Les autoritats daneses han informat aquest dissabte que les dues fuites localitzades al gasoducte rus Nord Stream 2 han expulsat a l'atmosfera tot el gas que hi havia a dins. I és que, recentment, s'han localitzat dues fuites al gasoducte Nord Stream 1 i dues més al Nord Stream 2. Actualment, ambdós gasoductes estan fora de servei.
Les altres dues fuites, que afecten el gasoducte Nord Stream 1, continuen contaminant les aigües del mar Bàltic, tot provocant greus danys mediambientals. Les fuites han estat causades intencionadament, però de moment es desconeix l’autor de l’atac al Nord Stream 1 i 2. Des del govern danès i suec, però, ja han titllat l’acte de “sabotatge”.
En aquest context, els sectors elèctrics i gasístics de Dinamarca i Suècia han elevat el nivell d'alarma sobre les seves instal·lacions arran de les fuites. El mateix ha fet Noruega, tot traslladant unitats militars a la zona dels gasoductes malgrat que no té cap costa al Bàltic.
Val a dir que cap dels dos gasoductes no estava en actiu quan es van produir les quatre fuites. Abans que es produïssin les fuites, des del Kremlin van tallar el subministrament del Nord Stream 1, tot al·legant “problemes tècnics”. I el Nord Stream 2 mai no va arribar a entrar en funcionament, ja que el canceller Olaf Scholz el va bloquejar arran del reconeixement de Moscou de les autoproclamades repúbliques separatistes del Donbass, al febrer.
Els països afectats com la resta de la Unió Europea (UE), els Estats Units i Rússia parlen de “sabotatge”, però es desconeix l’autor. Moscou ha acusat els països anglosaxons d'estar darrere per les pressions de Washington de paralitzar el projecte, mentre que alguns països occidentals han assenyalat El Kremlin.
L'atac al NordStream provoca un desastre ambiental
Suècia i Dinamarca van registrar fuites provocades intencionadament als gasoductes Nord Stream 1 i 2, que proveeix gas a diversos països europeus, el passat dimarts. Aquestes quatre fuites, provocades per un sabotatge d'origen desconegut, han provocat un vessament de metà al mar Bàltic de 800 milions de metres cúbics, segons l'empresa gasística russa Gazprom. Una quantitat que equival, aproximadament, a tot el gas que rep Dinamarca durant tres mesos.
Així doncs, es tractaria de la fuita de metà més gran mai registrada, segons ha alertat el programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) a partir de les anàlisis que ha fet l'Observatori Internacional d'Emissions de Metà (IMEO), en un estudi fet a partir d'imatges de satèl·lit i on hi han participat científics de la Universitat Politècnica de València. El responsable de l'IMEO, Manfredi Caltagironi, ha qualificat d'especialment greus els fets, en un moment en què "hem de reduir absolutament les emissions". "Això és molt negatiu, probablement l'esdeveniment d'emissions més gran detectat mai", ha afirmat.