Diumenge passat, amb una mica de retard, va començar un esperat alto el foc després de més de 15 mesos de guerra a Gaza. La Franja ha quedat molt malmesa amb un percentatge alt d'edificis destrossats. En aquest context, d'esperança, per les dues bandes, no tot sona tan bé o engrescador com podria esperar-se. "L'alto el foc és un acord que té tres parts, ara s'està executant la primera, i a la vista de com vagi aquesta es decidirà si es passa a la segona. No hi ha un automatisme de passar fases. Això significa que les dues parts es reserven el dret de reiniciar la guerra o les hostilitats, si no s'arriba a un acord sobre la segona fase. És a dir, se'n sap el contingut, però no si es posarà en marxa", destaca Alfred Tovias, professor del departament de relacions internacionals de la Universitat Hebrea de Jerusalem, en conversa amb ElNacional.cat. La primera fase, doncs, hauria d'acabar a principis de març, amb 42 dos dies i 33 ostatges alliberats, alguns en forma de cadàver. Tot plegat, a canvi de l'alliberament d'uns 1.000 palestins que, segons Israel, inclouen assassins o que han comès actes de sang en el passat, sigui de la segona Intifada o als anys 90.
"D'aquí dues setmanes, s'ha de començar a negociar la segona etapa. Aleshores, s'hauran d'entregar tots els ostatges a canvi de presoners palestins. I Israel s'ha de retirar completament de la Franja de Gaza", apunta també en conversa amb aquest diari Arieh Kacowicz, professor del mateix departament de la Universitat Hebrea de Jerusalem. "Durant la tercera fase, s'intercanviaran els cossos i s'haurà de parlar de la reconstrucció de Gaza de forma massiva. Quin és el problema? Que Israel no ha pensat què vol veure a la Franja".
L'alto el foc ha comportat que hagi caigut una part del govern d'Israel. Sense anar més lluny, Itamar Ben-Gvir, ministre de la seguretat i la policia, ha dimitit, per estar en desacord amb la treva. Qui podria caure també si l'alto el foc no s'acaba per retornar a la guerra és l'actual ministre de finances, Bezalel Yoel Smotrich. Tal com explica Tovias, ell ha acceptat la primera fase, però no és clar que aposti per donar continuïtat a la fase dos i tres. En aquest sentit, destaca que qui més afany té per acabar amb aquesta guerra és l'oposició, perquè creuen que tot el que es podia fer militarment a Gaza, ja s'ha fet.
L'acceptació de Hamàs a Gaza i Cisjordània
"La població civil de Gaza està desfeta, està cansada de la guerra i de la situació precària. Encara queden dos mesos d'hivern i la situació humanitària és molt dolenta. Per tant, intuïtivament, estan farts de Hamàs i de la guerra. Tot fa pensar, a més, que amb aquests 42 dies, Hamàs no s'haurà refet i la Franja tampoc, així que és lògic que pressionin per a la fi de la guerra", exposa. "No és el que Hamàs voldria, però els palestins veuen que no obtindran a través de la guerra ni un estat ni una normalitat. Em sembla més difícil de dir, però, quina serà la decisió de Hamàs. Hamàs creu haver guanyat la guerra, en resistència o simbolisme. Per altra banda, però, l'entrada de Trump a la presidència dona un marge de maniobra a Israel, que sota Biden no tenia. Malgrat que a Trump, no li faria gens de gràcia que no es passés a la segona fase, no ho exclou. És inacceptable que Hamàs torni a gestionar els assumptes civils i militars del territori". Kacowicz afegeix, en aquest sentit, que "Trump té negocis amb Aràbia Saudita. I perquè Aràbia faci un procés de pau amb Israel, hi ha dues condicions: que s'acabi la guerra a Gaza, a curt termini, i la segona és que recomenci el procés de pau entre Israel i Palestina, amb la creació d'un estat palestí". D'aquesta manera, posa èmfasi en el fet que Trump necessita a Aràbia, i no pas a Netanyahu.
Preguntat pels plans a Gaza, Tovias destaca que no n'hi ha cap. "Tot això s'ha de negociar, s'ha de parlar. El govern està d'acord amb el fet que l'Autoritat Palestina tingui funció a Gaza, però no és clar si Hamàs ho vol. Hi ha rumors que diuen que Hamàs no té ni mitjans ni ganes d'assumir la gestió civil de Gaza, però potser el que volen és quedar-se amb la resistència armada. La impressió que jo tinc és que això és inacceptable, tant per a Trump com per a Netanyahu i Europa. Hamàs és una organització terrorista i irregular, per tant, no pot passar".
