Aquest dilluns 7 d'octubre fa just un any de l'atac de Hamàs a Israel, el més greu de la història en territori de l'Estat d'Israel i el que ha causat més morts d'ençà de la Segona Guerra Mundial. La resposta israeliana podria suposar una nova escalada a la regió, que ha arribat al punt d'una nova guerra oberta que podria resultar devastadora. Des d'aleshores, Gaza ja suma més de 41.000 assassinats, la majoria dones i nens, després de 12 mesos de genocidi israelià. El conflicte armat entre l'Estat d'Israel i el conjunt de grups milicians dirigits per Hamàs, va escalar fa un any, el 7 d'octubre del 2023, amb una ofensiva sorpresa coordinada contra Israel.
Com va atacar Hamàs?
L'atac va començar el matí del 7 d'octubre, amb el llançament d'un mínim de 3.000 coets dirigits cap a territori israelià des de la Franja de Gaza. Simultàniament, uns 2.500 militants del braç armat de Hamàs van traspassar diversos punts del mur i van assaltar posicions militars frontereres. En aquest context, van assaltar, matar i capturar civils a 22 localitats israelianes veïnes; els quibuts en van ser els més afectats. En total, els atacs van matar 1.139 persones, entre israelians (civils i militars) i persones d'altres nacionalitats. També persones que assistien al festival de música Nova. Hamàs també va fer 251 ostatges, tant civils com soldats israelians, que van ser traslladats a la Franja de Gaza. Segons el govern d'Israel, queden encara 101 segrestats a Gaza. ElNacional.cat ha pogut entrevistar el fill d'una dona segrestada i també una dona que era al festival Nova durant l'atac. Després de l'atac de Hamàs, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va respondre de seguida i va declarar l'"estat de guerra" durant un discurs televisiu.
Per què Hamàs va atacar Israel?
Hamàs va justificar l'atac atenent diversos motius, això és, l'ocupació sistemàtica israeliana de territoris palestins, l'expansió dels assentaments il·legals, la violència continuada dels colons israelians, la indiferència i violació d'Israel del dret internacional i el bloqueig imposat a la Franja de Gaza. Israel ha justificat en nombroses ocasions la massacre a la Franja com a resposta a l'atac de Hamàs. Preguntat per aquesta qüestió durant una entrevista a ElNacional.cat, l'ambaixador de Palestina a Espanya, Husni Abdel Wahed, insistia en el fet que "això demostrava una doble vara de mesurar". "Tot això justifica l'assassinat d'homes, dones i nens? Tot ha començat perquè en algun moment a algú se li va ocórrer començar una massacre. Tota la resistència palestina és conseqüència de l'ocupació d'Israel. Tots els moviments palestins han nascut a conseqüència de l'ocupació, judaïtzació del territori i profanació dels llocs sants. Quina és la reacció del poble ucraïnès davant la invasió russa? Mentre la seva reacció és heroica, la resistència del poble palestí és vista com a terrorisme. Això mostra l'alt nivell de racisme d'Europa".
L'atac d'Israel a Hamàs i la guerra a Gaza
Israel va repel·lir les forces de Hamàs dins del seu territori i va dur a terme atacs aeris a la Franja de Gaza. Només uns dies després, el 13 d'octubre, la contraofensiva israeliana va entrar en un nou escenari amb l'anunci d'un setge total sobre la Franja de Gaza, on l'exèrcit d'Israel tallaria el subministrament d'aliments, aigua, electricitat i combustible, i l'única via d'entrada passaria a ser el pas de Rafah. Israel va demanar a la població del nord de la Franja que anés cap al sud. En altres paraules, que 1,2 milions de persones abandonessin la zona en 24 hores. Uns terminis que es van ampliar per la impossibilitat d'evacuar tanta gent en tan poc temps.
Almenys 44 països van denunciar Hamàs i van qualificar la seva conducta de "terrorisme", incloent-hi una declaració conjunta dels Estats Units, el Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya. En canvi, països de l'Orient Mitjà van demanar la desescalada i van denunciar l'ocupació dels territoris palestins de Gaza i Cisjordània durant dècades per part d'Israel. Mahmud Abbas, president palestí, va declarar que els palestins tenien dret a defensar-se, però dos dies després l'Autoritat Nacional Palestina va assegurar que "Hamàs no és el govern de Palestina" i que el govern d'Abbas "rebutjava qualsevol atac o dany a civils a tots els bàndols".
