La guerra canvia moltes vides. La de l'Ivan, informàtic de professió, ja va canviar l'any 2014, que va marxar del Donbass a conseqüència de la guerra. El febrer de l'any passat, quan va escalar la invasió russa d'Ucraïna, va decidir quedar-se a Kíiv i no marxar. El mes de març passat, quan tot just feia uns dies de l'inici de la guerra a gran escala, ja confessava en conversa amb ElNacional.cat, que no tenia intenció de moure's. Assegurava que era complicat i que podia treballar des de casa. Ara, gairebé un any després destaca que la situació "és una mica més estable", malgrat que "hi ha talls de llum constants". "De vegades són de 4 hores, o de 5 hores. Fa unes setmanes vam estar unes 35 hores sense electricitat. Visc en un 18è pis, no tenia ascensor, ni aigua, ni internet, ni connexió mòbil, no podia ni trucar ni treballar", relata a l'altra banda del telèfon.
"Treballo al mateix lloc, en una companyia de telecomunicacions, tinc feina perquè treballem de manera remota, però, la situació no és bona per a molts ciutadans, no hi ha feina. Els problemes de llum, però, no ens han afectat tantíssim a l'oficina. Tenim generadors i estem preparats. La veritat és que tenint en compte la situació actual, estic content de tenir feina". I destaca que "si no tingués feina, seria tot molt difícil. Els preus han pujat". A Kíiv hi ha certa normalitat, restaurants, cafeteries obertes... què passa quan sonen les sirenes? "Quan les sento, no faig res. És difícil anar a algun lloc i podria passar-m'hi la meitat del dia. A l'oficina sonen un o dos cops cada dia. Algunes vegades és perillós, d'altres no. Va ser a l'octubre o novembre que va anar tot a pitjor, atacs massius i perillosos i edificis destrossats".
"No pots planificar res"
"La meva filla i la meva exdona són a l'oest. La petita intenta anar a l'escola, de vegades presencialment i d'altres online. Per a elles, la situació és diferent perquè ella no té feina. Per als nens és més fàcil, no llegeixen gaire les notícies. Sap que no hi ha llum, clar, i que les coses no van bé i que hi ha problemes, però intentem protegir-la". Preguntat per la família i amics, Ivan destaca que "alguns intenten treballar, altres són a l'exèrcit, però és complicat tenir feina. Psicològicament, és un problema perquè no saps què pots esperar de la vida. No pots planificar res. Potser has de marxar, però, on vas? Hi ha moltes preguntes sense resposta. Econòmicament, també és molt difícil, no només psicològicament. Hi ha moltíssima gent passant-ho malament, intentes donar diners a l'exèrcit perquè també necessites fer alguna cosa. Ningú sap com s'acabarà ni de quina manera". Tot i els problemes, Ivan no té intenció de mudar-se. "Kíiv està bé, és igual de segur que Lviv. En altres llocs és més complicat. La sensació de no poder planificar res i de protecció als fills, és un sentiment compartit per a la majoria d'ucraïnesos. En Pavlo, que va passar dels focus de l'Europa League a l'exèrcit i finalment, en una ONG, també explicava en conversa amb aquest mateix diari aquesta sensació. La incertesa i la sobreprotecció als fills.
"La població s'està empobrint"
Al començament de la guerra, en Dima i la seva família feien servir el metro com a refugi. Una parada prop de casa s'havia convertit en un lloc de trobada quan les sirenes sonaven a tot drap per la capital, explicava aleshores també en conversa amb ElNacional.cat. "Ara, la situació per a mi i la meva família és una mica diferent. Em considero privilegiat en aquest context on vivim", detalla en una nova conversa amb aquest diari. "Tenim un refugi confortable i segur a casa nostra, amb wifi, electricitat i matalassos. És a la planta -1, no és una casa privada, sinó que és un bloc de pisos i, per tant, és compartit, però està bé. A més, l'estiu passat vaig aconseguir comprar-me un cotxe, per si de cas". En aquest sentit, constata que hi ha talls de llum, però que la vida sembla haver tornat a la capital. "Hi ha restaurants oberts, cafeteries, pots menjar-hi. Es fa estrany perquè no deixem d'entrar en guerra, però és curiós el nivell d'adaptació", somriu. Li preguntem més sobre aquesta qüestió. "Imagina't, l'escena. Gent prenent cafè, menjant en un restaurant, conversant, rient… i de sobte sonen les sirenes. Tot això es trenca. I quan passa això, hi ha dos tipus de persona: uns van corrents al refugi i els altres treuen el telèfon i van gravant les situacions que viuen". Mentre parlem, sonen les sirenes. Es disculpa i aturem la conversa.
La reprenem al cap d'una estona. Tot i la normalitat o aparent normalitat que la capital ucraïnesa intenta transmetre, les coses no van bé. "La població s'està empobrint, molta gent ha perdut la feina, els salaris no arriben i les condicions laborals són més dures". "Les empreses perden clients, hi ha retallades salarials i, a més, devaluacions". Malgrat tot, constata que "no s'ha perdut el sentit de l'humor, tothom es prepara per a la gran festa, per a quan Ucraïna guanyi la guerra. Ens preparem, és clar, per als pitjors escenaris, però cal ser optimista". "Continuo vivint al mateix lloc que abans, treballant a la mateixa empresa tecnològica, tinc sort".
Sobre l'opció d'anar a restaurants i cafeteries, en Dima explica que alguns prefereixen donar els diners a l'exèrcit perquè o bé no tenen ganes d'anar a menjar fora o bé, perquè no tenen temps. En el seu cas, constata que es passa el dia treballant i que no té massa temps per a descansar o invertir en oci. Més sirenes. Tornem a aturar la conversa. Li demanem, al cap d'una estona d'aconseguir reprendre la conversa, per aquesta qüestió. "Estem segurs que Rússia prepararà alguns regals per l'aniversari, però penso que els nostres seran millors. La principal diferència és que ells intenten arruïnar la nostra vida. Aquest és el principal objectiu, fer la vida complicada i difícil. El nostre exèrcit intenta fer coses, que és el que s'espera. Lluitar i alliberar el nostre territori, i són bons tal com podem veure".
Imatge principal: carrers de Kíiv / Ivan T. (Cedida)