"L'Iran ha calibrat malament la seva força amb Israel, i el resultat ha estat un trencament de l'eix d'atac sobre les fronteres d'Israel, sigui en mans dels palestins o Hezbollah. L'equilibri de forces del Líban també ha canviat, ja no poden fer el que vulguin. L'enfonsament de Síria és un altre punt a favor d'Israel perquè té la llibertat de recórrer la frontera sense problema", constata el professor. "Cal veure la situació de Cisjordània, que és on hi pot haver més problema. Allà l'opinió pública encara és pro Hamàs, més que a Gaza, perquè no han provat amb la mateixa intensitat la força de l'exèrcit d'Israel. S'haurà de veure si l'Autoritat Palestina pot imposar l'ordre davant el caos que prefereix Hamàs perquè hi hagi una revolta. Està per veure si una part dels palestins s'adona que no només hi ha desavantatges en l'ocupació, sinó que també hi ha avantatges, un cert ordre públic, nivell de vida molt major que a Gaza i funcionament de les institucions. Hi ha gent allà que diu estar a favor de Hamàs i potser, a l'hora de la veritat, no ho tenen tan clar".
Israel està cansada de la guerra?
"El públic d'Israel està cansat de la guerra, però menys que a Gaza. Allà la situació humanitària és catastròfica. La situació econòmica a Israel no és dolenta, la resistència ha estat bona, relativament parlant. No sembla que el boicot hagi tingut molt efecte i les relacions diplomàtiques es mantenen. La gent està contenta per cada ostatge que s'allibera, és tot molt mediàtic. A l'hora de la veritat, el govern d'Israel farà el que li sembli militarment", destaca Tovias. Preguntat per la reconstrucció de Gaza, constata que per ara només hi ha la consigna de facilitar ajuda humanitària. "La vida econòmica no existeix, per tant, viuen de la caritat de la resta del món. No sé per quant de temps. L'organització de la reconstrucció no sembla que s'hagi de fer fins passats aquests 42 dies". En aquesta mateixa línia, Kacowicz constata que entre la població israeliana hi ha un suport molt popular per l'alliberament dels ostatges, fins i tot amb el "preu" d'acabar la guerra. "Com més ostatges, més difícil serà tornar a la guerra".
Què passa amb els 46.900 morts a Gaza?
En relació amb la xifra de morts, que segons el ministeri de Salut de Gaza, controlat per Hamàs, és de 46.900, encara que algunes organitzacions assenyalen que n'hi podria haver més, la població d'Israel viu en una disjuntiva. "És un país semblant a altres occidentals, on la mort d'un ostatge o soldat (violenta) és percebuda com un fet inacceptable que s'ha de combatre. Israel ha tingut la mala sort d'estar en una zona del món on mantenir-se en vida és més relatiu que a Occident. La percepció de l'enemic sobre el mal que Israel causa també és diferent que a Occident. A Occident es considera que el que passa a Gaza és desastrós i inacceptable. Al món de l'Orient Mitjà cal veure el que va passar a l'Iraq o Afganistan. Aquí la percepció és que si no es deixa clar a l'enemic, que en aquest cas és Hamàs, que qualsevol atac semblant al 7 d'octubre serà un desastre per al costat palestí, la dissuasió no funciona, i per tant el desastre que pateix Gaza, a Israel se li atribueix a Hamàs", sentencia Tovias.
Sobre la mateixa pregunta, Kacowicz argumenta que "a conseqüència de la massacre genocida de Hamàs de 1.200 morts i violacions, gran part de la població no ho ha assimilat pel trauma". "A la Franja, veies suport a la massacre de Hamàs, suport a Cisjordània, ara amb el retorn dels ostatges, veus a la població uniformada, amb cotxes Toyota, quan veus això, hi ha una falta d'empatia. Lamentablement, som una minoria els que som més conscients, però és molt difícil jutjar". "No s'ha d'oblidar que Hamàs va actuar sabent la resposta que hi hauria, i per a ells, com més morts hi hagi, millor".