Tot i imposar-se com el guanyador de les eleccions del passat 29 de setembre, l’ultradretà Partit de la Llibertat (FPO) ha quedat exclòs del nou govern d’Àustria. El Partit Popular (OVP), el Partit Socialdemòcrata (SPO) i el liberal NEOS han arribat a un acord de coalició per formar un nou executiu. Els líders d’OVP, Christian Stocker; SPO, Andreas Babler; i NEOS, Beate Meinl-Reisinger, han presentat aquest dijous davant del parlament el pacte de govern, titulat Fer el que és correcte ara. Per Àustria. El text subratlla que el país ha aconseguit històricament més progressos "a partir del consens, la cooperació i la confiança" i inclou mesures per consolidar els pressupostos durant un període de set anys,
La composició del nou gabinet encara és objecte de debat, però ja s’ha pactat per avançat que OVP i SPO disposin de sis ministeris cadascun, mentre que NEOS comptarà amb dues d'aquestes carteres. En les eleccions del mes de setembre, el partit d’extrema dreta va ser el més votat (28,8%), seguit de conservadors (26,3%), socialdemòcrates (21,1%), liberals (9,1%) i ecologistes (8,2%). El parlament, integrat per 183 representants, està format per 57 diputats d’FPO, 51 d’OVP, 41 d’SPO, 18 de NEOS i 16 d’Els Verds.
Durant les negociacions, les parts han posat sobre la taula la possibilitat de prohibir l’ús del vel islàmic a les nenes menors de 14 anys, una iniciativa que forma part del paquet de mesures migratòries i d'integració. El programa, presentat conjuntament a Viena, la capital del país, subratlla que l'objectiu és "protegir aquestes nenes de la segregació i l'opressió" que implica portar aquest tipus de vel religiós.
Així mateix, una altra de les mesures inclosa en aquest paquet és l’enduriment de la llei d’asil, a més de la suspensió immediata de la reunificació familiar. Conservadors, socialdemòcrates i liberals han explicat que els sol·licitants d'asil les peticions dels quals hagin estat rebutjades siguin "detinguts en centres específics per evitar la seva fuga i garantir-ne la deportació", alhora que han advocat per frenar "com més aviat millor" el flux de familiars de sol·licitants d'asil. Ara bé, el text també assenyala la necessitat de "disposar d'allotjaments que compleixin amb les necessitats dels menors migrants", unes polítiques que s'emmarquen en una reforma recolzada per gran part dels partits austríacs després dels últims atemptats registrats al país.
"En els moments decisius de la història sempre s'ha acabat demostrant que el consens i el pragmatisme no tenen per què implicar estancament", ha asseverat el socialdemòcrata Stocker durant una roda de premsa en què ha recordat al país que està "travessant un moment difícil". Mentrestant, els liberals han assegurat que “no seran anys fàcils”. L’acord posarà fi a cinc mesos de paràlisi política.
"El frau electoral més gran de la història política recent"
Els tres partis que formen l’acord van informar dissabte de la seva intenció de crear una coalició, una notícia que el líder d’FPO, Michael Schnedlitz, no va pair bé. L’ultradretà va criticar l'obertura de negociacions i va parlar fins i tot del "frau electoral més gran de la història política recent", davant l'expectativa que la formació fos apartada per les seves posicions radicals tot i haver-se imposat a les urnes. Per la seva banda, el president d’Àustria, Alexander van der Bellen, va destacar que s'havia produït "un veritable avenç" que situava les negociacions a la "recta final". El mandatari va incidir que era necessari tancar l’acord com més aviat millor donada la situació pressupostària i geopolítica i també "per la sensació general al país" i la necessitat de "generar nova confiança".