Fi del recorregut: l'avortament ja no és un dret protegit per a totes les dones nord-americanes. El Tribunal Suprem dels Estats Units, que en aquests moments està integrat per una majoria de jutges conservadors, ha anul·lat aquest divendres la protecció general del dret a la interrupció voluntària de l'embaràs, vigent des de 1973 arran del famós cas Roe v Wade. La decisió del cas Dobbs Jackson Women's Health Organization feta pública avui, assenyala que la Constitució dels EUA "no atorga" aquest dret i retorna l'autoritat per a poder legislar sobre l'avortament al "poble" i els seus "representants electes", ha redactat el jutge Samuel Alito. A partir d'ara, cada un dels 50 estats que formen els EUA tindrà el poder per limitar fins a l'extrem que desitgin l'accés a l'avortament. A la pràctica, això significa que els territoris tradicionalment conservadors, la majoria d'ells concentrats en el sud del país, podran prohibir i perseguir penalment l'avortament. Les persones que vulguin o necessitin interrompre l'embaràs, però que visquin en un estat on està prohibit, hauran de viatjar cap al nord per poder-ho fer o s'hauran d'arriscar a la clandestinitat. La decisió s'ha pres per majoria, amb sis vots a favor-- encara que un d'ells amb una opinió divergent-- i tres vots en contra. S'espera que 26 estats prohibeixin ràpidament l'avortament, en una marcada divisió nord-sud del país, i que 36 milions de persones es quedin sense poder accedir a aquest servei. En conèixer la sentència, Kentucky, Louisiana, Dakota del sud, Idaho, Tennessee i Texas ja han prohibit l'avortament.
El TS tomba Roe v Wade
Des de 1973, totes les dones dels Estats Units tenien garantit el dret a l'avortament arreu del país, malgrat algunes restriccions que encara eren competència dels governs federals, com ara fins a quin punt de l'embaràs es podia dur a terme. El singular sistema judicial nord-americà comporta que cada cop que un dels nou jutges del Tribunal Suprem es retira o mor, el president de torn té el poder d'escollir-ne un que s'alineï amb les seves conviccions. Això comporta, al seu torn, que es poden tombar decisions preses dècades abans i que semblaven consolidades malgrat que siguin temes delicats, com és el cas de l'avortament. Actualment, la màxima instància judicial dels EUA compta amb sis jutges conservadors i tres liberals, una clara majoria que, sumada a l'extrem conservadorisme d'alguns d'ells (sobretot aquells escollits per l'expresident Donald Trump), ha fet revifar les ganes d'alguns sectors i estats del país de deixar de considerar l'avortament com a dret constitucional.
Sentenciat abans de començar?
A banda de Roe v Wade, que va establir ara fa 49 anys que totes les persones tenien dret a interrompre l'embaràs gràcies al dret a la privacitat recollit en la Constitució, el cas decidit avui també tomba una altra resolució de 1992, Planned Parenthood v Casey, que reafirmava aquesta protecció, però permetia als estats establir regulacions sobre el procés. Al llarg dels anys, tant juristes com activistes a favor dels drets de les dones han criticat la forma en la qual es va decidir Roe v Wade, titllant la resolució basada en la privacitat d'insuficient o de dèbil, ja que els jutges van evitar pronunciar-se sobre si el dret a l'avortament també està inclòs al dret fonamental a la vida de les dones, per exemple. Per tant, aquesta incapacitat de reconèixer l'avortament com un dret per si sol es tradueix en problemes com el que els nord-americans afronten en aquests moments: que un tribunal amb majoria conservadora el pugui revocar.
Reaccions
Els jutges que han votat a favor de revocar Roe v Wade insisteixen a no considerar l'avortament un dret constitucional ni tampoc un dret secundat per la "història o la tradició" estatunidenques. A més, consideren que aquest precedent legal és "ofensivament incorrecte" i "xocava" amb la mateixa Constitució. Afegeixen, a més, que la resolució que ratificava el dret a l'avortament, Planned Parenthood v Casey, "perpetuava" aquests errors. Per la seva banda, els tres jutges progressistes del Suprem han votat, com s'esperava, en contra d'aquesta decisió. "Amb pena per a aquest tribunal, però sobretot per als milions de dones estatunidenques que han perdut avui un dret fonamental constitucional, dissentim", han assenyalat en l'opinió contrària que han signat conjuntament Stephen Breyer, Sonia Sotomayor i Elena Kagan. Fa mesos que la societat nord-americana es mobilitza en contra la decisió que finalment s'ha acabat prenent avui.
El president Joe Biden ha fet públic en una roda de premsa el seu rebuig a la sentència, i ha assenyalat directament els tres jutges nomenats pel seu antecessor, Donald Trump, "d'acabar amb la balança de la justícia i eliminar un dret fonamental de les dones en aquest país". Per la seva part, l'expresident dels EUA, Barack Obama, que ja havia fet una crida en diverses ocasions per aturar la revocació de la constitucionalitat de l'avortament, ha expressat el seu suport per les organitzacions prodrets i les persones que es mobilitzen contra aquesta pèrdua de llibertat, i ha lamentat la decisió del Suprem: "Avui, el Tribunal Suprem no només ha tombat gairebé 50 anys de precedents, sinó que ha relegat la decisió més intensament personal que algú pot prendre als capritxos dels polítics i ideòlegs, atacant les llibertats essencials de milions d'americans", ha escrit a Twitter.