A Estònia, el servei militar és un deure que tots els homes de 18 anys han de complir. Per a les dones, fer-lo és voluntari. Quan es va acabar la guerra freda i les relacions amb Rússia van millorar, el servei militar va quedar en un segon terme en molts països d'Europa. A Estònia no ha passat. Ara, després de la invasió a gran escala d'Ucraïna per part del president rus, Vladímir Putin, el servei militar està tornant i expandint per Europa. En aquest sentit, insisteixen als aliats de l'OTAN a fer el mateix.
Noruega ja ha anunciat que augmentaria el nombre de soldats reclutats, després que Dinamarca digués que ampliaria el seu reclutament a dones i també la durada del servei. Letònia i Suècia han reiniciat recentment el servei militar i Lituània el va recuperar després de l'annexió de Crimea per part de Rússia el 2014, tal com destaca la BBC.
Rússia mai no ha atacat un país dins de l'OTAN. Cal recordar que el pacte de l'Aliança és ben clar. Un pacte de defensa col·lectiva que significa que un atac a un membre consisteix en un atac a tots. Tres països de l'OTAN, Regne Unit, França i Estats Units, tenen cada un armes nuclears, igual que Rússia. Un fet que inquieta per un risc d'escalada del conflicte.
L'aliança militar transatlàntica, ara un club de 32 membres, inclosos els nous membres Finlàndia i Suècia, celebra aquesta setmana el 75è aniversari. Amb més unitat i cooperació que mai. Tot i això, el 2024, menys de dos terços dels membres de l'OTAN estan en camí d'assolir el seu objectiu de finançament del 2%, un dèficit que va molestar perpètuament el president nord-americà Donald Trump durant el seu mandat a la Casa Blanca.
Cap a la Tercera Guerra Mundial?
Si hi haurà o no una Tercera Guerra Mundial és quelcom imprevisible, com al seu dia, ho era la possible invasió russa d'Ucraïna. El que sí que és cert és que després de les paraules de Macron i les de Putin, s'ha instal·lat la tensió i el nerviosisme. Tal com recorda Telemadrid, hi ha deu països de la UE que tenen mili obligatòria. Noruega va ser el primer país a introduir el servei militar obligatori per a homes i dones i Finlàndia permet que les dones la facin de manera voluntària. El mateix mitjà destaca que Lituània està estudiant cridar a files a persones que viuen o estudien a l'estranger. Suposadament, se'ls formaria a l'estiu perquè estiguessin preparats per a una suposada guerra.
Alemanya, per altra banda, tindrà més de 200.000 soldats en servei, aproximadament 30.000 més que en l'actualitat. El servei militar és avui voluntari i l'exèrcit es combina amb altres ofertes de feina per contractar personal, segons destaca el mateix portal. El ministeri d'Educació també està molt posat en aquesta tasca. Vol que els escolars estiguin ben preparats per situacions de conflicte i volen incorporar exercicis de defensa civil i més presència de l'exèrcit en centres escolars. Davant l'amenaça de guerra, la ministra de Defensa del govern d'Espanya, Margarita Robles, deia en una entrevista a La Vanguardia que, per ara, "no tornarà el servei militar obligatori a Espanya. Ni crec que li hagi passat pel cap a ningú".
El digital 20 minutos destaca que els líders europeus preguntats sobre el fet d'enviar o no tropes han dit que no està sobre la taula i esquiven respondre si, com s'ha dit en diferents mitjans internacionals, hi ha de manera no oficial d'enviar personal a Ucraïna. Ara bé, el que sí que fan és admetre que la situació, després de dos anys de guerra, és complicada i hi ha una necessitat imperiosa d'enfortir-se. De fet, l'OTAN ha anunciat que en els pròxims mesos farà l'STEADFAST DEFENDER 2024, l'exercici militar més gran a Europa des de la guerra freda. Hi participaran aproximadament 90.000 soldats dels 31 Aliats de l'OTAN, inclosa Suècia.