El destí ha volgut que només 11 dies després que les tropes nord-americanes abandonessin definitivament l’Afganistan es compleixin 20 anys dels atemptats gihadistes de l’11-S, els quals van precipitar la invasió d’aquest país i una guerra que s’ha allargat durant dues dècades.

Els atemptats van marcar l'inici del segle XXI i es van concretar en el segrest de quatre avions comercials -els dos que van impactar contra les Torres Bessones, el que va xocar contra el Pentàgon i un quart que tenia com a objectiu el Capitoli i que va acabar estavellant-se a un camp proper a Shanksville (Pensilvània)- i són considerats els atacs més importants que mai han tingut lloc als Estats Units.

Les Torres Bessones desapareixen de l''skyline' de Nova York / Foto: Wally Gobetz

I és que per més inversemblant que pugui semblar, 20 anys després encara hi ha moltes incògnites o, si més no, elements pocs clars que posen en dubte què va passar realment aquell dia. Algunes d’aquestes llacunes han facilitat l’aparició de teories conspiracionistes de diversa intensitat que tracten de desmentir la versió oficial dels fets, la qual va ser establerta en la Comissió de l’11-S. 

Per més inri, el codirector de la Comissió, Lee Hamilton, va sostenir públicament que aquesta havia estat “muntada per fracassar”, cosa que va donar ales a les teories de la conspiración, les quals són recolzades per diverses organitzacions que no es creuen la versió oficial dels fets. Però quins són aquests elements que han sembrat tants dubtes? 

Què va xocar contra el Pentàgon?

Més enllà de la clàssica imatge que ens ve a tots al cap dels avions estavellant-se contra les Torres Bessones, un tercer avió, el vol 77 d’American Airlines, va xocar contra el Pentàgon, seu del Departament de Defensa dels Estats Units.

El cas és que les úniques imatges que es tenen sobre l’atemptat és un vídeo de baixa qualitat publicat pel govern nord-americà en què no s’aprecia bé què és el que va impactar contra l’edifici. A més, després de l’impacte no es van trobar restes del xoc com bassals de combustible o restes de cossos o equipatges. Tampoc restes de l’aparell com les ales.

Segons les autoritats, això és perquè l’exèrcit va desintegrar l’avió amb un míssil per evitar un desastre més gran. Tanmateix, tots els passatgers de l’avió, 77, i 124 persones que estaven al Pentàgon van morir.

Imatge captada moments després de l'impacte al Pentàgon / Foto: Departament de Defensa dels Estats Units

Aquestes llacunes han provocat que hagin sorgit algunes teories conspiracionistes que asseguren que el que realment va impactar contra el Pentàgon va ser un míssil llançat pel mateix exèrcit nord-americà.

Alguns dels motius que al·leguen per defensar aquesta idea és que no és possible que cap sistema de defensa del Pentàgon no interceptés abans l’avió, o que és impossible que l’avió realitzés un gir d’uns 330 graus a 550 km/h, tal com va quedar establert a l’informe de la Comissió. Altres elements que han promogut teories conspiracionistes ha estat el d’un testimoni que va assegurar haver vist un míssil a la zona abans dels atemptats o les traves que durant anys va posar l’FBI per fer públics més vídeos de l’impacte en els quals tampoc s'aprecia l'avió.

L'atemptat contra les Torres Bessones

L’atac a les Torres Bessones és el més famós i conegut dels atemptats de l’11-S. I encara que sembli molt clar tot el que va passar, encara hi ha respostes que no han convençut a una bona part de la societat nord-americana.

La primera de totes és la que respon a per què no es van interceptar els avions que van xocar amb els gratacels igual que es va fer amb el del Pentàgon. La versió oficial és que el sistema de localització dels avions va ser hackejat i ningú va poder adonar-se de la trajectòria dels avions fins el moment de l’impacte.

