Austràlia celebrarà el pròxim 14 d'octubre un referèndum històric. Més de 17,5 milions de ciutadans aniran a les urnes per votar a favor o en contra d'impulsar una reforma de la Constitució per reconèixer els pobles aborígens. "Aquell dia, tots els australians tindran una oportunitat única d'unir el nostre país", ha afirmat aquest dimecres el primer ministre d'Austràlia, Anthony Albanese, en l'anunci sobre la consulta. En concret, el reconeixement als indígenes es faria a través de la creació d'un òrgan consultiu permanent anomenat 'La Veu' a través del qual els aborígens puguin participar en la presa de decisions.
En concret, els australians majors de 18 anys hauran de contestar la següent pregunta amb un 'sí' o un 'no': "Proposta de llei: modificar la Constitució per reconèixer els primers pobles d'Austràlia mitjançant l'establiment d'una veu dels aborígens i de les illes de l'estret de Torres. Aproves aquesta modificació?" Perquè la proposta del referèndum tiri endavant, el sí ha d'obtenir el suport majoritari entre els ciutadans, i en almenys quatre dels sis estats. En cas d'aprovar-se, seria el primer referèndum en 50 anys al país que és aprovat, ja que l'última consulta que va rebre un suport majoritari per al 'sí' va ser el 1977, mentre que l'última que es va celebrar va ser el 1999, quan els australians van dir 'no' a convertir-se en una república.
Posicions enfrontades a Austràlia: reconciliació o immobilisme
La qüestió ha provocat un intens debat a Austràlia que escenifiquen els dos grans partits del país amb postures oposades. D'una banda, el Partit Laborista, encapçalat pel primer ministre, fa campanya pel 'sí' argumentant que el país té un deute històric amb els pobles aborígens, massacrats durant la colonització britànica i discriminats posteriorment per les institucions i la societat. Així, es busca iniciar el camí de la reconciliació amb aquests pobles, que habiten el territori australià des de fa 65.000 anys i que actualment representen el 3,8 % dels més de 26 milions d'habitants del país.
"La Veu serà una forma pràctica perquè els aborígens abordin qüestions que els afecten per aconseguir el que qualsevol altre australià vol per als seus fills: que estiguin sans, que els vagi bé a l'escola, que trobin una feina que els agradi, que estiguin segurs i que tinguin una vida plena", ha defensat Albanese en un gran acte de campanya pel 'sí' al qual han assistit unes 400 persones. Per contra, el primer ministre ha apuntat que "votar pel 'no' suposa que res canviï". Amb tot, les enquestes apunten que el 'sí' només aconseguiria un 46 % dels suports i guanyaria als estats de Victòria i Tasmània.
Per altra banda, entre els defensors del 'no' es troba el líder del Partit Liberal, Petter Dutton, que veu innecessària la creació d'aquest organisme i, en canvi, proposa fer un reconeixement "simbòlic" als aborígens en el preàmbul de la Constitució. El polític conservador ha acusat el govern de dividir el país amb la proposta i d'ignorar les preocupacions reals de la població. Tanmateix, com a partidaris del no també hi ha alguns senadors aborígens, com ara la liberal Jacinta Nampijinpa Price, que ha argumentat que el nou mecanisme podria endarrerir les decisions legislatives al país i que a més suposaria un tractament diferenciat per a una part dels ciutadans. També, la senadora Linda Thorpe s'ha posicionat en contra, però perquè considera que amb aquesta proposta no n'hi ha prou i reclama el reconeixement de la sobirania dels aborígens.
Com funcionaria 'La Veu', l'òrgan per donar veu als aborígens?
La proposta de creació de 'La Veu' sorgeix de la Declaració Uluru des del Cor, un document del 2017 elaborat per centenars de líders aborígens que reclama la implementació de reformes estructurals per tancar la bretxa existent entre els australians no aborígens i els aborígens. El primer pas dins d'aquest manifest és la creació de 'La Veu', un organisme consultiu sense poders vinculants que conformarien membres escollits per les comunitats indígenes i l'objectiu dels quals seria assessorar el govern i el Parlament en l'aprovació de lleis relacionades amb els seus pobles. En definitiva, seria una forma de defensar els interessos indígenes des de les institucions. En cas que guanyi el sí, el nou organisme s'inclouria en un nou capítol de la Constitució sota el títol "Reconciliació amb els Pobles Aborígens i els illencs de l'Estret de Torres".