La idea de “netejar-ne” els palestins com a forma de guanyar diners amb el mercat immobiliari és una cosa que des de fa temps uneix el moviment dels colons israelians i alguns dels integrants del cercle de promotors immobiliaris nord-americans de Donald Trump. Per tant, la idea de Trump no és exactament nova. Durant dècades, els colons recolzats per l'Estat han utilitzat formigó, acer i maó per construir a terres ocupades a Palestina en un esforç exitós per utilitzar la construcció de ciutats com un mitjà per reclamar territori i forçar permanentment els palestins a abandonar la seva terra natal.
Aquest mètode va atraure sectors de la primera administració de Trump, especialment en relació amb la mentalitat immobiliària de la família i dels associats de Trump, més prominentment del seu gendre Jared Kushner, l'arquitecte d'un pla de “pau” del 2020 per a l'Orient Mitjà que mai no es va implementar, però que estava fortament centrat en les inversions, constata el diari britànic The Guardian.
Trump i les posicions extremes
Ara, Trump ha portat la idea a la seva posició més extrema, en demanar als Estats Units que colonitzi Gaza, cosa que equivaldria a una neteja ètnica d'una població d'uns dos milions de persones. El pla és llavors “desenvolupar” el territori arrasat, que encara és ple dels cadàvers de desenes de milers de persones assassinades per Israel.
“Estats Units es farà càrrec de la Franja de Gaza i nosaltres també hi farem feina”, va dir. “En serem amos”. Això va seguir unes declaracions del mes passat sobre Gaza, on va dir als periodistes: “Estem parlant d'un milió i mig de persones... simplement netejarem tot aquest lloc”.
En aquest sentit, Israel ha utilitzat durant molt de temps la seva ocupació per guanyar diners. L'Estat modern es va construir sobre la base de dècades d'accés a mà d'obra palestina barata, ja que els treballadors tenien poques opcions lucratives a la seva pròpia economia asfixiada i aïllada, destaca un article de The Guardian. Els assentaments de Cisjordània inclouen granges i fàbriques (sovint dirigides per israelians però amb personal palestí) i molts assentaments es posicionen com a ciutats satèl·lit per als israelians que treballen a Tel-Aviv.
Gaza: objectiu dels colons israelians?
Alhora, la indústria turística d'Israel ha experimentat un auge gràcies al monopoli de l'accés a la ciutat santa de Jerusalem, mentre que els autobusos turístics utilitzen la principal autopista construïda per Israel cap al Mar Mort, la qual travessa terres ocupades. Molts dels aliats de Trump donen suport a aquests projectes de colons, sigui políticament o financerament. Si la primera etapa de Trump ja va ser polèmica en relació amb Israel-Palestina, la segona etapa de Trump a l'alt càrrec es perfila com encara més centrada en el sector immobiliari que la primera.
Aquesta vegada, les ruïnes de Gaza són al punt de mira. L'any passat, Kushner, un exagent immobiliari casat amb la filla de Trump, Ivanka, va elogiar el potencial “molt valuós” de les “propietats costaneres” de Gaza i va suggerir que Israel hauria d'expulsar els civils mentre “neta” la franja. Kushner s'ha involucrat cada vegada més a l'Orient Mitjà, amb la seva firma de capital privat, Affinity Partners, obtenint fons d'estats rics del Golf, inclosa Aràbia Saudita, que ha estat vista com una finançadora per a la reconstrucció de Gaza.
Israel ha promogut diversos plans econòmics per al territori costaner al llarg dels anys, alhora que assetjava Gaza i exigia el control absolut de la zona. L'any passat, l'exministre d'Afers Estrangers d'Israel va tornar a presentar una vella proposta de construir una illa artificial davant de la costa de Gaza per albergar un port marítim i un aeroport davant els frustrats diplomàtics de la UE que buscaven una solució política.
Per altra banda, aquestes declaracions de Trump podrien desencadenar en una tempesta perfecta. Els grups de colons que van ser expulsats de Gaza en virtut d'un “pla de desvinculació” del 2005 volen tornar. Al desembre, Harey Zahav, una agència immobiliària especialitzada en colons, va publicar una imatge que mostrava esbossos de nous edificis entre les restes destruïdes de Gaza, constata el mateix diari britànic. Malgrat la polèmica, encara cal veure com podrien encaixar les ambicions dels colons, les del govern israelià i els plans de Trump, ja que per ara, la comunitat internacional s'ha posat les mans al cap amb les declaracions del mandatari nord-americà.