Ara, tot plegat s'ha complicat i hi han entrat en joc més països. Els atacs entre Hezbollah i Israel a la frontera amb el Líban, els atacs entre l'Iran i Israel i la posició de la resta dels veïns dels països del golf en el conflicte en dificulten la resolució. De fet, l'Iran va amenaçar Israel d'intervenir i va advertir Israel que aturés immediatament tota agressió militar contra Gaza. Segons el portaveu de l'exèrcit d'Israel, Roni Kaplan, a aquest mateix mitjà, "el dia 7 d'octubre no s'hauria produït sense entrenament i traspàs de poders". Tal com detalla, Israel sabia que l'Iran estava darrere de tot això "ara ho sap el món també". En aquest sentit, destaca que Israel lluita contra set fronts i que "estem preparats per fer-ho".
L'Organització de les Nacions Unides i molts països van demanar un alto el foc immediat tan bon punt va començar l'escalada de violència sobre la Franja. Un alto el foc que només s'ha aconseguit una vegada i va ser a finals de novembre. El maig del 2024, les Nacions Unides estimaven que el nivell de destrucció era el més gran des de la Segona Guerra Mundial, i la reconstrucció podria superar ja en aquell moment els 50.000 milions d'euros.
Els "indicis" de genocidi
La justícia internacional, sempre molt cauta a l'hora de posicionar-se, ho hauria fet aquesta vegada. El Tribunal Internacional de Justícia de les Nacions Unides, amb seu a la Haia, va concloure que veia “indicis” de genocidi d'Israel a Gaza, però demanava més “informació” per prendre una decisió definitiva després de les mesures cautelars sol·licitades per Sud-àfrica. Així, exigia "prendre les mesures possibles" per “prevenir” el genocidi a Gaza. L'Estat israelià també havia, aleshores, d'"adoptar mesures immediates i efectives per permetre la prestació de serveis bàsics i assistència humanitària que calen amb urgència per abordar les condicions de vida adverses que afronten els palestins a la Franja de Gaza".
Les audiències sobre la indicació de mesures cautelars es van celebrar l'11 i el 12 de gener. Aleshores, Sud-àfrica va assegurar que els "actes genocides" dels quals acusava Israel "no són marginals, i estan incorporats a la política estatal" de Tel-Aviv, i va assenyalar com a prova el "llenguatge de deshumanització sistemàtica" emprat per alts càrrecs israelians per qualificar els palestins de Gaza d'“animals humans”.
Preguntat per la qüestió del genocidi d'Israel sobre Gaza, Kaplan destaca que la paraula "genocidi" va ser adoptada "amb l'objectiu de descriure el que van viure els jueus a la Segona Guerra Mundial". "Els que fan servir la paraula genocidi diuen que fan un holocaust a la Franja de Gaza, i això és antisemitisme". Per contrarestar les acusacions que rep Israel, destaca que la població de Gaza s'ha multiplicat per cinc en els últims anys, que Israel ha posat en marxa més de 42 milions d'avisos a la població civil o que Israel ha permès l'entrada d'1,1 bilions de quilogras d'ajuda humanitària, mentre que Hamàs roba a la població civil i la fa servir d'escuts humans. "Israel podria haver fet un genocidi en cinc minuts si volgués, però intenta lluitar contra el terrorisme"
Espanya reconeix Palestina com a estat
El 28 de maig passat, Espanya va reconèixer Palestina com a estat. I no va ser l'únic. De fet, els països àrabs van rebre amb satisfacció generalitzada el reconeixement de Palestina com a estat per part d'Espanya, Irlanda i Noruega. Un fet que, és clar, no va tenir la mateixa rebuda per part d'Israel. Espanya, Noruega i Irlanda van anunciar la decisió conjunta tot esperant que contribuís a la pau i l'estabilitat a l'Orient Mitjà. Una pau que, de moment, no arriba.