Una última guerra de 24 hores ha acabat amb l'Alt Karabakh. El fins ara president de l'autoproclamada república, Samvel Xakhramanian, ha anunciat aquesta setmana que l'Alt Karabakh deixarà d'existir a partir de l'1 de gener del 2024. Aquest enclavament armeni en territori de l'Azerbaidjan va formar part de l'Armènia soviètica fins a l'annexió per part d'Azerbaidjan el juliol del 1921, durant l'època estalinista. Té una extensió d'uns 4.400 quilòmetres quadrats, amb una població aleshores d'unes 150.000 persones, de les quals el 85% eren armenis.
➕ L'Alt Karabakh deixarà d'existir per sempre
➕ Qui és qui al conflicte de l'Alt Karabakh?
La història d'un conflicte sense solució
L'Alt Karabakh era en temps soviètics una autonomia de l'Azerbaidjan, que va proclamar-se independent el setembre del 1991 –així com Armènia, que també formava part de l'URSS–, iniciant una guerra que va durar ben bé fins a mitjan 1994. Durant la guerra, el Karabakh va celebrar un referèndum on el 99,89% de la població es va pronunciar a favor de la independència, que es va acabar formalitzant el gener del 1992. Això sí, sense reconeixement internacional. A més, la guerra va tenir greus conseqüències perquè van morir unes 25.000 persones. Les tensions, però van començar una mica abans, concretament el 1988, amb moviments nacionalistes i vagues que demanaven que la regió tornés a formar part d'Armènia.
L'ONU va condemnar l'any 1993 en quatre resolucions diferents l'ocupació de l'enclavament per les tropes armènies i va demanar la seva retirada immediata. Ara bé, la victòria d'Armènia va suposar que l'Azerbaidjan perdés un 17,7% del seu territori, un fet que no va caure gaire bé a les autoritats del país, insisteix Efe. Des del maig del 1994, hi havia tensions, però s'aguantava un alto el foc. La mediació de Rússia va ser important. I també va ser-ho més endavant, el 2020.
El conflicte a la regió de l'Alt Karabakh s'ha intentat solucionar des de fa anys, però sense èxit. El 2002, hi va haver una important reunió entre representants dels dos països, acompanyats de mediadors internacionals, i també es va fracassar. Una cimera el mateix any entre el president de l'Azerbaidjan, lham Alíev, i el president rus, Vladímir Putin, va suposar un acostament de l'Azerbaidjan a Occident i va donar peu perquè els EUA aixequessin el veto el 1993 a la venda d'armes imposat pel conflicte. Un fet que va obrir les portes perquè hi hagués una nova reunió el 2006 per intentar acostar postures sobre la sobirania de la regió, però tot plegat, com sempre, sense resultats ni avançar cap enlloc.
Malgrat tot, a l'Alt Karabakh s'anava fent feina. El desembre del 2006, es va celebrar un referèndum on el 87% dels habitants van votar a una Constitució, i el sí va obtenir un resultat amplíssim, del 98,5%. El 2007, després d'unes eleccions al territori, no reconegudes per l'OSCE, hi va haver un nou conflicte que va portar més reunions. Una el 2009 i l'altra al 2012. Sense cap proposta clara.
Però, per què s'ha enquistat i s'ha allargat tant aquest conflicte? Les demandes són diverses i ningú vol cedir. L'Azerbaidjan demanava fins ara la retirada incondicional de les tropes armènies, que serien substituïdes per tropes de pacificació, per concedir una autonomia a la regió. Però, per altra banda, Armènia defensava el dret a l'autodeterminació, a través de referèndum dels ciutadans de la regió.
Fatídic abril del 2016 i la guerra del 2020
Entre els dies 2 i 5 d'abril del 2016, els combats es van intensificar entre les tropes del Karabakh i les armènies contra les de l'Azerbaidjan. Aquests van ser els combats més intensificats des del 1994, i es van produir prop de 150 morts. Malgrat tot, el maig d'aquell any el Parlament armeni va rebutjar abordar el projecte de llei del govern per reconèixer la independència del Karabakh per la pressió internacional i la possibilitat que l'Azerbaidjan el recuperés per la força.
Després d'aquests enfrontaments intensos van venir uns anys de certa calma. No hi havia enfrontaments, però tot va canviar el setembre del 2020. L'artilleria d'Azerbaidjan va començar el bombardeig de les localitats de Gadrut, Talish, Martakert i Magatis, al territori de l'Alt Karabakh, mentre que les forces armènies ho van fer sobre la ciutat azerbaidjanesa de Terter, tal com recorda Efe. Un fet que va donar peu a la segona guerra al territori.
