Aquest dilluns, 7 d’octubre, es compleix el primer aniversari de la massacre que el grup terrorista Hamàs va perpetrar al festival de música electrònica Supernova. Va ser un atac salvatge sense precedents executat per milicians procedents de Palestina que, prèviament, havien sembrat el terror amb el llançament de milers de coets contra ciutats i pobles del sud d’Israel, molt a prop de la frontera amb Gaza. L’atac sorpresa va acabar amb un balanç de més de 1.300 morts i 3.300 ferits. A banda, els terroristes van prendre centenars d’ostatges, molts dels quals ja han mort, mentre que d'altres encara no han pogut ser rescatats.
Els fets del 7 d’octubre del 2023 van ser l’espurna que va encendre un conflicte que, des d'aleshores, no ha fet més que empitjorar, multiplicant els danys, els riscos futurs i els fronts de guerra als quals s’ha d’encarar Israel, fins ara en solitari. L’estat jueu declarava la guerra contra Hamàs aquell mateix dia. El combat, però, al cap d'un any, s’ha estès per altres fronts que van molt més enllà de la Franja de Gaza, on la mortífera intervenció israeliana ja ha causat més de 41.000 morts, segons el balanç més recent. La ferida oberta al Pròxim Orient amenaça ja en derivar en una guerra total, més encara després de la darrera intervenció de l’Iran i el seu atac massiu amb míssils de la darrera setmana. El món espera ara la reacció d'Israel, mentre l'Iran amenaça de tornar cop per cop. El dubte és si l'escaldada conduirà finalment a la guerra total i a l'ús d'armes nuclears.
El món espera ara la reacció d'Israel, mentre l'Iran amenaça de tornar cop per cop. El dubte és si l'escaldada conduirà finalment a la guerra total i a l'ús d'armes nuclears
ElNacional.cat repassa en aquest article cadascun dels fronts del conflicte des que Hamàs ataqués Israel ara fa un any, un recorregut panoràmic per comprendre la situació actual.
Guerra contra Hamàs
La guerra contra Hamàs arrenca el mateix 7 d’octubre del 2023. L’atac sorpresa va fer que l’estat jueu declarés formalment la guerra contra el grup sunnita, declaradament gihadista i que persegueix convertir Palestina en un estat islamista que abraci Israel, Cisjordània i la Franja de Gaza. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, advertia que la resposta d’Israel seria en forma de “poderosa venjança”, mentre els líders militars del país avisaven que Hamàs havia “obert les portes de l’infern”. L’exèrcit israelià implacable posa mans a l’obra i ordena els seus homes i dones a procedir al “setge complet” de Gaza com a represàlia a l’atac del 7-O.
Abans d’aquest setge, les tropes israelianes van començar, al voltant del 4 de desembre, una invasió terrestre, període en el qual hi va haver un intercanvi de presoners per ostatges mentre es permetia que entrés més ajuda humanitària a la Franja. Posteriorment, l’ofensiva contra Hamàs continua. Israel vol portar el conflicte fins al final i diu que això implica erradicar el grup terrorista. Netanyahu assegura que per poder complir aquest objectiu cal entrar a Rafah, la ciutat més al sud de la Franja, on un milió de palestins s’han refugiat des que l’ofensiva va arrencar.
Israel vol portar el conflicte fins al final i diu que això implica erradicar el grup terrorista
A principis de 2024, sota pressió dels EUA, Israel comença una retirada de tropes de la Franja, però al març, es viu un nou capítol intens en la guerra contra Hamàs: el bombardeig de l’hospital Al-Shifa de Gaza, el més gran de la ciutat. Israel assegura que Hamàs havia fet servir l’hospital com a centre de comandament i també com a lloc per a amagar ostatges. La intel·ligència dels EUA determina que, efectivament, l’hospital era un amagatall dels terroristes, però que en el moment de l’operació israeliana ja havien marxat d’allà. A l’abril, tant a l’hospital Al-Shifa de Gaza com a l’hospital Nasser de la ciutat Khan Younis, on també s’havia atacat, es localitzen dues fosses comunes amb 300 cossos. Les Nacions Unides reclamen una investigació independent.
Els atacs contra hospitals i les imatges de víctimes, sobretot de nens i dones, fan néixer moviments de protesta a tot el món. Arrenquen les acampades universitàries als Estats Units i a Europa que reclamen aturar la guerra. La resposta de Netanyahu als fets del 7 d'octubre deriven en un escenari en què, si bé l'origen del conflicte és un atac atroç de Hamàs contra l'estat jueu, l'opinió pública internacional es polaritza cada cop més i -tot i admetre el dret a defensar-se- difícilment aprova el cost en vides humanes que té aquest conflicte.
