8 de setembre de 2023, 23.11 h de la nit: un terratrèmol d'intensitat 6,8 en l'escala de Richter sacseja les muntanyes de l'Alt Atles marroquí amb epicentre a Ighil. En 19 segons, destrueix edificis rurals i alguns del centre de Marràqueix i té temps de matar 2.900 persones, deixar 2.500 ferits i unes 380.000 persones sense llar, sobretot a la regió muntanyosa d'Al Haouz.

En qüestió de dies, les muntanyes es converteixen en una acampada indefinida i multitudinària de centenars de milers de persones que esperaran una solució entre runa i angoixa, amb problemes de salubritat i abastament a les localitats més remotes, barrejades amb la tragèdia d'haver perdut pares, germans, fills...

8 de setembre de 2024: Un any després, els ajuts econòmics per reconstruir les cases a la fi han arribat a gairebé tots els afectats pel terratrèmol, segons expliquen diversos testimonis a ElNacional.cat, però l'angoixa persisteix després d'un any dormint en tendes de campanyes, amb pluja, fred o calor extrema, davant la "lentitud" d'una reconstrucció a dues velocitats, que arriba més ràpid a les localitats més ben comunicades de la serralada, però que és encara lluny de ser una realitat de maons i ciment.

Rescati d'un cos a Amizmiz després del sisme / Fotografia: Germán Aranda

Tres mesos després del terratrèmol, al desembre, el periodista que firma la peça i que va cobrir des del primer dia els efectes del sisme va tornar a la zona afectada i les ruïnes continuaven amuntegades a pocs metres de les tendes de campanya, on la majoria d'afectats no havien rebut encara els ajuts i la incertesa omplia els seus dies.

11.000 milions per a la reconstrucció

Abdul, pare de família de 40 anys que va perdre la seva llar a Asni, continua vivint a la mateixa tenda de campanya amb la seva dona i els seus dos fills, però, a diferència del que succeïa al desembre, ja ha rebut 20.000 dírhams (1.800 euros) dels 80.000 (8.600) que l'administració lliura a cada família per reconstruir la casa, 40.000 (4.300 euros) quan es tracta d'una obra parcial. "M'han dit que l'obra comença en 15 dies", relata. Per a la reconstrucció, el Govern del Marroc ha destinat 11.000 milions d'euros.

Imi N'Tala, al setembre. Fotografia: Germán Aranda

Més allunyat de les carreteres principals i elevat a les muntanyes, Imn'Tala, que va ser destruïda per complet perquè li va caure la muntanya a sobre, viu una realitat més crua. Ho explica Mohammed Karamane, que va perdre tota la seva família en aquesta localitat on es va criar, encara que viu a Marràqueix, i treballa per a la fundació Nabd Al-Jabal. "La reconstrucció és molt lenta i això genera molt dolor en les famílies. La majoria de gent ha rebut els ajuts, però les autoritats no han entrat en contacte amb els veïns, i per això la situació no avança a la nostra ciutat", afegeix, i lamenta a més que "els mitjans de comunicació marroquins han oblidat la població" de l'Alt Atles, la qual cosa ha provocat que "l'ajuda humanitària no ha tornat" després de l'allau de cotxes de tot el país que van arribar als llogarrets els dies després del sisme.

La mà d'obra escasseja i és cara

Després de recórrer la zona per tercera vegada en un any, la corresponsal d'Eldiario.es Soraya Aybar constata "les millores" en relació amb el mes de desembre perquè almenys les famílies tenen ara un horitzó de millora en comptar amb els ajuts i començar amb la reconstrucció. Assenyala a més que ha vist sobre el terreny com "els veïns estan demostrant a les autoritats que les construccions tenen les condicions antisísmiques" per dur a terme l'obra. Però existeixen altres problemes: "escasseja la mà d'obra i la que hi ha, és molt cara", per la qual cosa ni tan sols tots els que tenen permís d'obra no poden començar a construir.

Constata el problema des d'Amizmiz, una de les principals i més afectades ciutats de la regió, Khalid Omasour, que va perdre parcialment casa seva i acaba de rebre el permís d'obra fa un parell de dies. La periodista Aybar assenyala que "gairebé totes les famílies han rebut la compensació monetària", però que per la lenta reconstrucció, "hi ha qui elegeix viure en cases a mig construir, literalment dins de l'obra". "Les ruïnes han estat retirades majoritàriament de la ciutat i te les trobes en altres llocs al mig de la muntanya", relata la periodista, encara que va constatar menys salubritat i més precarietat en algunes localitats com Tafgarte. "Els pobles i ciutats propers a la carretera, més accessibles, estan millor que els més remots", observa. "Hi ha moltes menys tendes que fa uns mesos, molta gent se n'ha anat", apunta.

El turisme, intacte

A Marràqueix, mentrestant, el cèntric barri de Mellah continua convivint amb les ruïnes, segons constata un reportatge de l'agència EFE. Faouzia Chati, presidenta de l'Associació de Dones Marroquines a Catalunya que es troba ara a Marràqueix, explica que "ara s'està recuperant a poc a poc", ja que "en l'època de pluges es van esfondrar algunes construccions que el terratrèmol havia deixat afectades".

El barri de Mellah, el desembre de l'any passat. Fotografia: Germán Aranda

Qui no ha patit els efectes del sisme ha estat el turisme, i de fet va assolir un nou rècord la setmana passada de 18,1 milions al llarg de l'any, amb la regió de Marràqueix com la més visitada. A dos mons paral·lels, però molt propers, els turistes observen els paisatges de l'Atles des de l'aire condicionat de les furgonetes turístiques i de vegades pregunten per les tendes d'acampada que alguns guies obvien i des de les quals les víctimes s'armen de paciència per reconstruir les seves cases i les seves vides.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!