L’altre gran element que molts utilitzen per posar en dubte la versió oficial dels fets és que les Torres s'enfonsessin tan ràpid; la primera va caure 56 minuts després de l’impacte i la segona va tardar-ne 102. Els teòrics de la conspiració sempre han qüestionat que el xoc dels avions fes caure l’edifici i han arribat a citar un dels seus arquitectes, qui va assegurar que les torres estaven a prova de xoc de qualsevol avió. Tanmateix, Aaron Swirsky, un altre dels arquitectes, va corregir que en cap cas s’havia previst per part de cap enginyer un esdeveniment com aquell.

Així doncs, hi ha qui creu que les torres no van caure per l’impacte de les dues aeronaus, sinó per unes explosions a les bases de les torres que haurien estat provocades expressament pel govern nord-americà. Els que expressen aquesta teoria se sustenten en els testimonis d’alguns bombers i supervivents que van assegurar haver sentit explosions després del xoc dels avions, i inclús abans. 

La tercera torre que va caure

Les Torres Bessones no van ser els únics edificis que van esfondrar-se arran dels atemptats, també ho va fer la Torre 7 del World Trade Center, situada al costat. L’edifici va caure sense que res xoqués contra ell. La versió oficial assegura que l’edifici va caure per l’onada expansiva de la caiguda de les Torres Bessones.

La Torre 7 del World Trade Center, en flames després de l'impacte a les Torres Bessones / Foto: Prints and Photographs Division. Library of Congress

Tanmateix, els detractors d’aquesta versió oficial asseguren que això no és possible i que l’edifici també va ser enderrocat per les autoritats expressament perquè allà hi havia el búnquer del comandament que hauria fet caure les Torres Bessones. Entre aquests teòrics hi ha Andreas von Bülow, diputat alemany del Partit Socialdemòcrata que va arribar a ser secretari de Defensa.

Què va passar amb el quart avió?

Els teòrics de la conspiració també qüestionen el relat oficial sobre el que va passar amb el quart avió, que tenia per objectiu el Capitoli i va acabar estavellant-se en un camp proper a Shanksville (Pennsilvània).

I és que la mateixa versió oficial de les autoritats va canviar, ja que primer es va assegurar que l’avió havia sigut abatut per dos caces. Posteriorment això es va negar i es va al·legar que la tripulació s’havia rebel·lat contra el segrest de l’avió i hauria començat una lluita que hauria acabat amb la seva caiguda. 

Aquesta teoria, tanmateix, no implica necessàriament que els atemptats de l'11 de setembre de 2001 fossin obra del govern. La polèmica rauria doncs en l'intent de l'administració Bush d'alienar-se la responsabilitat de la mort de les 40 víctimes innocents que van perdre la vida en l'accident.

La qüestió de fons

Com es pot veure, totes les teories que tracten de desmentir la versió oficial de la Comissió apunten cap a una mateixa direcció: que els atemptats haurien estat perpetrats pels mateixos Estats Units. Hi ha qui creu que van ser fets per les mateixes autoritats, altres que van deixar que passés. A això se li suma el fet que el líder d’Al-Qaeda, Osama bin Laden, va negar ser autor dels atemptats i no ho va reconèixer fins tres anys després.

Compareixença de Geroge Bush en la qual declara la guerra "al terror" / Foto: Eric Draper

Però per quin motiu el govern nord-americà hauria d’estar al darrere d’uns atacs que van acabar amb la vida de 2.996 persones, la immensa majoria ciutadans seus? Per fer el que va passar exactament després, diuen els conspiracionistes, envair l’Afganistan i l’Iraq. Sobre aquest últim país, mai se’l va poder relacionar amb els atacs però durant molt temps l’administració de George Bush va insistir en la seva implicació per desplegar tropes i acabar amb el règim de Saddam Hussein.

Un grup més minoritari assegura que els atemptats de l’11-S que va provocar la guerra de l’Afganistan s’explica en realitat per la competència entre els Estats Units i la Xina de construir oleoductes des de la zona del Caucas fins als seus respectius territoris, on el pas per aquest país era inevitable. Curiosament, amb l’arribada dels talibans al poder i la marxa de les tropes nord-americanes, la Xina té molts números per ser un dels primers socis del nou règim, com ells mateixos reconeixen.

 

Imatge principal: Incendi provocat en la torre nord després de l'impacte de l'avió / Foto: Robert (Flickr)