Fins al 90% dels edificis alts i el 60% dels habitatges privats han resultat malmesos o destruïts. A Mariúpol l'hivern ha arribat fred, glaçat. I més dur que mai. Les previsions no són bones i es calcula que hi ha prop de 100.000 persones a la ciutat ocupada. El balanç de víctimes és incert. Les dades oficials haurien fixat la xifra en 25.000 morts, però es creu que podria ser molt superior. Moltes persones estan enterrades sota la runa, en fosses comunes i altres desaparegudes. El panorama és desolador. En aquest sentit, Petr Andrjushenko, assessor de Mariúpol, explica en conversa amb ElNacional.cat com s'ho manegen els ciutadans que resisteixen encara a la ciutat per afrontar les dures condicions de vida. 

Com és la vida ara a Mariúpol?
És una situació molt difícil. Hi fa molt fred, la majoria de cases no tenen calefacció, per tant, les condicions són molt dures. S'ha intentat habilitar alguna calefacció elèctrica, però és clar, els talls de llum també són freqüents. El sistema elèctric també està molt castigat. Alguns intenten fer foc amb fusta o materials que puguin anar recollint, al mig del carrer. Tot i que com et pots imaginar, això no escalfa ni es nota. Avui ho tens, demà no. Hi ha molts problemes. Els edificis no s'han reparat, ni les parets, ni finestres, ni portes. Hi ha persones que fan servir plàstics per tapar els forats, però si la temperatura és de 10 graus sota zero, és igual el que facis. Fa fred.

I com es cuina?
Buf. Tot just menciones l'altre gran problema que hi ha a Mariúpol. Cuinar és un problema perquè com ho fas si no tens electricitat o gas? Gairebé no hi ha possibilitat de fer un àpat calent. Els russos han intentat fer una espècie de cuines de campanya. Moltes persones fan cua per un plat calent i una mica de pa. La situació és molt complicada. El sistema mèdic ha col·lapsat, els hospitals estan plens de gent malalta. Aquest nivell d'entrades ha fet col·lapsar el sistema. Hi ha malalties. Els hospitals ja no admeten més personal perquè estan col·lapsats, plens. No sabem quanta gent pot morir aquest hivern.

Hi ha prou menjar?
Sí, en aquest sentit, no és que estiguem malament. Hem tingut problemes pitjors. La gent gran, els que estan jubilats i els que tenen fills menors de tres anys tenen una mena de cupons o kits d'ajuda humanitària dels russos. El problema ja no és tant si tenir menjar o no, sinó com cuinar-lo. Es fa molt difícil menjar calent. 

Europa Press resident mariupol cuina al carrer abril 2022
Una ciutadana de Mariúpol cuina al carrer (abril, 2022) / Europa Press

Rússia va prometre reconstruir edificis. Com va la reconstrucció?
Han intentat reconstruir edificis, però no és suficient. La veritat és que no s'han fet grans reparacions. Si parlem de percentatges, gairebé podria dir-te que el 50% dels edificis no estan preparats per l'hivern. La gent hi viu igualment, malgrat que la situació és difícil. No han preparat la ciutat per a l'hivern, no han fet prou coses. No hi ha ni punts d'escalfor o punts amb generadors per poder-te escalfar i recuperar-te. Ja era la seva idea que passéssim l'hivern en aquestes condicions. Ho han fet expressament, no és una cosa que hagi vingut per sorpresa o de sobte. Aquí a Ucraïna tenim un terme per definir això: Kholodomor (mort massiva per congelació).

Es pot marxar de Mariúpol?
Mmm... pots marxar i anar a Rússia, però no tothom ho pot fer. De fet, només poden marxar les dones i nens o persones que estiguin jubilades. Els homes no poden marxar, han d'estar a la ciutat perquè han d'estar preparats per si hi ha mobilitzacions. 

Continua sent complicat aconseguir feina a la ciutat?
Fa uns mesos era molt més complicat trobar feina i menjar. Ara, com et deia, el menjar no és difícil d'aconseguir, però el problema és cuinar-lo, no hi ha mitjans. I pel que fa a la feina, doncs bé... trobar una feina és més fàcil, però només hi ha feines de reconstrucció. 

EuropaPress cvil caminant runa març 2022
Un ciutadà caminant entre la runa a Mariúpol (març, 2022) / Europa Press

Hi ha esperança?
És complicadíssim de respondre això. No ho sé. Molta gent no pot abandonar la ciutat, d'altres no volen, tot i la situació. A banda de tota la problemàtica que hem estat parlant, també hi ha els problemes psicològics. Hi ha síndromes i estrès posttraumàtic després de tot el que s'ha viscut, saps? Ningú ajuda en aquest sentit. Silenci. Buit. Als russos ja els està bé, no han organitzat ni evacuacions ni res. Estan deixats allà. No s'han fet evacuacions com les que s'han produït a Kherson i altres municipis. Ningú diu res, ningú ajuda. 

I pau?
Sí. Pau, sí. No es pot comparar la situació d'ara amb els bombardejos constants i el setge de la ciutat durant els mesos de març o abril. Ara no hi ha combats, però és clar, tothom està a l'expectativa. Tothom espera que torni Ucraïna i agafi el control de la ciutat. Estan ajudant com poden o cooperant, esperant que torni l'exèrcit. Ells ho esperen. 

Quan creu que podria passar això?
Una altra pregunta difícil. Jo et diria que vull que passi aviat. Potser a la primavera? Estiu? No ho sé. Si tenim tota aquesta ajuda, armes, tancs, bombes... el que necessitem per poder recuperar el nostre territori, penso que potser podríem recuperar Mariúpol a l'estiu. 

Fa un temps, va dir-me que els russos estaven reconstruint la ciutat o construint nous pisos perquè vinguessin els ciutadans de la Federació Russa i es barregessin amb els ucraïnesos. Una manera de perdre la identitat del país. Ja està passant això?
Difícil, sí. Penso que sí, que està passant, però costa de detectar. Per ara, sé que hi ha edificis nous construïts pels russos, però de moment, la gent que s'hi ha vist és de Mariúpol. Ara per ara, és gent de la ciutat. No sabem què passarà demà, ni amb els pisos que queden. 

EuropaPress teatre mariupol
La massacre del teatre de Mariúpol va deixar, com a mínim, 600 civils morts / Europa Press

 

 

 

Imatge principal: una ciutadana de Mariúpol camina entre la runa (abril, 2022) / Europa Press