Des del 24 de febrer, quan va començar la invasió russa a Ucraïna, milions d'ucraïnesos han fugit del país escapant de la guerra, concretament segons el darrere recompte de les Nacions Unides (ONU) hi ha més de 7,9 milions de refugiats ucraïnesos. La majoria s'han dispersat per Europa, sent Polònia i Alemanya els dos països europeus que més refugiats han acollit. Tanmateix, milers de refugiats ucraïnesos han anat a parar a altres territoris europeus, com és el cas de Catalunya, que es va convertir en una gran porta d'entrada pels refugiats ucraïnesos que arribaven a l'Estat. Un any després milers de refugiats s'han establert al territori català. Mireia Mata, secretaria d'Igualtats, apunta que des del mes de juny fins al moment el nombre de persones que s'ha instal·lat a Catalunya s'ha estabilitzat sobre els 21.000.
El 14 de març de 2022, el govern espanyol va anunciar que la Fira de Barcelona seria un dels llocs on s'establiria els centres d'acollida per refugiats ucraïnesos de tot l'Estat. Justament per això, molts refugiats van arribar en un primer moment a Catalunya i posteriorment es van desplaçar cap altres bandes de l'Estat espanyol. Moltes de les persones que van arribar en un primer moment van aconseguir aquí el seu estatus de protecció temporal. És a dir, pel territori català han passat més de 36.000 refugiats ucraïnesos. "Des de finals de febrer fins a finals de juny vam notar un increment progressiu fins als 22.000 refugiats i des del juny fins ara s'ha estabilitzat sobre els 21.000", desgrana Mata.
Els primers dies que la onada d'ucraïnesos que fugien del conflicte arribaven a Catalunya era impossible moltes previsions sobre la situació. Tanmateix, tot i la incertesa des del Govern, les administracions locals i organització socials es va respondre a aquesta nou escenari. No només en aquell moment, sinó que l'acompanyament continua fins avui. Aquesta responsabilitat a la Generalitat ha estat gestionada per la Conselleria d'Igualtat i Feminismes, encarregada de gestionar i resoldre les incidències que poden apareixen en tot el procés d'acollida que encara dura avui dia. "Hem tingut una bona resposta", valora Eunice Romero, directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme. Tant Romero com Mata remarquen que la gestió de l'arribada massiva de persones refugiades d'Ucraïna ha estat un repte, però destaquen la implicació de la societat civil i dels ens locals. Romero destaca: "És una feina compartida des de diversos departaments, el món local ha fet una primera feina molt important i els volem ajudar amb una subvenció que estem a punt de resoldre".
La directiva europea que marca la diferència entre refugiats
La resposta de la Unió Europea davant de la gran diàspora de refugiats ucraïnesos no s'ha adoptat en altres conflictes més recents com la guerra de Síria. Els ciutadans ucraïnesos han passat per un camí difícil a la cerca de refugi en altres Estats, però amb menys barreres que altres refugiats. Tot plegat es deu a la directiva europea de protecció aprovada el 4 de març de 2022, la qual "proporciona protecció immediata i col·lectiva a les persones desplaçades" i cerca "alleujar a pressió sobre els sistemes nacionals d'asil dels països de la UE", segons recull el Consell Europeu. Aquesta es va posar en marxa un cop en passat, l'any 2001, "a causa dels conflictes armats dels Balcans Occidentals, en particular des de Bòsnia i Hercegovina i Kosovo".
"La directiva crea un carril preferent en la via burocràtica", exemplifica Romero, qui explica que "hi ha una hiperburocratització de la vida de les persones estrangeres, en general, refugiades i migrades". Les vies extenses i extenuants que altres persones han d'afrontar quan es refugien a l'Estat espanyol desapareixen en el cas de l'ucraïnès. "És ideal que es pugui empadronar i de seguida comptar amb una targeta sanitària i tenir un permís de treball i fins i tot donar-se d'alta a la seguretat social", valora Romero, tot i que lamenta que "tot això és impensable per altres refugiades". Malgrat tot, la directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme apunta que la directiva està mostrant un altre model amb menys barreres és possible. La directiva està pensada perquè estigui vigent un màxim de tres anys, si es renovarà o s'allargarà dependrà de la situació i l'evolució de la invasió russa a Ucraïna.
