Amb 220 vots a favor, Yaël Braun-Pivet, del partit d'Emmanuel Macron, ha estat reelegida presidenta de l'Assemblea Nacional francesa en la tercera tanda de votació. Es tracta d'un resultat que no s'esperava perquè el candidat del Nou Front Popular, André Cahassaigne, era el que es considerava que obtindria la majoria absoluta, però ha quedat en segon lloc, amb 207 vots. El tercer candidat que ha arribat fins a la tercera tanda de votacions, Sébastien Chenu, ha aconseguit 141 vots. Amb aquests resultats, l'Assemblea Nacional francesa barra el pas al candidat comunista.

Les votacions per elegir qui ocupa la presidència de l’Assemblea Nacional francesa han començat aquest dijous a les tres de tarda amb la presentació dels candidats, i els resultats de la primera tanda de votacions s'han conegut a les 17 hores. Cap dels candidats ha obtingut la majoria absoluta, de manera que s'ha fet una segona votació. La segona votació tampoc no ha resolt els dubtes i s'ha procedit a una tercera votació, amb tres candidats que s'han mantingut: André Cahassaigne, Sébastien Chenu i Charloes de Courson.

Els resultats de la votació podrien mostrar l'esquema per a una coalició de govern, de manera que es produiria un fet inèdit: que la presidència de la cambra l'ocupés algú que no formés part dels partits en coalició per a formar govern. L’obertura de la dissetena legislatura ha estat presidida pel diputat de més edat, José Gonzalez, diputat del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen. A Gonzalez l’acompanyaven sis altres secretaris de la mesa, els sis diputats més joves de l’hemicicle.

A banda del candidat del Nou Front Popular que va guanyar les darreres eleccions, el comunista André Chassaigne, i que es va decidir tancant un acord in extremis ahir, entre els candidats hi ha la presidenta sortint Yaël Braun-Pivet (Ensemble pour la République), el centrista Charles de Courson, Philippe Juvin (La Droite républicaine), Sébastien Chenu (Reagrupament Nacional) i Naïma Moutchou (Horizons).

La curiositat de la sessió d’obertura d’aquesta legislatura és que els 577 diputats que componen l’Assemblea Nacional s’han assegut no pas per grup parlamentari sinó per ordre alfabètic. Un dels darrers diputats a arribar i asseure’s ha estat l’antic president socialista François Hollande, que ha esdevingut novament diputat. Hollande s’ha assegut al costat del macronista Sacha Houlié.

El discurs de José Gonzalez

José Gonzalez va causar polèmica el 2022 pels seus comentaris sobre l'Algèria francesa, quan va presidir la primera sessió de l'Assemblea. El diputat de RN s'hi ha tornat a referir aquest dijous, autodefinint-se com un “francès nascut sota el sol d'un altre continent, que va aprendre, amb el seu desarrelament esfereïdor, el significat de la paraula pàtria”.

Coincidint amb l'obertura de la legislatura, el líder del Partit Socialista francès, Olivier Faure, ha acusat el president Emmanuel Macron de sembrar el "caos" en l'escena política per intentar evitar nomenar un primer ministre de l'esquerra, el bloc amb més diputats a les darreres eleccions. "El president és el primer que ha de garantir la democràcia. No hauria de ser qui genera un caos contínuament", ha dit Faure en unes declaracions al canal BFM, que recull l'agència Efe.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!