Tothom ho recorda. Fa 20 anys, l’11 de setembre de 2001 una sèrie d’atemptats van paralitzar el planeta. Dos avions van impactar contra les Torres Bessones de Nova York, a l’epicentre del World Trade Center. En total, però, 19 terroristes van segrestar 4 avions comercials portant a terme 4 atemptats suïcides. Dos d’ells, els més mediàtics i els que ens han quedat marcats a la retina, van ser els dos aparells que van impactar contra les dues grans estructures, a les 14:46 i a les 15:03 hora catalana (8:46 i a les 9:03 hora americana).
Els atemptats van causar un total de 2.996 morts i 25.000 ferits
20 anys enrere era un dimarts i, qui més qui menys, recorda on era i què feia. Per això, hem sortit al carrer per fer un exercici de memòria i tornar 20 anys enrere per saber què feies en el moment en què uns atemptats van deixar en xoc un planeta sencer que es va bolcar a seguir l’actualitat per la pantalla en la gran majoria dels casos.
Moment en què el segon avió impactava contra la torre sud / Font: Viquipèdia
20 anys dels atemptats que tot ho van canviar
El migdia d’aquell 11 de setembre tot va canviar. El món es bolcava a saber què havia passat, qui havia organitzat i planejat aquells atemptats a les capitals americanes, mentre per televisió hores més tard es podia veure en directe com s’ensorraven les dues torres bessones. Un ensorrament provocat per l’impacte dels dos aparells segrestats, que va afectar de ple a la base estructural dels dos gratacels.
Per què recordem on érem i què fèiem aquell 11-S?
Elisa Micciola, psicòloga forense, psicoterapeuta especialitzada en violència, coordinadora de la UAVAT (Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme) i vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, explica que esdeveniments com aquests contenen un fort contingut emocional que ens fan qüestionar aspectes tan simples com la nostra persona, la nostra vida i la nostra quotidianitat. “L’ésser humà no està preparat per viure situacions traumàtiques i perilloses que posin en risc la nostra homeòstasi o equilibri vital. Per això, quan presenciem una situació que ens posa en perill a nosaltres, a les persones que ens envolten o que simplement trenquen la nostra concepció del món com a un lloc segur, ens genera un impacte, una commoció que trenca, desestabilitza i es grava en la memòria d’una forma particular”. D’aquesta particularitat, destaca l’experta, que recordem on estàvem aquell dia, amb qui i, sobretot, què vam sentir.
“La intensitat de les emocions vinculades a la vivència, en aquest cas uns atemptats, els sentiments d’esgarrifança, de por, d’estupor i de xoc, són factors que condicionen el record, quedant-se gravats en allò que anomenem memòries traumàtiques”, apunta Micciola. La coordinadora de la UAVAT, exposa com alguns estudis conclouen que aquests tipus de memòries es registren i s’emmagatzemen de forma diferent a qualsevol altre record quotidià, anomenant-les memòries vívides, i es caracteritza per la capacitat de recordar-les de forma vívida i amb tot luxe de detalls.
Dos bombers buscant i rescatant a víctimes a la zona zero / Font: Viquipèdia
Micciola, que va estar atenent a afectats de l'atemptat de La Rambla de Barcelona del 17-A, precisa que no totes les persones viuen i recorden les vivències impactants de la mateixa manera, tot i estar al mateix lloc i al mateix moment. “L’afectació que aquesta vivència pugui tenir sobre les persones, dependrà d’una sèrie de factors personals i socials, com la personalitat, la presència de patologies mentals, la situació personal, social i familiar particular de cadascú o les vivències millors o pitjors que la persona hagi pogut experimentar al llarg de la seva vida”.
Hi ha factors que són més decisius que d’altres i que condicionen l’impacte de les vivències i del seu record. “La gravetat del fet, la duració o la sensació de perill que va poder sentir aquella persona per ella o per algú proper davant d’un fet concret”, en són exemples.
La gravetat dels fets, la seva duració o la sensació de perill, condicionen l’impacte de les vivències i del seu record
Després de viure un fet traumàtic, exposa la psicòloga, és comú que les persones generin respostes desadaptatives -anomenades símptomes-, vinculades a aquesta vivència com és la reexperimentació i la hiperactivació vinculades amb la sensació d’inseguretat, l’evitació a llocs, espais o persones que ens evoquin records de la vivència, al malestar emocional, als records invasius o flashbacks i les emocions negatives vinculades al trauma, com la por, la ira o culpa.
Monument en record a les víctimes dels atemptats de l'11-S / Font: Piqsels
Com superar un fet traumàtic com un atemptat
Actualment, la psicologia ha avançat molt en el camp del tractament psicològic davant de vivències traumàtiques, detalla Micciola, que apunta com existeixen nombroses línies d’intervenció dirigides a la gestió, a la integració i a la reducció dels símptomes i del malestar enfocats a què la persona recuperi el seu funcionament habitual i la seva rutina.
“Més enllà de la intervenció psicològica, sabem que factors com el suport familiar, social, la seguretat econòmica i laboral, el manteniment d’elements positius en la vida de les persones -l’esport, aficions, etc.-, l’ús del bon humor, entre d’altres, són decisius per a una millor recuperació psicològica després d’un fet com aquest”, conclou l’experta.