L'atac terrorista a Moscou ha commocionat el país i el món. En un Estat tan bel·licista com és Rússia l'autoria de la massacre podia ser diversa, i les especulacions han començat a voltar al poc de donar-se a conèixer els fets. Finalment, ben entrada la nit del divendres, l'Estat Islàmic (EI) va reivindicar l'atemptat i la possibilitat que tingués a veure amb la invasió d'Ucraïna es va descartar. Tanmateix, què porta el grup terrorista islàmic a atacar Rússia? La resposta es troba en la política internacional russa i, concretament, en la seva incursió en conflictes armats de l'Orient Mitjà i l'Àfrica. L'ombra de la influència russa al món és molt allarga i ha xocat frontalment en diverses ocasions amb l'EI.
"Els combatents de l'Estat Islàmic van atacar una gran agrupació de cristians a la ciutat de Krasnogorsk, als afores de la capital russa, Moscou, i van matar i van ferir centenars de persones i van causar una gran destrucció al lloc abans de retirar-se a les seves bases de manera segura", va comunicar el grup a través del canal de Telegram. Es tracta de l'atac més gran perpetrat a la capital russa en més d'una dècada.
El rastre de Rússia al món: l'Afganistan, Síria i el Sahel
La presència militar i política russa en zones de l'Orient Mitjà i el Sahel, a l'Àfrica, és el motiu pel qual el país fa temps que estan en el punt de mira de l'EI. El grup terrorista va arribar a tenir una branca armada dins de Rússia, coneguda com a Wilayat al Quqaz (Província del Caucas). Fundada l'any 2015, hauria cessat la seva activitat després de l'assassinat del seu fundador l'any 2016. Així doncs, aquest nou atac pot caure lluny d'aquest precedent de la presència de l'EI al país. Sí que hi ha certs precedents a aquest atac, un dels primers es va donar fa poc Kabul, l'Afganistan.
L'atac d'aquest divendres a Moscou està precedit d'una altra acció contra interessos russos. El 5 de setembre del 2023, l'EI va reivindicar un atemptat contra l'ambaixada russa a Kabul, on van morir el segon secretari i un guàrdia de seguretat. I és que Rússia, juntament amb unes poques nacions com el Pakistan i l'Iran, va mantenir la seva ambaixada a Kabul després del retorn al poder el 15 d'agost del 2021 dels talibans que, malgrat el seu integrisme, són rivals de l'EI.
Hi ha un altre país de l'Orient Mitjà on els interessos de Rússia i l'EI han xocat: Síria. El setembre del 2015, a petició del president Bashar al-Assad, Rússia va començar a donar suport al govern sirià contra els rebels opositors i els grups gihadistes, inclòs l'EI. La intervenció russa va ser clau per aplacar la rebel·lió i derrotar l'EI, que havia annexat territoris a Síria al seu califat a l'Iraq. Gihadistes de repúbliques russes del Caucas es van unir a l'EI a Síria per lluitar contra les forces del seu propi país i alguns van tornar a Rússia després del conflicte, representant una amenaça per a Moscou.
No tots els punts calents entre l'EI i el Kremlin se centren a l'Orient Mitjà, sinó que s'estenen fins a l'Àfrica. Rússia s'ha posat de ple a la inestable zona del Sahel, aconseguint cops d'estat prorussos al Níger, Mali i Burkina Faso. A més, el grup de mercenaris Wagner ha participat activament en la lluita antiterrorista d'aquests països, on hi ha una gran presència de l'Estat Islàmic i altres grups de l'entorn d'Al-Qaida. Algunes regions de Mali, per exemple, s'han convertit en un camp de batalla entre l'EI i les forces governamentals, amb suport de Wagner, que de vegades causen massacres a les files dels civils. A tot plegat cal sumar-li el fet que l'Estat rus ha estat especialment dur amb els seus ciutadans musulmans al llarg dels anys.
Advertències exteriors
Els EUA ja havien advertit d'un atac terrorista "imminent" a Moscou, com el tiroteig d'aquest divendres. Va ser una setmana abans de les eleccions presidencials russes (del 15 al 17 de març), quan l'ambaixada dels Estats Units va advertir que grups extremistes tenien "plans imminents" d'atacar grans aglomeracions de persones en territori rus durant els pròxims dies. L'avís va ser pres seriosament per la representació del Regne Unit, que va assegurar que seguia de prop les informacions. Més tard, altres ambaixades, com les d'Alemanya, els Països Baixos i Letònia, van demanar als seus ciutadans d'extremar les mesures de seguretat davant el risc d'atacs a Rússia.