L'Assemblea Nacional francesa ha barrat el pas al candidat del Nou Front Popular i ha reelegit la presidenta macronista, Yaël Braun-Pivet. El resultat ha sorprès tothom, perquè s'esperava que André Chassaigne obtingués la majoria absoluta. Les dretes, però, han apostat finalment pel continuisme. Ara, ens preguntem: qui és André Chassaigne, el comunista a qui han impedit presidir l'Assemblea Nacional de França.
Chassaigne, de 74 anys, era el nom acordat per la França Insubmisa (LFI), el Partit Socialista (PS), els ecologistes i el Partit Comunista Francès (PCF) per ser la quarta autoritat del país. El veterà comunista del Puèi Domat (Alvèrnia-Roine-Alps) és diputat des del 2002 i ha comptat amb més de 200 vots, insuficients davant la pinça de dretes que ha permès que Braun-Pivet continuï al càrrec. El seu perfil experimentat i els seus coneixements sobre les singularitats parlamentàries l'avalaven per ser escollit per les esquerres, mentre que les dretes han volgut evitar que la presidència fos d'un membre del PCF.
Contra Jean-Luc Mélenchon
Expert en literatura, història i geografia, ha militat al PCF des del 1979. Del 1983 al 2010 va ser alcalde de Sant Amanç de Ròcha-savina, a més de conseller general del Puèi Domat (1979) i conseller general d'Alvèrnia (1998-2000). El 2002 va esdevenir diputat a l'Assemblea Nacional per la cinquena circumscripció del Puèi Domat, càrrec que encara ocupa més de 20 anys després. El 2011 va enfrontar-se contra Jean-Luc Mélenchon per ser el candidat del Front d'Esquerra a les eleccions presidencials del 2012 —que va guanyar el socialista François Hollande.
Per al cicle electoral del 2017, Chassaigne es va pronunciar contra el suport del PCF a la nova candidatura presidencial de Mélenchon i va defensar una candidatura comunista autònoma. Així, va ser l'únic comunista a declarar-se obertament contra el candidat de LFI. En el congrés del seu partit l'any 2018, va impulsar un text per reafirmar la identitat del PCF i distanciar-se dels insubmisos.
Un dels diputats més actius
Algunes revistes i rànquing l'han arribat a situar com un dels diputats més actius dels últims anys, ja que li reconeixen la seva diligència i la seva implicació en la tasca parlamentària. Una de les qüestions en les quals més s'ha centrat és en l'ecologisme, però també ha treballat al voltant de les pensions, els impostos a les transaccions financeres, el salari mínim i l'eutanàsia. Sí que ha generat polèmica per les seves posicions contràries al projecte de Constitució europea i a l'entrada d'Ucraïna al bloc comunitari, que li poden haver passat factura en les votacions d'aquest dijous.
Amb el 'no' a Chassaigne, l'Assemblea Nacional ha iniciat una tensa legislatura fragmentada en tres grans blocs: esquerres, centre i ultradreta. La derrota del comunista davant la majoria simple del macronisme és un revés important per al NFP, que reclama la capacitat de governar perquè és la força amb més escons.