L'ésser humà evoluciona com a espècie, la tecnologia avança a passos de gegant, però la naturalesa humana i la història segueix lligada a la guerra. La imatge de l’home prehistòric violent i guerrer el persegueix, i la violència segueix formant part de les societats en ple segle XXI. De fet, en els temps actuals existeixen més conflictes armats al món dels que hi ha hagut mai. Almenys, des que es va començar a recopilar dades en 1946, poc després de la Segona Guerra Mundial. En el 2023, concretament, es va batre el rècord de conflictes armats al món, amb un total de 59, conflictes en el que es van veure involucrats diversos estats, segons l’informe fet públic pel Programa de Dades sobre Conflictes d’Uppsala (UCDP), de la Universitat d’Uppsala (Suècia). Aquests 59 conflictes superen els 56 que es van produir en el 2020 i 2022, que van ser els pics més alts que es van produir anteriorment.
📉 Consulta el programa de dades de l'UCDP
El UCDP és considerat la font de dades sobre violència organitzada més utilitzada al món i el projecte més antic de recopilació de dades sobre guerres civils que encara segueix en funcionament. El programa assenyala que la seva definició de conflicte armat s'ha convertit en l'estàndard mundial per a la definició i l'estudi sistemàtics dels conflictes. Segons aquesta definició, que ha esdevingut estàndard en el camp de la investigació sobre la pau i els conflictes, considera conflictes armats els que es produeixen entre dues parts específiques i que causen almenys 25 morts relacionades amb batalles en un any natural. Quan el conflicte supera el miler de morts en un any natural, es considera una guerra.
La majoria de guerres, a l’Àfrica
Sota aquest paràmetre del miler de morts provocats en un any, en el 2023 hi va haver un total de 9 guerres, una més que en el 2022 i la xifra més alta des del 2017. De fet, des del 2012, el nombre de guerres ha anat creixent, després d’una disminució en la dècada de 1990 i principis del 2000. La majoria de les guerres van tenir lloc a Àfrica, i la guerra civil a Sudan, que va esclatar l'any 2023, va ser el tercer conflicte més mortífer de l'any, després de les guerres a Ucraïna i la guerra de Gaza entre Israel i Hamàs. En aquests moments també es viuen conflictes armats a gran escala a Burkina Faso, Somàlia, Iemen, Myanmar, Nigèria i Síria.
Baixa el nombre de morts
El nombre de conflictes ha pujat, però, en canvi, el nombre morts per violència en els conflictes es va reduir a la meitat en comparació de l'any anterior, va passar de 310.000 a 154.000, cosa que es va deure principalment al final de la cruenta guerra a la regió etíop de Tigray a finals del 2022. "No obstant això, encara podem veure diverses guerres inusualment letals en curs, com la guerra a Ucraïna, amb gairebé 71.000 morts l'any passat, i la guerra d'Israel contra Hamàs, on l'UCDP va registrar més de 22.000 morts el 2023", explica Shawn Davies, analista de la Universitat d’Uppsala. Tot i aquesta reducció, el 2023 va ser un dels anys més sagnants des que la UCDP va començar a recopilar dades sobre morts en conflictes el 1989. "Només tres anys han estat més mortífers que el 2023, el genocidi de Rwanda del 1994, 2021 i 2022 figuren en aquesta llista", continua Davies.
Conflictes no estatals
En els conflictes entre grups en què no intervé l'Estat, coneguts com a conflictes no estatals, la UCDP ha observat un lleuger descens el 2023. En total, es van registrar 20.900 morts en 75 conflictes no estatals. "Tanmateix, és massa aviat per dir que es tracta d'una ruptura de la tendència. Els darrers deu anys han estat els deu més mortífers pel que fa a aquest tipus de violència, que en els darrers anys ha implicat gairebé exclusivament enfrontaments violents entre bandes i càrtels", assenyala Therese Pettersson, analista sènior i directora de projectes de la UCDP. La majoria dels conflictes no estatals tenen lloc a Amèrica Llatina, dels quals els més sagnants s'han produït a Mèxic i Brasil, on la violència es concentra a les ciutats i al llarg de les principals rutes del narcotràfic.
Els civils com a objectiu
A molts conflictes, la població civil també és l'objectiu de les parts en conflicte. Tot i que l'any passat la UCDP va registrar una caiguda del nombre total de morts a causa de la violència unilateral contra civils, milers van ser víctimes d'aquest tipus de violència en conflictes al Sudan, Burkina Faso, Israel i Myanmar, entre d'altres. En total, es van registrar una mica més de 10.000 morts de civils en aquest tipus de violència selectiva, en comparació de les 12.000 de l'any anterior. "Per novè any consecutiu, l'Estat Islàmic, també conegut com Daesh, va ser el grup que va matar més civils en violència unilateral, encara que el nombre total va caure dràsticament en comparació de l'any anterior. El grup va estar actiu a 16 països diferents on va portar a terme diversos actes com ara tirotejos, decapitacions i grans atemptats suïcides coordinats", diu Therese Pettersson.
La violència armada a Europa
La violència entre bandes també és un problema a Europa, on s’ha fet molt més present. En el 2023 es va enregistrar el primer conflicte actiu entre bandes a Europa, quan dues bandes rivals van entrar en conflicte a la ciutat francesa de Marsella. També a Suècia s’ha observat “molts dels patrons que caracteritzen la violència de bandes en les estadístiques del UCDP, com les onades de violència desencadenades per divisions i aliances, i l’aparició de perpetradors cada cop més joves”, alerta Garoun Engström, analista del UCDP. Tot i així, fins ara, els conflictes a Suècia no es comptabilitzen com a tal, donat que no arriben al nivell segons la definició del programa.