Les forces de l'Azerbaidjan van aconseguir recuperar els set districtes ocupats fins llavors pels armenis i part de l'Alt Karabakh. La guerra, en què van morir més de 2.800 militars azerbaidjanesos i 2.900 militars armenis, es va allargar fins al 10 de novembre. En aquell moment, es va acabar gràcies als esforços de mediadors russos. En aquest sentit, hi havia forces de pau que 'controlaven' els accessos. Concretament, se'n van desplegar 2.000. Ara bé, aquests soldats no van poder impedir el bloqueig de l'Azerbaidjan, que va començar el desembre passat i que ha comportat escassetat d'aliments, medicaments i que s'haguessin d'instaurar cupons per aconseguir menjar.
Què ha passat a l'Alt Karabakh des del 2020?
Del 2020 al 2023 va presidir la regió l'oligarca i exprimer ministre Araik Arutiunian, que va passar després d'unes eleccions a Bako Saakian, que va exercir el lloc des del 2008, amb una reelecció el 2012. Aquest mes d'agost passat, però, a conseqüència dels bloquejos, l'escassetat alimentària, de medicaments, talls de llum i en general condicions molt difícils per a continuar vivint el dia a dia a la regió, Arutiunian va dimitir. En aquest sentit, el Parlament va triar com a substitut Samvel Xakhramanian.
Després de 10 mesos de bloqueig, on la situació era insostenible, el 19 de setembre, l'Azerbaidjan va posar en marxa una "operació antiterrorista" per recuperar tot el territori i fer que tornés a formar part del país. El bombardeig va durar 24 hores, fins que les autoritats del país van acceptar deixar les armes. De fet, aquestes eren les exigències, deixar les armes i que el territori torni a formar part de l'Azerbaidjan. En aquesta operació també hi ha hagut morts, uns 192 soldats de l'Azerbaidjan i gairebé 200 militars armenis. Però també civils.
Després que comencés aquesta nova ofensiva, encara que de vint-i-quatre hores, milers de persones han decidit marxar de l'Alt Karabakh i dirigir-se a Armènia. Segons les últimes dades oficials d'aquest divendres, un 70% de la població, d'un total dels 120.000 habitants, haurien ja marxat de la regió. L'Azerbaidjan s'hauria compromès a respectar els seus drets, però la majoria de la població, ha preferit marxar.
Paral·lelament a la fugida de milers de ciutadans armenis de l'Alt Karabakh, Xakhramanian va detallar que l'Alt Karabakh deixaria d'existir a partir de l'1 de gener del 2024. El document, signat pel fins ara president de l'enclavament, assenyala que els habitants de l'Alt Karabakh, inclosos els que es troben fora del seu territori, han de prendre nota de les condicions presentades per l'Azerbaidjan per a la reintegració, i després "decidir individualment" si romanen en aquest territori o no. La dissolució de l'autoproclamada república de l'Alt Karabakh, no reconeguda per ningú, ni tan sols per Armènia, va ser una de les condicions imposades per l'Azerbaidjan.
L'ONU preocupada per l'èxode de ciutadans de l'Alt Karabakh
I l'èxode de milers d'armenis fugint de casa seva no ha deixat indiferent ningú. L'assessora especial de l'ONU per a la prevenció del genocidi, Alice Wairimu Nderitu, ha reiterat aquesta setmana la seva "preocupació" vers les imatges i el fet que hagi marxat més del 70% –amb dades de divendres– de la població de casa seva.
L'assessora no va citar explícitament l'Azerbaidjan encara que l'èxode dels armenis és per por de les mesures que contra ells puguin prendre els àzeris. Això sí, per ara ha posat èmfasi en recordar que "s'han de fer tots els esforços per assegurar la protecció dels drets dels armenis ètnics que romanen a la regió". I a més, en una crida que podia anar dirigida tant a l'Azerbaidjan com a Armènia -destinació final dels que han marxat-, ha constatat que "per als que han marxat, s'ha de garantir la protecció", subratllant que "els drets de les minories són pedra angular de la llei humanitària".
Tot i les paraules del president de l'Azerbaidjan, que ha promès també aquesta setmana a la cap de l'Agència dels EUA per al Desenvolupament (USAID), Samantha Power, que Bakú protegirà els drets dels armenis que romanguin a la regió del Karabakh, la majoria de la població del territori ha preferit marxar. L'ACNUR, per altra banda, es preparava divendres ja també per a un possible èxode total dels 120.000 residents del Karabakh.