A Àustria se celebren aquest diumenge eleccions parlamentàries, a les que estan convocats 6,34 milions de ciutadans amb dret a vot per triar els 183 diputats que decidiran el rumb del país centreeuropeu. Segons els sondejos, aquests comicis podrien acabar per primera vegada en la història del país amb una victòria de l'extrema dreta, el Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ), que ja va experimentar un auge en els passats comicis europeus. Els primers col·legis electorals han obert a les 06:00 h i els últims a tancar ho faran a les 17:00 h, per a quan s'esperen les primeres projeccions dels resultats.
Segons les últimes enquestes, el FPÖ, amb l'exministre de l'Interior Herbert Kickl al capdavant, compta una intenció de vot del 26%, un punt percentual més que els democristians d'ÖVP, guanyadors de les eleccions de 2019 amb un 37,5% i actualment en el poder. Tercer a les enquestes va el partit socialdemòcrata SPÖ, amb un 21% d'intenció de vot, davant del partit liberal NEOS, amb el 12%. Mentrestant, els Verds ecologistes, socis de l'ÖVP en l'actual coalició de Govern, assolirien un 8% dels vots, sis punts percentuals menys que fa cinc anys. A aquestes formacions li segueixen amb un 3% el Partit Comunista i el Partit de la Cervesa (BIER) liderat aquest últim pel cantant d'una banda de punk-rock conegut com a Marco Pogo, que es va fer per sorpresa amb el 8% dels vots en les presidencials i aposta per crear una "birrocracia".
Immigració, economia i desafecció
La campanya electoral va estar marcada primer pels missatges nacionalistes, euroescèptics i xenòfobs del FPÖ i després per les greus riuades i inundacions que van devastar la part aquest del país. La gestió d'aquest desastre natural per part de l'actual canceller federal, el conservador Karl Nehammer, li va donar en la recta final de la campanya una mica de força, segons els analistes. Així, l'ÖVP sembla haver retallat molt la diferència amb el FPÖ, que havia liderat els sondejos d'opinió des de fa més d'un any amb fins a un 30 % de la intenció de vot.
Herbert Kickl, que es troba al capdavant d'un dels partits d'extrema dreta més antics d'Europa —va estar en els seus inicis encapçalat per un antic oficial de les SS alemanyes— i insisteix en la importància d'aconseguir una "Àustria forta", ha recalcat que l'objectiu de les polítiques del Govern ha de ser el d'impedir per complet el pas a la migració. Així, ha incidit que existeixen acords amb els socialdemòcrates respecte a les pensions i "altres qüestions socials". Els ultres han basat la seva campanya en la desesperació, la desafecció i els problemes econòmics existents. També s'ha abordat la qüestió energètica, ja que Àustria depèn del gas rus.