El 7 d’octubre del 2023 Hamàs va sorprendre Israel amb un atac que va suposar la mort de 1.200 persones i el segrest de 250. L’operació de l’organització terrorista va suposar un cop molt dur per a l’estat d’Israel, no només per les víctimes, sinó perquè la intel·ligència del país no va ser capaç de detectar-la. L’exèrcit hebreu va respondre de manera molt agressiva i, 15 mesos després, el conflicte ha arribat a cobrar-se més de 45.338 vides a la Franja de Gaza i ha desplaçat més d’1,9 milions de palestins, segons estimacions de l'ONU. La darrera notícia és que Israel i Hamàs han arribat a un acord d’alto el foc que tindrà diverses fases. Aquest pas suposa un canvi de direcció en el transcurs del conflicte. L’acord s’ha produït a Doha després de mesos d’intents de cessar les hostilitats amb la mediació de Qatar, Egipte i els Estats Units.

La cronologia dels fets en aquests 15 mesos mostra una transformació total de la Franja de Gaza. L’operació de l’organització terrorista batejada com a Inundació d'Al-Aqsa va derivar en l’inici d’una campanya militar liderada pel primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, en què l’exèrcit ha descarregat tot el seu potencial militar per terra, mar i aire contra un territori de tan sols 365 quilòmetres quadrats, poblat aleshores per 2,2 milions de persones i que patia un bloqueig des del 2007. Els bombardejos de les Forces Armades d’Israel han destrossat gran part del paisatge palestí i algunes organitzacions internacionals (com Amnistia Internacional o el Tribunal Internacional de Justícia) acusen l’estat hebreu d’haver perpetrat un genocidi. Israel, per la seva banda, justifica les seves operacions en dir que s’ha centrat en l’alliberament dels ostatges i l'eliminació dels líders de Hamàs.

L’exèrcit ha bombardejat hospitals, escoles i altres infraestructures civils. Destaquen les operacions a l'hospital Al-Ahli, amb 500 morts, o la "massacre de la farina", amb més de 100 morts durant un repartiment d'ajuda humanitària. En aquest sentit, Israel també ha tallat el subministrament d'aigua, electricitat i combustible, provocant una crisi que ha derivat en alt nivells de fam i l’extensió de malalties. Organitzacions com Oxfam Intermón han acusat Israel d’utilitzar l’aigua com a arma de guerra, ja que ha reduït el subministrament en un 94%. Alhora, diversos informes de l'ONU han advertit que aquestes mesures podrien constituir crims de guerra per les greus conseqüències sobre la població civil.

El paper de Netanyahu

Netanyahu ha sigut la figura central de la gestió del conflicte amb Hamàs. El primer ministre ha defensat les accions militars de l’exèrcit i les ha qualificat de “necessàries” per a la seguretat nacional d’Israel. Però no tothom compra el relat del mandatari. El 21 de novembre de 2024, el Tribunal Penal Internacional (TPI) va emetre una ordre de detenció contra Netanyahu i l’exministre de Defensa, Yoav Gallant, acusant-los de crims de guerra i contra la humanitat a la Franja de Gaza, incloent-hi l’ús de la fam com a mètode de guerra i atacs intencionats contra la població civil.

Tot i això, les acusacions del TPI i d’altres entitats internacionals no han provocat un canvi en el relat de Netanyahu, el qual mai ha deixat de defensar les accions d’Israel. Un dels seus discursos més coneguts va ser el que va donar al Congrés dels Estats Units. El mandatari va ser rebut amb aplaudiments en una cambra amb molts escons buits. Molts diputats nord-americans no estaven d’acord amb la rebuda al primer ministre, un fet que va evidenciar les divisions polítiques al país. En la seva intervenció, Netanyahu va justificar la continuïtat de l’ofensiva militar fins a aconseguir una “victòria total” i va acusar l’Iran de ser el principal instigador de les tensions regionals.

L'ombra d'una guerra regional ha planat sobre l'Orient Mitjà durant tots aquests mesos. Israel ha intensificat les seves operacions al Líban, dirigides contra Hezbollah, causant l’assassinat del seu líder, Hassan Nasrallah, i una invasió del territori libanès. Paral·lelament, els houthis del Iemen han incrementat les seves activitats al mar Roig, amenaçant la seguretat marítima i complicant les rutes comercials internacionals. La complexitat del conflicte ha dificultat els esforços diplomàtics per establir un alto el foc durador, ja que les potències regionals i internacionals han intentat equilibrar els seus interessos en un escenari cada cop més volàtil.

Mesos d’intents per aturar el conflicte

Els Estats Units han arribat a vetar fins a tres vegades les resolucions de l’ONU que reclamaven un acord d’aquestes característiques. Per la seva banda, Sud-àfrica, un dels opositors més ferms a Israel, va veure el febrer del 2024 com la Cort Internacional de Justícia no sentia la seva petició formal de demanar un alto el foc i se centrava a exigir al país hebreu que fes tot el possible per evitar actes genocides a Gaza. Poc després, el 22 de març, la Unió Europea va demanar per primera vegada un alto el foc, després dels atacs d’Israel a Rafah. La decisió de la UE va portar l’ONU a demanar un acord de les mateixes característiques, el 25 de març, tot i la contínua oposició dels EUA. Finalment, l’11 de juny va aprovar-se també una resolució presentada per la Casa Blanca per a un alto el foc a Gaza. Ara, després de mesos de traves i dificultats, arriba l’acord entre Israel i Hamàs.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!