El perfil de les refugiades d'Ucraïna
"Hi ha un percentatge alt de persones adultes amb formació, així com una gran arribada de dones, sovint amb criatures. Són les mares les que estan al capdavant", explica Romero. Així doncs, el perfil de les refugiades a Catalunya és el d'una dona amb formació superior i fills. Es tracta d'un perfil que es repeteix en molts països, ja que cal recordar que a l'inici de la guerra, el govern ucraïnès va prohibir que sortissin els homes entre els 18 i els 60 anys del país perquè serien reclutats en la lluita contra la invasió de Rússia.
Eunice Romero, directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme. Foto: Conselleria d'Igualtat i Feminismes
Justament, tenint present aquest perfil de refugiada, des de la Conselleria es reivindica la necessitat d'atendre aquestes persones introduint la perspectiva de gènere. "La perspectiva de gènere ha estat clau", subratlla Romero. En l'acollida que s'han organitzat serveis enfocats a les necessitats i els perills que corren les dones que en contextos de guerra, per exemple, caure en xarxes de tràfic d'éssers humans o la violència sexual. "Hem pogut fer posant espai d'atenció especial i especialitzada per dones possibles víctimes de violència masclista que fugien no només de la guerra sinó dels crims sexuals que comporta aquest", remarca Mata. Cal recordar que des del 2009, l'ONU reconeix la violència sexual, en la seva gran majoria patida per dones, com a tàctica de guerra.
La perspectiva de gènere no s'ha emplatat només pel que fa a la violència, sinó també a les cures. Tant Mata com Romero posen l'exemple del programa Temps per Cures pretén alliberar temps per a les famílies, especialment per a les dones, que són les que s’ocupen, majoritàriament, del treball de les cures i el puguin ocupar amb formació o el que calgui. Sigui per unes iniciatives o per altres, Mata reflexiona: "Per desgràcia les dues grans crisis humanitàries que hem viscut des del maig de 2021 han demostrat que la perspectiva de gènere, sent la primera l'Afganistan i la segona Ucraïna".
La coordinació entre l'Estat i la Generalitat, un impediment en moments crítics
Si bé des de la Conselleria es fa una valoració positiva de la gestió de l'acollida dels milers de refugiats que van arribar des d'Ucraïna ja fa un any, sí que hi ha una gran crítica: la coordinació amb l'Estat. O més aviat la falta d'aquesta. "L'Estat no genera l'espai de codecisió que voldríem", lamenta Romero, qui assenyala que les decisions unilaterals de l'Estat espanyol han afectat el procés d'acollida, com per exemple en la distribució territorial. "L'Estat decideix en quins municipis es dedicaran els recursos. Això té un impacte, la gent pot acabar arrelant en un lloc on potser no voldrien si hi hagués hagut una coordinació entre els dos nivells d'administració", explica fent referència als hotels que va habilitar el govern espanyol.
Mireia Mata, secretaria d'Igualtats. Foto: Conselleria d'Igualtat i Feminismes
"Nosaltres amb l'estat sempre hem reclamat la possibilitat de gestionar els recursos de l'acollida, hi ha diverses sentències que avalen les nostres competències en matèria d'acollida. La trampa que tenim és que si tenim les competències però no els diners. Aquests recursos econòmics l'Estat espanyol no els deixa anar", explica Mata. Des del Govern s'ha estat molt verbal els darrers mesos sobre les mancances de la gestió estatal, especialment pel que fa als recursos econòmics. Ja al mes de maig, la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, va retreure que l'Estat no havia transferit "ni un euro" per aquells refugiats ucraïnesos que no s'acollien al pla estatal, els quals, en aquell moment, eren el 72% de les persones refugiades pel conflicte a Ucraïna.
Les "altres 'Ucraïnes'"
"Crec que el gran aprenentatge que poden treure és que reflexionem tots i totes i veiem que hi ha molta gent que ve de moltes Ucraïnes del món que no surten per la televisió i a les que hauríem de donar el mateix tracte", sentencia Mata. Normalment, les persones refugiades es troben amb moltes més barreres en el seu camí cap a un país segur. El gran nombre de gent que ha cercat refugi des d'Ucraïna, la directiva europea entre altres ha fet que aquesta situació sigui excepcional, però alhora mostri que altres vies d'acollida són possibles, com remarca Romero. "Si obrim els braços, les portes i els cors a la gent d'Ucraïna perquè no ho fem a les persones del Sudan o que fugen de la violència de Llatinoamèrica?", pregunta Mata.