El passat 19 de setembre el so de les sirenes va tornar a ressonar a Stepanakert, la capital de la regió de l'Alt Karabakh. El Ministeri de Defensa de l'Azerbaidjan havia anunciat l'inici d'operacions militars "antiterroristes" contra el Karabakh per "desarmar i retirar les unitats de les forces armènies d'aquells territoris i neutralitzar la seva infraestructura militar". Una guerra que va durar vint-i-quatre hores, després de la rendició del govern de l'Alt Karabakh i la promesa de deposar les armes. A partir d'aquell moment, èxode massiu dels ciutadans cap a Armènia malgrat la promesa de l'Azerbaidjan de respectar els drets de la població. Mentrestant, el president de la regió declarava que l'Alt Karabakh deixaria d'existir l'1 de gener de 2024. Aquest escenari deixa moltes preguntes a l'aire. Quina serà la situació o la condició dels ciutadans que s'han quedat a la regió? Què passarà amb els que se n'han anat? I amb els seus béns? Què farà l'Azerbaidjan amb aquest territori? Per aclarir alguna cosa, parlem amb el grup d'analistes, especialitzats en anàlisi militar Nagorno Karabakh Observer.
Què podria passar amb les cases de la gent? I les collites?
Les cases que els armenis van abandonar, fugint del conflicte, poden ser utilitzades per Bakú per repoblar la zona amb els seus propis ciutadans. En la majoria de les cases, especialment en aquelles zones on la gent va fugir, sabent que no podrien tornar (p. ex. regions de Martuni i Martakert), encara hi ha les pertinences (televisors, electrodomèstics, joguines, roba, cotxes, etc.), per la qual cosa, repoblar la zona premiant a certs sectors de la societat no implicaria una gran despesa per a l'estat àzeri.
Una cosa que pot passar és que les cases siguin enderrocades, com va succeir al poble de Tagavard després de la guerra de 2020. Aquest poble va quedar dividit en dos, amb forces àzèries prenent la meitat del poble, mentre l'altra part seguia baix control karabají. Allà, almenys 38 cases abandonades per armenis desplaçats de la part àzèria van ser demolides per crear un camí que es va construir a través del poble.
Se suposa que una vegada registrats al cadastre per l'estat àzeri, igual que les cases, els terrenys podran ser regalats i distribuït a certs sectors. Naturalment, les collites serien dels nous propietaris. En unes parts del Karabakh que van caure sota control Àzeri el 2020, ja s'ha dut a terme projectes de construcció (p. ex. Ciutat de Fuzuli, Uchunyu Agali) però de manera molt limitada, amb molt poca població repoblant les noves zones en comparació amb la seva extensió territorial.
L'Azerbaidjan ha dit que respectaria els drets de la població, si bé és cert que no s'ha especificat res més sobre això. Com ho faria? En quins termes?
És un assumpte difícil de precisar, perquè que mai no hi ha hagut antecedents d'armenis vivint sota un Azerbaidjan independent i sobirà, ja que, quan es va declarar la independència a l'Azerbaidjan el 1991, la majoria de les zones de l'Alt Karabakh poblades per armenis ja les controlaven els mateixos armenis sense que Bakú exercís control estatal en sentit weberiano, mentre que en zones no controlades per forces armènies locals aquests van ser o deportats o van fugir persecució des que va petar el conflicte el 1988.
Oficialment, autoritats a Bakú parlen de programes de reintegració de la població armènia, incloent el lliurament de passaports àzeris a tots els que desitgen romandre al territori –armenis de Karabakh porten passaports armenis–, s'ha parlat d'inversions i reconstrucció de la zona, però amb poca perspectiva per al futur. La zona de l'Alt Karabakh i el que l'envolta és una zona amb poc comerç i trànsit demogràfic, difícilment es podria imaginar una industrialització i desenvolupament d'una zona tan aïllada amb pocs llaços al món exterior.
Un factor més serà el tracte de les minories a l'Azerbaidjan. S'han constatat casos d'assimilació forçada i una modificació de xifres oficials per disminuir la població no azerioturca. Així mateix, 30 anys de guerra han donat lloc a la formació d'un discurs oficial militarista antiarmènia –tant armènia com a estat sobirà com grup ètnic– present en totes les institucions estatals, fins i tot en col·legis del país. S'han reportat casos d'individus amb cognoms armenis que se'ls ha denegat l'entrada al país. Existeix un rancor i desconfiança mutu entre armenis i àzeris, cosa que va materialitzar en la fuga de la totalitat de la població armènia del Karabakh (tret d'entre 50 i 1000 persones segons l'ONU). Juntament amb això, la situació general de drets humans i llibertat de premsa a l'Azerbaidjan deixa molt a desitjar, i posa en dubte la possibilitat d'un ple desenvolupament cultural, polític i econòmic de minories al país, particularment una minoria contra qui s'ha lluitat diverses conteses armades.
