La Xina ha expressat aquest dimarts la seva "preocupació" pel "desenvolupament de la situació actual a Ucraïna" després que 12 persones morissin i més de cent resultessin ferides als bombardejos russos de dilluns contra ciutats ucraïneses. "La Xina demana a les parts involucrades que resolguin les diferències mitjançant el diàleg i les consultes", ha assegurat la portaveu del Ministeri d'Exteriors Mao Ning en roda de premsa, recull la premsa local. D'aquesta manera, la portaveu ha expressat així mateix la "disposició" de la Xina per "treballar amb la comunitat internacional" i exercir "un paper constructiu en la desescalada de la situació".

Taiwan vol esquivar una guerra amb la Xina: "No és una opció"
 

L'Oficina de l'ONU per als Drets Humans va confirmar que almenys 12 persones han mort i més de cent van resultar ferides als bombardejos russos de dilluns contra ciutats ucraïneses, i s'ha subratllat que molts es van dirigir contra objectius civils, en violació del dret internacional.

El cost (humà) de la guerra

Les dades que actualitza periòdicament l'Oficina de l'ONU per als Drets Humans indiquen que la invasió russa a Ucraïna ha causat des del començament fa més de set mesos almenys 6.221 morts civils i 9.371 ferits. Des de l'esclat del conflicte, la Xina ha mantingut una postura ambigua durant la qual ha demanat respecte per a "la integritat territorial de tots els països", inclòs Ucraïna, i atenció per a les "legítimes preocupacions de tots els països", en referència a Rússia.

Durant una reunió celebrada a Uzbekistan el mes passat, el president rus, Vladímir Putin, va valorar davant del seu homòleg xinès, Xi Jinping, el fet que Pequín hagi mantingut sempre "una postura equilibrada" sobre Ucraïna, si bé va admetre "preguntes i preocupacions" de la Xina. Tot i això, Xi també ha demanat a Putin "liderar junts un món canviant i defensar els interessos dels països en desenvolupament".

La reunió dels mandataris a l'Uzbekistan

A principis de setembre, Putin es va reunir personalment amb Xi i Narendra Modi, quan els tres líders mundials van assistir a la cimera de l'Organització de Cooperació de Xangai. Per primera vegada, Putin va admetre que tenia preguntes i preocupacions sobre la guerra a Ucraïna. I també Modi va recordar-li a Putin que l'època actual "no és de guerra". I és que l'Índia havia tingut una política d'anar fent, mirar cap a l'altre costat i evitar crítiques públiques. I la Xina sí que havia donat suport obertament a Rússia. Durant la cimera, Modi va destacar la importància entre l'Índia i Rússia i la Xina va destacar que la relació era "estable".

🗣️ La Xina i l'Índia es podrien repensar la postura tèbia amb la guerra de Putin
 

Opinar de puntetes sobre la guerra

Fins ara, tots dos països han volgut demostrar certa simpatia a Putin i la seva guerra a Ucraïna. En aquest context, han evitat pronunciar-s'hi negativament. Però, tot té secrets. Tots dos països depenen de Rússia pel que fa a la defensa i als recursos energètics. N'hi ha més. Segons un article del The Washington Post, la Xina i l'Índia comparteixen amb Rússia un estatus de segon nivell en l'ordre mundial. Un fet que, evidentment, no els fa gens de gràcia.  La guerra, però, també ha trastocat les economies. El conflicte ha afectat el preu dels aliments i també el seu stock, però també el de l'energia. Han apujat els preus del petroli i també de béns i serveis a l'Índia i la Xina. També afectaria el fet que Rússia, per exemple, col·lapsi. 

El que està duent a terme Rússia, tal com assenyala aquest mateix article, ha canviat principis internacionals com, per exemple, la sobirania, la integritat del territori i l'autodeterminació. També Rússia ha anunciat que podria retirar-se de l'Organització Mundial del Comerç i l'Organització Mundial de la Salut, institucions que, al seu temps, són fonamentals per a l'ordre internacional. 

La Xina no vol deixar de ser una potència 

Però és clar. Les potències emergents tampoc volen caure més avall. Aquesta és la teoria que suporta l'autor de l'article al The Washington Post. És a dir, l'Índia i la Xina podrien donar a Putin un suport volàtil perquè també volen ser reconeguts mundialment i tenir un estatus elevat en política internacional. Tots dos països buscarien ara ser més influents i oportunitats de lideratge.

Al final, però aquests països no han creat l'ordre internacional actual i en conseqüència, tal com exposa l'autor, tenen pocs incentius per defensar normes i institucions que no han creat i sobre les que se senten poc propietaris. 

 

Imatge principal: el president de la Xina, Xi Jinping / Efe