segons el Ministeri de Salut Pública del país mediterrani.
Tres detinguts sospitosos de llançar bengales a la casa de vacances de Netanyahu
D'altra banda, la Policia israeliana ha arrestat aquesta matinada a tres sospitosos pel llançament de dues bengales contra una residència privada de Netanyahu a la localitat costanera de Cesarea, a uns 100 quilòmetres al nord de Jerusalem. "El tribunal va ordenar una ordre de silenci sobre els detalls de la investigació i la identitat dels sospitosos durant 30 dies per evitar interrupcions o danys a la investigació", detalla un comunicat policial sobre la investigació conjunta amb el Shin Bet (servei d'intel·ligència nacional). No s'han constatat danys en l'incident i, segons fonts policials, Netanyahu i la seva família no es trobaven en aquesta segona residència en el moment del succés. Una finestra d'aquest mateix habitatge va ser feta malbé el mes passat en un atac amb dron de Hezbollah.
Aquest episodi ha despertat el rebuig de diversos polítics, com el president israelià, Isaac Herzog, que l'ha qualificat d'"escalada perillosa" que no hauria de precedir un "augment de la violència en l'esfera pública", segons denúncia en un comunicat. Al seu torn, el ministre de Justícia, Yariv Levin, ho ha descrit com l'última "baula d'una cadena d'accions violentes i anàrquiques, el propòsit de la qual és provocar l'assassinat del primer ministre i l'enderrocament del govern electe mitjançant un cop violent". Per la seva part, el ministre de Seguretat Nacional, el colon i ultranacionalista Itamar Ben Gvir, va declarar que "la incitació contra el primer ministre Benjamin Netanyahu ha creuat tots els límits", va reprovar a X. El recentment assignat ministre de Defensa, Israel Katz, també ha dit avui a X que aquest acte equival a "travessar totes les línies vermelles", i que Netanyahu "amenaçat per l'Iran i els seus aliats que estan intentant assassinar-lo, no pot estar subjecte a les mateixes amenaces dins de casa".