Stepanakert s'ha convertit en una ciutat fantasma. Durant trenta anys ha estat la capital de l'Alt Karabakh, però l'Alt Karabakh va deixar d'existir l'1 de gener. L'últim president de la regió, Samvel Xakhramanian, així ho va decretar en un comunicat a finals de setembre de l'any passat. La majoria dels habitants de l'autoproclamada república de l'Alt Karabakh vivien a la ciutat. Aproximadament unes 100.000 persones. Gairebé tots van fugir a Armènia després de l'ofensiva llampec de l'Azerbaidjan. Durant l'exili van fer front a una explosió de gas, unes cues impossibles i embussos de trànsit que van durar dies.
Ilham Aliyev, el president de l'Azerbaidjan, va pronunciar dies després un discurs de victòria i va burlar-se dels exdirigents. Per a l'Azerbaidjan, Stepanakert és coneguda com a Khankendi, i el president va hissar la bandera quan va confirmar que Stepanakert passava a ser Khankendi de nou. “Durant aquests 20 anys [de la meva presidència], mai he dubtat que arribaria aquest dia i se celebraria una desfilada militar sota la bandera d'Azerbaidjan a la ciutat de Khankendi”, va dir a la desfilada i recull Eurasianet.
Stepanakert, la ciutat fantasma
Les imatges publicades a les xarxes socials des de Khankendi per un grapat d'azerbaidjanesos amb accés a la ciutat pràcticament no mostren signes de vida, destaca el mateix portal. Segons el govern armeni, més de 100.000 persones havien abandonat l'Alt Karabakh cap a Armènia els deu dies següents a la rendició després de l'ofensiva llampec d'Azerbaidjan.
Al desembre, els mitjans de comunicació azerbaidjanesos van informar citant a la comissió del país per als assumptes dels desplaçats interns, que 50 famílies de l'Azerbaidjan, originàries de Khankendi, aviat serien reassentades a la ciutat. Tot i que va servir com a seu per al govern autònom a l'Azerbaidjan soviètic (1923-91), la seva població era aclaparadorament armènia amb una minoria azerbaidjanesa. La seva població era 11 % azerbaidjanesa segons l'últim cens soviètic realitzat allà el 1979, i recull el mateix portal.
El govern d'Azerbaidjan, descontent amb les dades, ha creat un "portal de reintegració" per als armenis que decideixen romandre a casa seva i acceptar el govern de Bakú. A l'octubre va afirmar haver rebut 98 sol·licituds, però el Comitè Internacional de la Creu Roja estima que només unes 20 famílies es van quedar.
Paral·lelament a les informacions de Bakú, des d'Armènia es constata que la fugida dels armenis que vivien fins aleshores a l'Alt Karabakh va ser una neteja ètnica. L'Azerbaidjan, però, assegura que van marxar perquè van voler, tal com va detallar el mateix Aliyev en una entrevista al portal Euronews.