Si hi ha alguna novetat en l'escalada de violència que s'està produint aquests dies entre Palestina i Israel sembla que és la determinació bèl·lica de Hamàs. Tot i que el conflicte continua sent molt desigual -cal recordar que Israel és una potència nuclear amb Estats Units a la reserva- el potencial balístic dels grups palestins sembla haver agafat per sorpresa les forces israelianes, que també veuen com els seus bombardejos no frenen l'ofensiva des de Gaza.

Ara bé, com pot ser que Hamàs i la Gihad Islàmica palestina, els dos grups que controlen la Franja de Gaza, tinguin aquesta capacitat militar? Cal recordar que Gaza pateix un bloqueig total per part d'Israel i que es tracta d'un territori notablement petit, de 41 quilòmetres de llarg i d'entre 6 i 12 quilòmetres d'ample, amb un total de 360 quilòmetres quadrats.

Situació actual a la Franja de Gaza / Font: Gringer 

Míssils: de contraban i propis

Els projectils que s'estan llançant aquests dies des de Gaza formen part d'un desplegament de diferents tipus de míssils terra-terra que poden arribar a objectius molt propers, a 10 quilòmetres, o a altres més llunyans, fins a 200 quilòmetres de distància. Per tant, està clar que Hamàs té armes amb les quals pot atacar tant a Jerusalem com a Tel Aviv, tal com s'està veient aquests darrers dies.

Experts israelians i d'altres països citats per la BBC creuen que alguns d'aquests projectils poden haver arribat a Gaza mitjançant el contraban des de la península del Sinaí (Egipte). Tanmateix, aquests mateixos experts creuen que la majoria de projectils són de fabricació pròpia, fets a la mateixa Franja. 

Un míssil terra-terra llançat des de la Franja de Gaza / Foto: Efe

Sigui com sigui, tot sembla indicar que qui hi ha darrere d'aquesta capacitat militar és l'Iran. Per aquest motiu, les forces aèries de l'Estat jueu han assegurat que els seus bombardejos tenien com objectiu destruir infraestructures clau dels grups palestins, com podrien ser magatzems i fàbriques de míssils. 

A més, aquesta no seria la primera vegada que Israel enxampa in fraganti el país dels aiatol·làs tractant d'armar els palestins. Per exemple, el 2011 la marina israeliana va interceptar un vaixell alemany que portava més de 50 tones d'armes ocultes rere plaques de cotó i sacs de llenties. En el carregament hi havia morters de 120mm i 60mm, míssils antivaixells C-704, municions per a rifles d'assalt Kalàixnikov, llançamíssils, radars i muntacàrregues hidràulics per als míssils. Tot era de fabricació iraniana i portaven manuals d'instruccions en persa i símbols de la Guàrdia Revolucionària Iraniana.

Aquest llançament massiu de coets des de Gaza (gairebé 2.000 fins aquest divendres) ha posat a prova l'escut antimíssils israelià, anomenat Cúpula de ferro (Iron Dome air defense system en anglès), que segons l'exèrcit ha aturat entre el 85% i el 90% dels impactes; la resta són els que han provocat la mort d'una desena d'israelians.

L'entrada en escena dels drons 'kamikaze'

A més dels míssils, Hamàs ha anunciat en les últimes hores l'entrada en escena de petits drons no tripulats, als quals anomenen 'Shehab', que els mitjans israelians veuen molt semblants als 'Ababil' iranians. Es tracta de drons semblants als avions no tripulats que utilitzen exèrcits com el nord-americà, però més petits i amb l'objectiu d'estavellar-se contra els objectius israelians. L'exèrcit israelià també ha confirmat la presència al conflicte d'aquesta mena d'arma abatent-ne un que es dirigia a posicions israelianes.

L'altre fet que relaciona també el règim dels aiatol·làs amb aquesta nova arma de Hamàs és el llançament aquest dijous per la nit de tres coets per part del grup proiranià Hesbol·là des del Líban. Tot i que els coets van caure al mar, tenien per objectiu la ciutat israeliana d'Shlomi.

I els soldats?

L'escalada de les hostilitats ja fa dies que neguiteja la comunitat internacional, que veu com l'intercanvi de míssils podria derivar en un nou conflicte obert amb soldats d'ambdós bàndols involucrats. El primer en llançar aquesta idea ha estat el ministeri de Defensa israelià, que ha mobilitzat un total de 16.000 reservistes i està desplaçant efectius militars a la frontera amb Gaza.

L'artilleria israeliana, a la frontera amb Gaza / Foto: Efe

També en aquest aspecte la superioritats israeliana és innegable, tenint prop de 200.000 efectius permanentment de servei i gairebé mig milió més a la reserva. Per contra, les forces armades de Hamàs, les Brigades Izz ad-Din al-Qassam, tenen entre 15.000 i 20.000 efectius; i la Gihad Islàmica palestina compta amb uns 12.000 combatents. 

L'únic que podria fer trontollar aquesta superioritat israeliana és el fet que el país es troba completament envoltat d'enemics, com demostra el fet que en les últimes hores s'han format desenes de combois de voluntaris des de Jordània que es dirigeixen a Israel i a les zones de la Cisjordània ocupada.

Enterrament d'alts comandaments de Hamàs morts pels bombardejos israelians / Foto: Europa Press

La política exterior de Trump

Després que la política exterior del darrer president dels Estats Units, Donald Trump, acostés Israel a alguns països musulmans amb els quals no hi havia relació (com els Emirats Àrabs, Bahrain i el Marroc), l'Iran ha quedat com l'única alternativa possible per als grups palestins que continuen buscant suport financer i militar en la seva lluita contra l'Estat jueu.

Tant és així que la Guàrdia Revolucionària iraniana va assegurar en un comunicat emès aquesta setmana que "complirà amb el seu deure històric i de manera més forta" i continuarà recolzant la resistència palestina "en la lluita contra el règim sionista".

El president d'Israel, Reuven Rivlin, lliura les seves credencials a l'Ambaixador dels Emirats Àrabs Units, Mohamed Mahmud al Jaya, el passat mes de març / Foto: Europa Press

I és que tot i que la majoria de palestins són sunnites (Iran és la potència xiïta), aquest restabliment de relacions entre aquests països àrabs i Israel no s'hauria pogut fer sense el consentiment de l'Aràbia Saudita (potència sunnita), que tot i que oficialment encara no s'ha mogut, sembla haver triat ja un bàndol. Ho demostren les declaracions fetes el passat mes d'octubre pel príncep Bandar Bin Sultan al Saud, qui va ser cap d'intel·ligència saudita i durant molt temps ambaixador a Washington, en una entrevista al canal de Al-Arabiya.

"Aquest baix nivell de discurs no és el que esperem dels funcionaris que busquen obtenir suport mundial per a la seva causa. La seva transgressió [dels líders palestins] contra el lideratge dels estats del Golf amb aquest discurs reprovable és completament inacceptable", va dir el príncep en l'entrevista. Els líders palestins van descriure inicialment la normalització de les relacions dels EAU i Bahrain amb Israel com una "traïció" i "una punyalada per l'esquena".

 

Imatge principal: Míssils llançats per Hamàs contra Israel la nit del passat dijous / Foto: Efe