La situació general dels drets humans i llibertat de premsa a l'Azerbaidjan deixa molt a desitjar
Què passarà amb els líders polítics de l'Alt Karabakh?
De moment, s'han aturat tres dels cinc presidents del territori després de l'operació militar al setembre, Baku Sahakyan, Arkadi Gukasyan i Arayik Harutyunyan. També s'ha aturat l'exministre de l'exterior David Babayan, el president del parlament David Ishjanyan, l'excap del govern Ruben Vardanyan, l'exministre i viceministre de defensa Levon Mnatsakanyan i David Manukyan.
No hi ha dubte que seran jutjats i empresonats per les autoritats a Bakú. L'últim president, Karen Shahramanyan, que va assumir el càrrec 9 dies abans de la contesa, es va traslladar a Armènia fa uns dies. El seu predecessor, Arayik Harutyunyan, va ser detingut fa una setmana mentre encara estava al Karabakh i es parla de la possibilitat d'una cadena perpètua per a ell. Els càrrecs de tots giren entorn d'una associació amb grups criminals (Bakú oficialment ha considerat tot dirigent criminal, separatista o terrorista en diferents moments), contra la constitucionalitat, implicació en actes violents contra l'estat àzeri. Existeixen encara combatents armenis de la guerra de 2020 a Bakú, que van ser capturats en el seu moment i després van ser sentenciats a llargs anys a la presó.
Veient aquestes tendències, es pot deduir que tots els líders armenis del Karabakh seran condemnats a cadenes molt llargues, si no perpètues sense la intervenció d'actors que puguin tenir influència sobre les decisions del govern àzeri, com són els Estats Units, la UE o Rússia.
Què ha de fer la comunitat internacional en aquest sentit?
Si es busca el retorn dels armenis a l'Alt Karabakh, es requereix garanties duradores de seguretat física i econòmica, que en aquests moments podria equivaldre a no viure sota el govern de Bakú. Això ja no sembla possible, ja que el territori és reconegut com a part de l'Azerbaidjan i com tal, ja és sota el seu control total. El cas del Karabakh arriba a ser un trencaclosques per a la comunitat internacional, ja que allà xoca el dret a l'autodeterminació dels pobles frontalment amb el principi de la integritat territorial dels estats. Quin és prioritari? Naturalment, l'últim preval sobre l'anterior ja que els qui prenen decisions relacionats amb el dret internacional són els estats, els subjectes del dret internacional, defensant la seva integritat territorial davant possibles pèrdues territorials que podrà suposar una autodeterminació.
Les sancions contra l'Azerbaidjan no seran gaire viables, ja que la història ha mostrat que autocràcies sancionades no solen rendir-se fàcilment, sense grans canvis. Per a una coexistència pacífica, es requerirà diverses generacions i una democratització de l'Azerbaidjan, desmantellant el discurs militarista presents en totes les esferes, permetent grups de la societat civil expressar les seves veritables opinions sobre el conflicte i el veïnatge.
Quines expectatives té ara la població de l'Alt Karabakh? Creuen que podran tornar?
Durant 10 mesos es va produir un bloqueig econòmic a Alt Karabakh per part del govern àzeri, durant els quals es va produir penúries i escassetats de tota mena (alimentació, medicaments, combustible, béns essencials, etc.), fins a una lleugera fam al final d'aquest període. Es va cessar tot tractament mèdic per falta d'electricitat, productes i equipaments, hi va haver fins i tot morts, entre ells nadons no nascuts de dones embarassades per falta de combustible per arribar a centres mèdics i falta de medicaments. Hi va haver també una interrupció de la lliure circulació de persones i mercaderies, només la Creu Roja i les forces de pau russes podien traslladar a la gent, amb prèvia autorització de Bakú.
