Novetats a la carrera per l'Elisi. La socialista Anne Hidalgo, alcaldessa de París, ha oficialitzat aquest diumenge la seva candidatura per les eleccions presidencials de França de 2022 amb el compromís de reconstruir la igualtat d'oportunitats que a ella li ha permès ser qui és. Tot i això, les seves possibilitats són poques: l'esquerra està molt fragmentada.
En un acte a Ruan (Normandia) davant d'un grup de militants, Hidalgo ha fet valdre el seu origen: de família espanyola, modesta i antifranquista. "Vinc a parlar de França. De mi, una dona francesa nascuda a Espanya, arribada al nostre país amb dos anys, que es va criar a Lió en un barri popular", ha destacat. L'alcaldessa de París també ha volgut dedicar unes paraules en record de son pare, obrer en les drassanes de Cadis; de sa mare, costurera; i de son avi, que va transmetre al seu fill "l'amor per França" abans de ser condemnat a mort per un tribunal militar franquista.
Compromís social i ecologista
Hidalgo, de 62 anys, porta al capdavant de l'Ajuntament de París des de 2014. Allà governa amb una àmplia coalició d'esquerres que inclou comunistes i ecologistes, però ara vol fer el salt a l'Elisi perquè està preocupada per la desintegració del model republicà i de "les proteccions que ha construït durant la nostra història". Les llibertats es redueixen, augmenten les injustícies i el país "es divideix en grups hostils, en comunitats separades, en faccions que manifesten la seva amargura i el seu enfadament, de vegades amb molta violència", ha lamentat.
Davant d'aquests problemes, l'alcaldessa de París vol oferir a tothom les oportunitats que ella va tenir i que l'han portat on està ara. Tot, després del mandat de l'actual president, Emmanuel Macron, que quan "havia de solucionar els problemes socials, els ha agreujat". "Havia de protegir el nostre planeta, però ha donat l'esquena a l'ecologia", ha afegit. Tot i això, no ha detallat el seu programa.
Mals resultats a les enquestes
Un dels principals problemes que presenta la candidatura d'Hidalgo és la seva condició de parisenca, motiu per la qual molta gent creu que la candidata només pensarà en els interessos de la capital francesa. És per això que ha escollit Ruan, a Normandia, com a lloc per oficialitzar el seu objectiu d'arribar a la presidència del país. És una ciutat amb una forta petjada industrial i portuària, com San Fernando de Cadis (la seva ciutat d'origen), i amb un alcalde socialista, Nicolas Mayer-Rossignol, que també ha fet una aposta clara per polítiques ecologistes de ruptura.
Si bé s'ha oficialitzat avui, era bastant clar que s'anava a presentar des de fa moltes setmanes, fins al punt que l'han tingut en compte en les enquestes demoscòpiques. De moment, li han donat una intenció de vot d'entre un 5 i un 9%. Unes xifres molt baixes i del tot insuficients per algú que aspira a classificar-se a la segona volta de les eleccions franceses.
A hores d'ara, l'actual president Macron i la ultradretana Marine Le Pen lideren els sondejos a molta distància de l'alcaldessa de París, que es troba en un context difícil d'extrema fragmentació a l'esquerra. En aquesta part de l'espectre polític s'hi troben el líder de França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, el comunista Fabien Roussel, l'exsocialista Arnaud Montebourg i, sobretot, qui guanyi les primàries ecologistes. De moment, el preferit per liderar els verds és Yannick Jadot.
Davant d'aquesta muntanya, la seva designació pel Partit Socialista en una elecció interna després del congrés previst pel cap de setmana que ve pot semblar un camí de roses, tenint en compte que té d'entrada amb el suport del seu primer secretari, Olivier Faure. Mentrestant, seguirà al capdavant de l'Ajuntament de París.