Actualment, hi ha 24 llengües oficials a la Unió Europea (UE). Concretament, es tracta de l'alemany, el francès, l'italià, el neerlandès, el danès, l'anglès, el grec, l'espanyol, el portuguès, el finès, el suec, el txec, l'eslovac, l'eslovè, l'estonià, l'hongarès, el letó, el lituà, el maltès, el polonès, el búlgar, l'irlandès, el romanès i el croat. Si finalment es fa realitat l'oficialització del català, el gallec i el basc a la Unió Europea, tal com ha acordat el president a l'exili, Carles Puigdemont, amb el president espanyol, Pedro Sánchez, ja en seran 27.

🔴 Votació de la Mesa del Congrés, DIRECTE | Constitució de les Corts Generals 

Llengües oficials de la UE 

Les llengües han assolit l'oficialitat a la UE en diferents anys. L'últim idioma que ha aconseguit aquest reconeixement ha estat el croat. El català, el basc i el gallec seran els següents?

  • 1958: Alemany, francès, italià, neerlandès
  • 1973: Danès, anglès
  • 1981: Grec
  • 1986: Espanyol, portuguès
  • 1995: Finès, suec
  • 2004: Txec, eslovac, eslovè, estonià, hongarès, letó, lituà, maltès, polonès
  • 2007: Búlgar, irlandès, romanès
  • 2013: Croat

Albares registra la petició per oficialitzar el català, el gallec i el basc

El ministre d'Afers Exteriors en funcions, José Manuel Albares, ha presentat aquest dijous davant el Consell de la Unió Europea la petició perquè la llengua catalana, basca i gallega siguin oficials a les institucions de la Unió Europea, segons ha pogut saber ElNacional.cat. La documentació ja incorpora els segells que certifiquen que la sol·licitud ha entrat. Així doncs, ja s'ha iniciat el tràmit per ser aprovada en un ple del Consell d'Afers Generals de la UE el 19 de setembre, cosa que suposarà un gran avenç per al català. 

El català, sense oficialitat a la UE

Malgrat que el català és el 13è idioma més parlat a la Unió Europea (segons Plataforma per la Llengua), no gaudeix d'oficialitat. Tot i això, hi ha altres llengües, com ara el lituà o l'eslovè, que tenen menys parlants i que sí que són oficials. Però, quines són les conseqüències de la no-oficialitat del català a la Unió Europea? En primer lloc, la impossibilitat de fer servir el català davant les institucions i els organismes europeus.

En segon lloc, la limitació de certs drets lingüístics que prèviament garantia la legislació catalana, com les lleis de consum i etiquetatge per als productes alimentaris. Això és degut al fet que el Reglament 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell només garanteix l'etiquetatge en llengües que siguin oficials de la Unió Europea.

En tercer lloc, cap dels documents oficials de les institucions europees pot estar escrit en català.

En quart lloc, el català no pot formar part de l'àmbit de programes i accions comunitàries de protecció, foment i difusió de llengües de la Unió Europea.