L'expolicia Derek Chauvin ha estat condemnat aquest divendres a Mineápolis (Minesota, EUA) a 22 anys i mig de presó per l'assassinat de l'afroamericà George Floyd el maig de 2020, dels quals només en complirà quinze empresonat. El jutge Peter Cahill ha llegit la sentència en una sessió celebrada al tribunal del comtat de Hennepin, on Chauvin va ser trobat culpable de l'assassinat de Floyd el passat mes d'abril per un jurat popular.
Malgrat la petició dels fiscals, que demanaven 30 anys de condemna per l'expolicia, el jutge Cahill només n'ha dictat 22. La víctima va morir per asfíxia quan Chauvin el va retenir pressionant-li el genoll al seu coll durant més de 8 minuts, mentre Floyd l'alertava que "no podia respirar" repetidament. Les imatges del seu assassinat van recórrer el món, despertant la indignació seguida de mobilitzacions a contra el racisme a escala mundial.
La condemna
El passat mes d'abril, Chauvin va ser condemnat per tres delictes, d'homicidi imprudent, assassinat en segon grau i assassinat en tercer grau, en un procés que va representar un punt d'inflexió en la llarga batalla contra els abusos policials de les minories racials, en especial contra els homes negres.
Durant el judici que es va iniciar a finals de març, Chauvin es va declarar innocent de tots els càrrecs. Els 12 membres del jurat van començar a deliberar, i només sis hores i mitja després, van anunciar que havien pres una decisió unànime sobre la sentència del policia. Com Chauvin no té antecedents penals, ja se sabia que només podria ser condemnat a un màxim de 12 anys i mig de presó per cada un dels primers dos càrrecs i a 4 anys de presó pel tercer.
Després de rebre la condemna del jurat popular, Chauvin va demanar que es repetís el judici perquè "la publicitat era tan penetrant i tan perjudicial abans i durant el judici que va suposar un defecte estructural en el procés". És per aquest motiu que sosté que el veredicte és "contrari a la llei".
El llegat de Floyd
El judici de l'assassinat de Floyd va ser viscut amb gran expectació per part de la comunitat afroamericana. Des del moviment Black Lives Matter ('les vides negres importen' en anglès), reivindiquen una revisió profunda del sistema i el desfinançament de la policia, a qui acusen de perpetrar assassinats contra les persones negres de manera sistemàtica i amb impunitat.
D'ençà de la mort de Floyd, altres casos de brutalitat policial han sacsejat el país, com el d'Adam Toledo, un nen de 13 anys que va ser abatut per la Policia de Chicago mentre tenia les mans a l'aire, o el de Daunte Wright, que va ser abatut per una agent dins el seu vehicle mentre fugia d'un control policial de trànsit.
Foto principal: l'expolicia Derek Chauvin rep la sentència del jutge per l'assassinat de George Floyd / ACN