El front del Líban: la batalla contra Hezbollah
Tot i que el focus ha estat, al llarg de la primera meitat de l’any, centrat en Gaza, a partir de juliol comença a prendre protagonisme el segon dels fronts que Israel té oberts: el Líban. Les tensions amb el partit polític i grup paramilitar Hezbollah, que no havien cessat durant els primers mesos de guerra, van a més a partir de juliol quan un atac d’aquesta organització mata onze persones en un poble sota control israelià als Alts del Golan. La represàlia d’Israel no es fa esperar i assassina un dels líders de Hezbollah a Beirut. Hezbollah, com Hamàs, persegueix la retirada d’Israel de les zones ocupades i, en els seus textos fundacionals, estableix també com a objectiu l’eliminació de l’estat jueu. En el seu “Manifest”, Hezbollah fa gala de la seva sintonia amb la República Islàmica de l’Iran, a qui considera “l’estat central del món musulmà” i destaca que és “l’estat que dona suport als moviments de resistència de la nostra regió”.
Hezbollah fa gala de la seva sintonia amb la República Islàmica de l’Iran, a qui considera “l’estat central del món musulmà”
El front del Líban i contra Hezbollah obre una segona fase de la guerra d'Israel que els seus dirigents s'afanyen a defensar com una guerra per la "supervivència" del seu estat. Això suposa mantenir un objectiu que no passa ni per la recerca d'un diàleg ni la convivència sinó per guanyar el conflicte per la força davant uns enemics que el que volen és la seva desaparició. Al setembre, Israel efectua una sorprenent operació -considerada històrica- contra els militants de Hezbollah fent explotar de forma simultània els aparells cercapersones i els walkie-talkies de l'organització. Aquest episodi deixa 39 persones mortes i 3.000 ferides. Aquesta era només l'avantsala d'una operació que deixaria Hezbollah molt més tocada. Un bombardeig molt precís d'Israel va aconseguir impactar contra el búnquer de Beirut on s'amagava Hassan Nasrallah, el líder de l'organització durant més de 30 anys i aliat fidel de l'Iran. Els dies posteriors, Israel continua estrenyent el cercle i aconsegueix matar altres dirigents de l'organització. Aquestes morts obren la porta a una nova fase de la guerra, la més perillosa: l'enfrontament cos a cos entre l'Iran i Israel encara més a prop.
Iran: l'hora de les armes nuclears?
Després d'un any de la massacre del 7 d'octubre està cada cop més a prop un possible conflicte obert de guerra total que enfronti definitivament Israel i l'Iran. Si bé els dos estats són vells amics, fins ara han evitat un enfrontament directe. Aquesta dinàmica, però, estaria a les portes de canviar. Les morts dels líders de Hezbollah semblen haver precipitat la resposta de la república islàmica que va jurar que es venjaria i així ho va fer la setmana passada amb una pluja de prop de 300 míssils contra Israel. Els projectils van arribar fins a Tel-Aviv i milions d'israelians van veure's obligats a buscar refugi. El líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Ali Khamenei, en una intervenció d'excepció en ocasió de la pregària de divendres a la mesquita de l'Imam Khomeini de Teheran. Tot això mentre s'espera la reacció d'Israel a l'atac amb míssils balístics. El govern de Netanyahu estaria estudiant tres possibilitats: atacar instal·lacions nuclears, petrolieres -afectant l'economia- o bé infraestructures militars. El president dels EUA, Joe Biden, ha demanat a Israel que es busquin alternatives a possibles atacs contra centres petroliers.
La incògnita que sobrevola aquest escenari és fins a quin punt les parts es veuran empeses a exhibir el seu poder destructor
Israel encara ha d'afrontar un quart front, els rebels houthis del Iemen, també recolzats per l'Iran, que les darreres setmanes també han atacat Israel amb el llançament d'algun míssil balístic. Els houthis, al costat de Hamás i Hezbollah, han estat cridades per l'Iran a unir-se per lluitar contra Israel. La crida no sembla que permeti, per ara, ser optimistes pel que fa al conflicte, on ja fa setmanes que ningú parla de treva. De fet, fonts del diari The New York Times, asseguraven divendres que el líder de Hamàs, Yahya Sinwar, no confia en una resolució del conflicte i ha vetat l'opció d'una treva. La retòrica apunta doncs a què tots els enemics d'Israel volen fer front comú per doblegar l'estat jueu. La incògnita que sobrevola aquest escenari és fins a quin punt les parts es veuran empeses a exhibir el seu poder destructor i a ningú escapa que l'Iran és un actor que podria tenir-hi accés, sigui per producció pròpia o per subministrament de Corea del Nord.