L’administració de Donald Trump ha fet públic l’arxiu de documents on figura una llista de contactes de Jeffrey Epstein, el financer i depredador sexual que es va suïcidar a la presó d’alta seguretat de Nova York el 2019 després de ser detingut per tràfic sexual. Es tracta en realitat de documents que havien transcendit a través de filtracions, fonts anònimes o procediments judicials, però que ara porten el segell oficial del govern, després que la Casa Blanca i el Departament de Justícia l’hagin difós després de desclassificar-la prèviament. Entre els que apareixen en una llista de centenars de noms, es troben diversos ciutadans espanyols, tot i que la seva presència no implica necessàriament cap mena d’activitat o associació delictiva. 

Presència per motius professionals

Entre els que figuren a la llista, destaquen Alejandro Agag, gendre de l’expresident José María Aznar, així com el seu fill, del mateix nom. També Jacobo Gordon, condemnat pel cas Gürtel, Joaquín Fernández de Córdoba Arión, duc d’Arión; Fernando Arión, Fernando de Córdova Hohenlohe, Fernando de Soto, Nacho Aspar, Juan i Helen Herrero, Ludmila García o Maite Arango, consellera d’Acciona i membre del Patronat de la Fundació Princesa d’Astúries, segons publica El País. Alguns d’aquests noms han explicat que la seva presència a la llista es deu a motius professionals. Alejandro Agag, per exemple, ha declarat que el seu contacte amb Epstein es va produir fa més de dues dècades, quan el financer nord-americà va contactar amb ell per un fons d’inversió, en unes converses que no van prosperar.

Trump també surt a la llista

La llista és un llibre de contactes, i no una llista de clients, i el fet que els seus noms figurin als documents desclassificats no indica que hagin comès cap delicte. La llista de noms inclou presumptes víctimes, acusadors i persones tangencialment relacionades amb Epstein. Entre els noms que ja havien estat filtrats, per exemple, estan els dels expresidents Bill Clinton i inclús Donald Trump, perquè tots dos van viatjar en el jet privat d’Epstein en algun moment. Però cap dels dos ha estat acusat formalment de delicte i neguen qualsevol implicació en les activitats delictives d’Epstein. Altres noms rellevants relacionats amb el cas són els del príncep Andreu d'Anglaterra, i molts d'altres, com Mick Jagger, Michael Jackson, Alec Baldwin, Naomi Campbell, Dustin Hoffman, Ralph Fiennes, David Copperfield, Cameron Diaz, Cate Blanchett, George Lucas, Chris Tucker, Stephen Hawking o Leonardo DiCaprio, sense que la seva presència a la llista de contactes impliqui cap activitat il·lícita o que tinguessin coneixement dels crims comesos per Epstein.

Teories conspiratòries dels republicans

Malgrat que Epstein va tenir una relació propera amb l'actual president, Donald Trump, els republicans han estat agitant durant anys teories conspiratòries sobre suposades llistes de clients sexuals que les autoritats demòcrates estarien ocultant. Trump i la nova fiscal general, Pam Bondi, van prometre transparència sobre el cas. Com a part de l'ordre executiva del president Donald Trump que exigeix ​​al govern fer públics els documents relacionats amb casos d'interès nacional, Bondi va asseverar el passat 26 de febrer que divulgaria “molta informació” relacionada amb Epstein. En concret, la fiscal es va comprometre a publicar els arxius de Jeffrey Epstein, que contenen suposadament els noms dels seus còmplices. “Hi haurà molts registres de vols, molts noms, molta informació”, va dir Bondi, que va qualificar de “força malaltís el que va fer aquest home juntament amb els seus còmplices”, va afegir. Bondi ja havia anunciat la setmana anterior que estava en possessió dels arxius d’Epstein i estava rebent pressions per part dels republicans i demòcrates perquè publiqués la seva “llista de clients”, el que s’estava demorant amb l’argument que la fiscalia tractava de protegir les identitats d’unes 250 persones que apareixen en aquests documents.

Sensació de decepció

A l’hora de la veritat, hi ha hagut una sensació generalitzada de decepció perquè els arxius d'Epstein que ara l’administració Trump ha desclassificat no aporten informació nova rellevant i la major part de la informació continguda als documents que Bondi ha fet públics, inclosos els noms, ja havia estat àmpliament difosa. Entre les més de 100 pàgines dels arxius d’aquesta darrera entrega hi ha registres de vol de l’avió privat d’Epstein, que ja estaven disponibles en diferents casos judicials; una fotocòpia censurada d’una agenda presumptament complicada per Epstein i la seva còmplice, Ghislaine Maxwell; una llista de massatgistes amb parts censurades i una llista de proves que formaven part de la investigació sobre el financer.

La fiscal ha reconegut que aquesta publicació és només "la primera fase dels arxius desclassificats" i que espera rebre "milers" de documents addicionals de l'FBI. De fet, Bondi assegura que està treballant amb l'FBI per accedir a milers de documents addicionals que encara no han estat lliurats a la seva oficina i ha demanat a l’agència que lliuri la totalitat dels arxius al més aviat possible.

El cas Epstein

El cas Epstein és un escàndol d’abús sexual i tràfic de menors que involucra el multimilionari nord-americà Jeffrey Epstein, que es va suïcidar l'agost de 2019 en una presó de Manhattan mentre esperava el judici. El 2005 es va iniciar una investigació policial a Palm Beach (Florida), després de la denúncia dels pares d’una nena de 14 anys per abús sexual. Epstein va ser acusat de reclutar i abusar sexualment de desenes de nenes menors d’edat a les seves mansions. 

El 2008 va aconseguir un polèmic acord amb la fiscalia, evitant els càrrecs federals de tràfic sexual. Es va declarar culpable de càrrecs menors i va complir només tretze mesos de presó amb privilegis especials. Però el 2018 es va reobrir el cas arran d’una investigació del Miami Herald que va revelar irregularitats en l’acord anterior. El juliol del 2019, Epstein va ser arrestat novament per càrrecs federals de tràfic sexual de menors i a l'agost es va suïcidar.

Ghislaine Maxwell va jugar un paper crucial a l'escàndol d'abús sexual i tràfic de menors liderat per Jeffrey Epstein i el juny de 2022 va ser sentenciada a vint anys de presó i una multa de 750.000 dòlars per reclutar i traficar adolescents perquè Epstein abusés sexualment d’ells entre 1994 i 2004.

El 2024 es van desclassificar més de 900 pàgines de documents judicials relacionats amb el cas i revivant l’interès mediàtic perquè el cas ha implicat nombroses figures prominents i ha generat controvèrsia per la suposada xarxa de tràfic sexual que involucrava persones poderoses.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!