Gairebé un any després de l'atac del 7 d'octubre de Hamàs contra Israel que va propiciar l'inici de l'ofensiva a la Franja de Gaza, la temuda guerra regional és cada vegada més a prop. Després d'haver assassinat el líder de Hezbollah, Israel centra ara els esforços al Líban, on aquest dijous ha llançat diversos atacs sobre Beirut, mentre continua amb els bombardejos a Gaza i manté la tensió a l'Orient Pròxim amb la incògnita de com respondrà a l'atac amb 180 míssils balístics llançat per l'Iran. D'aquesta acció depenen en gran part els esdeveniments futurs a la regió i al món, ja que es pot produir una escalada del conflicte en què es vegin involucrats els Estats Units, principal aliat d'Israel. L'Iran ha reiterat en els últims dies que no busca la guerra, i alhora ha advertit que un nou atac israelià tindrà una resposta "molt més greu" que l'anterior.
En aquest sentit, la missió de l'Iran a les Nacions Unides ha assenyalat aquest dijous en un comunicat recollit pel New York Times que la hipotètica resposta a un contraatac anirà "únicament dirigida contra l'agressor". I així, ha aprofitat per llançar un missatge amenaçador als Estats Units: "Si qualsevol país presta assistència a l'agressor, es considerarà còmplice i un objectiu legítim". A més, grups armats de l'Iraq sota suport iranià van advertir aquest dimecres en un comunicat recollit per Reuters que "si els americans intervenen en accions hostils" contra l'Iran, o si Israel "fa servir l'espai aeri iraquià" per dur a terme operacions contra Teheran, "les bases americanes a l'Iraq es convertiran en objectius".
EUA i Israel debaten atacar les instal·lacions petrolieres de l'Iran
L'atac amb míssils de l'Iran, tot i no haver provocat danys importants a Israel, que va interceptar la majoria dels artefactes amb l'ajuda dels Estats Units, no té precedents en la seva intensitat. Un oficial retirat de l'exèrcit israelià, ha plantejat en declaracions a la CNN la decisió d'Israel amb una pregunta: "Ha de respondre a la intenció o als resultats?" D'entre totes les possibilitats que Israel té sobre la taula, el més senzill seria fer un atac similar, dirigit a bases militars i infraestructures dels Cossos de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran. En l'altre extrem, l'opció més forta —i arriscada, en termes d'escalada del conflicte— és la d'atacar instal·lacions nuclears.
El president dels Estats Units, Joe Biden, es va mostrar contrari a atacar infraestructura nuclear, i va instar Israel a triar una resposta "proporcionada". L'opció intermèdia seria a hores d'ara la més probable, segons ha confirmat el mateix Biden aquest dijous, quan ha revelat en declaracions als periodistes que està debatent amb Israel la possibilitat d'atacar les instal·lacions petrolieres de l'Iran. Biden també ha confirmat que Israel no durà a terme cap atac aquest dijous, i ha insistit que la seva administració no pren cap decisió en aquest conflicte i que es limita a "donar consell". Un cop destacat contra la infraestructura petroliera de l'Iran tindria conseqüències econòmiques per al país, fet que podria contribuir a la desestabilització de la regió. Sigui com sigui, està per veure l'extensió de la influència nord-americana sobre l'executiu de Benjamin Netanyahu, que ha desacreditat en més d'una ocasió les pretensions dels EUA de rebaixar la tensió. L'analista de seguretat nacional, intel·ligència i terrorisme Juliette Kayyem, apuntava en declaracions a la CNN que des de l'atac del 7 d'octubre, "l'habilitat (dels EUA) de controlar Israel en termes d'estratègia militar ha estat limitada".