Argentina ha sol·licitat aquest dijous ser "soci global" de l'OTAN en el marc d'una reunió mantinguda pel ministre de Defensa, Luis Petri, i el secretari general adjunt de l'organisme multilateral, Mircea Geoana, han informat fonts oficials.
Segons ha publicat el titular de la cartera a la xarxa social X i va difondre el Ministeri, Petri ha presentat "la carta d'intenció que expressa la sol·licitud d'Argentina de convertir-se en un soci global d'aquesta organització".
Més enllà dels 31 membres de ple dret, l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) compta amb diversos aliats qualificats de socis globals, el mateix estatus que ara pretén Argentina, i que a Llatinoamèrica només té Colòmbia.
Què representa ser "soci global" de l'OTAN per a Colòmbia
L'estatus de “soci global” de l'OTAN permet al govern colombià estrènyer la cooperació existent amb l'Aliança Atlàntica en assumptes com la lluita contra el crim transnacional, implantar una política de més transparència a les compres militars, estandarditzar processos interns i capacitació de les Forces Armades en algunes àrees, com ara el desminat i la mitigació dels efectes del canvi climàtic.
Com a part d'aquesta cooperació, enginyers de l'Exèrcit colombià, a petició de l'OTAN, capacitaran soldats ucraïnesos en “doctrina, tècniques i tàctiques” de desminat militar humanitari, segons va anunciar l'any passat l'ara ja ministre de Defensa, Diego Molano.
Segons Molano, l'experiència de Colòmbia en el desminat humanitari després de la signatura de la pau amb les FARC “serà posada al servei dels militars ucraïnesos, la capacitació dels quals estarà a càrrec d'onze enginyers militars que aniran a un país membre de l'OTAN, veí a Ucraïna”.
L'acord de Colòmbia amb l'OTAN, que es va començar a forjar el 2013 amb la signatura d'un memoràndum d'intercanvi d'informació i seguretat, va ser qüestionat durament al seu moment per governs d'esquerra d'altres països llatinoamericans que, com en el cas de la veïna Veneçuela, van titllar d'“alarmant” aquest acostament en considerar que obriria “la porta a la política guerrerista i intervencionista” a la regió.