El fundador de Wikileaks, Julian Assenge, va patir un accident vascular cerebral lleu el passat mes d'octubre a la presó, segons ha revelat aquest diumenge la seva promesa, Stella Morris. Assenge, de 50 anys va experimentar problemes de memòria, tenia la parpella dreta caiguda i presentava signes de danys neurològics. El diari britànic The Mail on Sunday ha acusat Morris de ser la responsable de l'estrès extrem, provocat per la lluita contra l'extradició als Estats Units.
Morris ha dit que tem que aquest mini-ictus fos l'anunci d'un altre de més gran. Ella mateixa ha compartit l'enllaç de l'informe a Twitter, i ha reclamat que "ha de ser posat en llibertat. Ara". Segons el rotatiu britànic, Assenge va patir l'ictus el 27 d'octubre, dia en el qual el procés d'extradició contra l'australià nadiu se celebrava en un tribunal d'apel·lacions.
Vessament cerebral a la presó
L'apoplexia va arribar al periodista australià mentre participava via videoconferència en una audiència del Tribunal Superior de Londres des de la presó de màxima seguretat de Belmarsh, on fa més de dos anys que està reclús. El fundador de Wikileaks havia començat a dosificar la seva medicació i considerava que la seva salut no estava en condicions de poder seguir el procediment, segons va dir aquell dia. Després de notar que el ciberactivista no es trobava bé, el jutge li va permetre abandonar l'audiència, però Assange no va poder sortir de la sala de vídeo del centre penitenciari. Més endavant, un doctor va examinar-li l'estat de salut i va concloure que el pacient tenia una resposta retardada de la pupil·la en il·luminar-li un ull, la qual cosa podria apuntar a un possible mal del sistema nerviós. A més, li van fer una ressonància magnètica i van prescriure medicaments contra l'ictus.
La justícia nord-americana està intentant extradir Assange perquè pugui ser jutjat amb càrrecs d'espionatge. Està acusat de robar i publicar material secret d'operacions militars nord-americanes a l'Iraq i a l'Afganistan amb Chelsea Manning.
Procés d'extradició
El Tribunal d'Apel·lació de Londres va anunciar aquest divendres la decisió d'extradir Julian Assange als Estats Units. El Govern nord-americà demana que el periodista australià sigui jutjat per 18 delictes relacionats amb la Llei d'Espionatge i la pirateria informàtica, uns càrrecs que podrien suposar fins a 175 anys de presó als Estats Units. La seva promesa també va expressar la seva opinió sobre aquesta resolució reiterant que Assenge no era "una amenaça per ningú". Per altra banda, va atacar als EUA acusant Washington de portar a terme "una guerra d'esgotament". "Continua sent una barbaritat que una persona que no està complint una pena de presó romangui a la presó durant anys", va afirmar.
La decisió d'extradir Assange arriba després que l'11 d'agost el jutge del Tribunal Superior de Justícia de Londres Timothy Holroyde, qüestionés la decisió de la seva homòloga Vanessa Baraitser de negar-se a l'extradició per salvaguardar la salut mental d'Assange i davant el risc de suïcidi si és condemnat finalment als Estats Units, on, segons la jutgessa, el seu ingrés en una presó seria un dur "confinament".
Foto principal: simpatitzants de Julian Assange protestant davant la seu del tribunal de Londres / EFE