El bloqueig a l'Alt Karabakh fa més d'un mes que dura. Va començar el passat 12 de febrer, quan uns suposats activistes de l'Azerbaidjan van tallar el corredor de Laçın, l'única via que connecta la regió amb Armènia. La falta d'aliments i medicaments ja és visible des de fa setmanes. El passat 9 de gener la Caserna General Operacional que supervisa la situació d'emergència a la regió va donar a conèixer un sistema de cupons per a regular la distribució de subministraments d'aliments importats. També hi ha apagades i talls de llum per culpa del mal estat dels cables que porten l'electricitat a través de la ciutat de Laçın. Per tant, el territori depèn completament de la seva pròpia capacitat per generar electricitat a la planta hidroelèctrica de Sarsang, que no pot operar a plena capacitat a causa dels nivells baixos d'aigua. L'escassetat alimentària i també de medicines i la situació de l'hospital de la capital ha fet créixer el temor de possible catàstrofe humanitària. En aquest context, ElNacional.cat parla amb l'ambaixador d'assumptes especials de la República d'Armènia, Edmon Marukyan.

Com és la situació actualment a l'Alt Karabakh, després d'un mes de bloqueig?
La situació està empitjorant cada dia, la gent passa gana, no tenen menjar, ni coses bàsiques del dia a dia perquè el corredor està bloquejat. La Creu Roja Internacional està treballant allà i enviant kits d'ajuda. És una severa crisi humanitària. A la regió hi viuen 120.000 persones, les mateixes que estan privades de tot. Les patates són un luxe, fins i tot no se sap quan aquesta crisi acabarà perquè Azerbaidjan està encara mantenint aquestes accions irresponsables. Estan terroritzant la gent, aquests són actes de neteja ètnica. Volen el territori sense la seva gent, que han estat allà centenars d'anys. La comunitat internacional està fent moltes declaracions i ministres d'afers exteriors també fan comentaris, però no hi ha sancions contra Azerbaidjan. No està passant. Continuen amb la gent tancada. 

Estan terroritzant la gent, són actes de neteja ètnica

Com és que els soldats russos que hi havia a la zona no van poder evitar aquest bloqueig, quan era una de les missions que tenien?
Efectivament, estan encarregats de tenir la carretera lliure. De fet, es va acceptar com a pacte de pau durant la guerra del 2020. Van acceptar que els soldats russos fossin allà i garantissin que el corredor estigués obert. Ara apliquen soft power, allà (el poder tou, concepte de Joseph Nye, consisteix a exercir el control de les accions de les persones mitjançant elements culturals com el llenguatge, les expectatives i les imatges). La nostra demanada va als dos llocs. A Rússia i a l'Azerbaidjan. Tot aquest desastre, però, l'està creant Azerbaidjan  perquè aquests suposats activistes que bloquegen la carretera no deixen passar la gent. Tothom està queixant-se a l'entrada, insulten els russos... és una manera de pressionar perquè marxin els soldats russos que encara continuen al corredor i perquè els ciutadans de l'Alt Karabakh es quedin sols, només amb l'armada de l'Azerbaidjan. És un problema molt important. Hem anat al consell de seguretat de les Nacions Unides, però és tan complex tot plegat que no ha sortit nota de premsa al respecte, perquè els membres permanents no van acceptar-ne el contingut. 

Quin és el propòsit del bloqueig?
Atemorir i terroritzar la població. Volen que la gent marxi de casa seva per les condicions que s'estan produint. Imagina't que si ara es reobre el corredor, tampoc no saben fins quan pot romandre obert i que no el tornin a tancar. Per tant, és una manera de pressionar, és exercir pressió ètnica perquè abandonin la regió. I, d'altra banda, també és una manera de dir que volen guerra allà, ho estan capitalitzant tot. Estan fent servir totes les eines contra la població armènia que viu a la zona. Tampoc és quelcom nou per a la regió. Ara, però, estan fent servir diners del petroli i del gas que venen d'Europa i l'exerceixen contra la població de l'Alt Karabakh per demostrar ambicions polítiques. 

Hi ha canvis polítics entre ara i quan va començar el bloqueig?
No, no hi ha canvis polítics. Aquest cap de setmana s'ha especulat molt amb la marxa del president de l'Alt Karabakh, Ruben Vardanyan, però ni ha marxat, ni té intenció de fer-ho.

Què caldria que passés per aturar aquest bloqueig? Bakú demana alguna cosa?
El primer dia van demanar parar l'activitat de les mines. I es va parar. Malgrat tot, no han obert el corredor, així que no se sap. Han demanat que hi hagi monitoratge internacional i proves que tot estava bé amb els estàndards internacionals. Al final, sembla més aviat que era una demanda fake, perquè l'activitat està aturada i el corredor continua tancat des de fa més d'un mes. 

La comunitat internacional hauria de fer més?
Sí. La nostra esperança és aquesta. Estan passant gana i atemorits per l'Azerbaidjan. 

Hi haurà conseqüències greus

Creu que l'Azerbaidjan ha aprofitat la guerra d'Ucraïna?
Han aprofitat que Rússia està en guerra amb Ucraïna per fer altres moviments. Aquest, però, és el més clar. Hi ha mediacions i negociacions de pau. Estem esperant encara que hi hagi un acord de pau i espero que les negociacions continuïn. Durant les negociacions també han anat fent durant anys moviments. No és nou.

Què passarà en els pròxims dies? Creu que és possible que es resolgui el conflicte, per exemple, aquesta setmana?
La situació és impredictible. Quan el bloqueig va començar el desembre passat no ens pensàvem que duraria tant. Potser seria cosa d'un dia o dos. I ara mira. Estem treballant per desbloquejar la situació i fer pressió internacional perquè l'Azerbaidjan obri el corredor. Fins ara, però, no en fan cas. La situació és molt complicada cada dia. Hi haurà conseqüències greus, com pot continuar vivint així la gent? És molt dur. El pitjor escenari que pugui tenir, és estar tancats dos mesos, per exemple. Ara per ara, no veig la llum al final del túnel. Seguim encara internacionalitzant el conflicte. El focus està posat a Ucraïna, però això que està passant aquí és molt fort i dur, s'ha de poder explicar. 

 

Imatge principal: ambaixador d'assumptes especials d'Armènia, Edmon Marukyan / Cedida