Durant 10 mesos es va produir un bloqueig econòmic a Alt Karabakh per part del govern àzeri, durant els quals es va produir penúries i escassetats de tota mena
Una vegada desencadenades les incursions al Karabakh, el resultat del qual va ser el control total de l'Azerbaidjan del territori no reconegut, els armenis de l'indret, molts de ja desplaçats, van fugir a Armènia. Sense garanties per a la seva seguretat física i estabilitat econòmica, difícilment tornaran els 100.000 habitants que van fugir.
Què passarà amb les forces de pau que Rússia havia enviat al territori?
Les forces de pau russes tenen un mandat de cinc anys, que es va firmar el novembre del 2020 després de la guerra de 44 dies d'aquell any. Segons l'acord, sis mesos abans que concloguessin els cinc anys, una de les parts signants, Armènia o l'Azerbaidjan, pot sol·licitar l'anul·lació del mandat. La presència russa a la regió es justificava per la necessitat de protegir la població armènia després de la derrota el 2020. La fugida de gairebé la totalitat de la població armènia del territori el setembre d'aquest any fa que ja no es tingui aquesta necessitat, no hi ha a qui protegir.
A més, la presència de tropes russes en territori percebut com a part integral de l'Azerbaidjan ha estat un punt de tensió tant per a la societat com per al govern del país. Per a la societat, va en contra del discurs oficial de ser un estat sobirà, presumint no tenir presència de tropes estrangeres –mentre que Armènia, l'adversari, sí–, i per al govern, la presència de tropes russes és percebut com una espècie de victòria pírrica, que després d'haver capturat la major part de l'Alt Karabakh el 2020, va haver d'aturar les seves operacions militars.
Al cap i a la fi, no hi ha necessitat per a les tropes de pau de quedar-se sense la població armènia, i fins i tot amb ells, es produïen nombrosos episodis d'enfrontaments locals (la captura de Faruj i la fugida de la seva població armènia, atacs amb drons turques Bayraktar), per la qual cosa, la capacitat russa de dissuasió anava decaient o s'anaven permetent certs atacs per mantenir la tensió i per tant la seva necessitat a la zona. És car que Bakú o sol·licitarà la retirada de les forces de pau segons l'acord de 2020 o arribarà a un altre acord amb Moscou per a una retirada ja el 2024.
Queden encara ciutadans a l'Alt Karabakh? Per què han decidit quedar-se?
Xifres concretes són difícils d'obtenir, segons oficien de l'ONU a Bakú, queden entre 50 i 1.000 armenis a la regió. La Creu Roja parla de persones amb discapacitat, sense familiars i sense la possibilitat d'evacuar-se. L'exdefensor del poble del Karabaj, Artak Beglaryan ha esmentat com a màxim 40 armenis que han quedat, tots amb problemes de salut i mobilitat, sense familiars que els ajudessin. Un altre grup d'individus són personal de l'ex Ministeri per a la Gestió d'Emergències del Karabakh, que, fins fa uns dies seguien operacions per buscar i recuperar cossos dels combatents morts. Tanmateix, la majoria d'aquests últims també van ser retirats. Es parla de la presència de familiars dels soldats i civils desapareguts que romanen a la zona, però la seva presència està condicionada amb la recerca dels seus éssers estimats i no amb un desig de romandre de manera permanent.
L'Azerbaidjan oficialment busca incorporar el Karabakh dins del seu territori
I finalment amb aquest escenari a sobre de la taula: quines són les plantades de l'Azerbaidjan per a l'Alt Karabakh?
L'Azerbaidjan oficialment busca incorporar el Karabakh dins del seu territori, ja que és reconegut com a territori seu. En els dies després de la fugida dels armenis, s'ha notat una presència de policia àzèria patrullant els carrers, particularment a la capital, Stepanakert. Es parla ja de la retirada dels militars àzeris i el seu reemplaçament amb forces del Ministeri de l'Interior, policia i tropes del ministeri, per mantenir l'ordre. De moment, res no indica que el Karabakh serà una regió autònoma, sinó, es dividirà en diferents regions administratives formant part com qualsevol altra regió al país.
Des de fa anys, les autoritats a Bakú havien format grups per representar les diferents ciutats i regions en l'Alt Karabakh, incloent-hi àzeris que abans vivien allà, semblant a un govern regional en exili dins del propi país. Amb aquests grups, Bakú podrà implantar governs locals i fins i tot celebrar eleccions com a mostra del control que ja exerceix sobre aquesta zona. De moment, a part de patrulles de policia al territori no s'han materialitzat altres plans per al territori.