El Sudan està patint la crisi humanitària més gran del món i els seus civils continuen pagant el preu de la inacció de la comunitat internacional, segons han dit les ONG i l'ONU, mentre la guerra civil del país entra en el seu tercer any. El Regne Unit rep ministres de 20 països a Londres dimarts per intentar reprendre les estancades converses de pau. Tot i això, els esforços diplomàtics s'han vist sovint postergats per altres crisis, com les guerres a Ucraïna i Gaza.
Dos anys després de l'esclat dels combats a Khartum entre l'exèrcit sudanès i les Forces paramilitars de Suport Ràpid es tem que centenars de persones hagin mort en atacs de les FSR contra camps de refugiats a la regió occidental de Darfur, en l'última aparent atrocitat d'una guerra marcada per la brutalitat i l'impacte.
Les conseqüències per als 51 milions d'habitants del Sudan han estat devastadores. S'informa que desenes de milers han mort. Centenars de milers s'enfronten a la fam. Gairebé 13 milions de persones han estat desplaçades, 4 milions a països veïns. “El Sudan ara està pitjor que mai”, ha destacat Elise Nalbandian, directora regional d'incidència política d'Oxfam. “La crisi humanitària més gran, la crisi de desplaçament més gran, la crisi de fam més gran… Està batent rècords completament falsos”.
S'han comès violacions massives del dret internacional humanitari durant el conflicte, ha afirmat Daniel O'Malley, cap de la delegació del Comitè Internacional de la Creu Roja al Sudan. “Tota la població civil, independentment de la seva ubicació al país, s'ha vist pràcticament atrapada entre una, dues o més parts. I han suportat les pitjors conseqüències. Les xifres són simplement aclaparadores”.
Una guerra marcada per la inacció de la comunitat internacional
El mes passat, l'exèrcit sudanès va recuperar el simbòlic palau presidencial de Khartum i ha recuperat la major part de la capital. No obstant això, a gran part del país, el conflicte continua. Fonts citades per l'ONU van informar que més de 400 persones van morir en atacs recents de les Forces de Resposta Ràpida (FSR) a Darfur, on el grup intenta apoderar-se d'Al-Fashir, l'última capital estatal de la regió que no està sota el seu control.
Des de finals de la setmana passada, les Forces de Resposta Ràpida (FSR) han llançat atacs terrestres i aeris contra Al-Fashir i els campaments de desplaçats propers de Zamzam i Abu Shouk. Un portaveu de l'ONU va declarar a l'Agència France-Presse que l'oficina de drets humans de l'ONU havia verificat 148 assassinats i rebut informes de fonts fidedignes que indicaven que el nombre total de morts superava els 400. Reuters va informar que dades de l'Organització Internacional per a les Migracions de l'ONU van suggerir que fins a 400.000 persones havien estat desplaçades només del campament de Zamzam des del cap de setmana.
En una declaració, l'alt responsable de drets humans de l'ONU, Volker Türk, va dir que els “atacs a gran escala… van deixar molt clar el cost de la inacció de la comunitat internacional, malgrat les meves reiterades advertències sobre el risc més gran per als civils a la zona”. Va afegir: “Els atacs han exacerbat una crisi humanitària i de protecció ja greu en una ciutat que ha patit un devastador setge de les FSR des del maig de l'any passat”.
Els orígens de la guerra
Els orígens de la guerra es remunten a finals del 2018, quan van esclatar protestes populars contra el dictador sudanès Al-Bashir. El líder de l'exèrcit sudanès, el general Abdel Fattah al-Burhan, es va aliar amb el cap de les FSR, el general Mohammad Hamdan Dagalo, excabdill conegut com a Hemedti, per enderrocar Al-Bashir mitjançant un cop d'estat l'abril del 2019. Es van tornar a aliar el 2021 per enderrocar un govern civil que buscava la transició del Sudan a la democràcia. No obstant això, Hemedti feia molt de temps que anhelava el poder absolut, i la fricció entre tots dos va derivar en una guerra oberta menys de dos anys després.
Les FSR, una força paramilitar que va sorgir de les milícies àrabs Janjaweed acusades de cometre genocidi a la regió de Darfur a mitjan dècada del 2000, van aconseguir avenços ràpids en les primeres setmanes i mesos, a mesura que els combats s'estenien més enllà de Khartum.