El dret a l'avortament de totes les nord-americanes té els dies comptats. Un nou cas de l'estat de Mississipí ha arribat al Tribunal Suprem dels Estats Units i podria acabar amb la legalització de l'avortament a tot el país després de gairebé cinquanta anys. La clau resideix en el fet que la majoria dels jutges que avui dia formen aquest tribunal són conservadors i "provida". Gràcies a això, l'alt tribunal podria revocar l'històric cas que va declarar l'avortament un dret constitucional: Roe v Wade (1973). Concretament, Mississipí ha demanat al tribunal que revoqui la norma que evita que els estats puguin aturar els avortaments abans del punt de "viabilitat" o el moment en el qual un fetus pot sobreviure fora de l'úter, normalment fixat al voltant de les 24 setmanes de gestació. Els representants de l'administració Biden que participen en el cas temen que la decisió del Suprem desencadeni en un nou paradigma on cada estat pugui decidir com restringeix el dret a l'avortament.

Un pas enrere

Pot semblar un pas enrere incomprensible, però així és com funciona el sistema judicial nord-americà. Per primer cop en molts anys, l'alt tribunal dels Estats Units compta amb 6 jutges conservadors i només 3 de progressistes. Això és perquè durant l'anterior legislatura va haver-hi tres vacants, i Donald Trump va nomenar jutges afins a les seves conviccions per cobrir-les. El resultat és aquest: el cas que va blindar el dret a l'avortament al dret constitucional de la vida privada a la dècada dels setanta podria ser revocat en ple segle XXI. 

Encara que la decisió final del Suprem no s'espera fins a mitjans de 2022, els jutges han escoltat aquest dimecres els arguments de les tres parts del cas: per una banda, l'estat de Mississipí, que vol revocar la norma vigent; d'altra, l'única clínica d'avortament d'aquest estat; i finalment l'administració Biden, que actua a favor de mantenir Roe v Wade. El nou cas ha arribat finalment al Suprem arran d'una llei federal de l'estat en qüestió que es va considerar inconstitucional. Concretament, Mississipí volia limitar els avortaments a les 15 setmanes de gestació, contradient la decisió del cas Planned Parenthood v Casey (1992). A parer seu, l'avortament a partir d'aquest punt és perillós, malgrat que diversos experts no ho vegin així. La tasca del Suprem en aquest cas és decidir si aquesta limitació imposada per un govern estatal és constitucional. 

Les claus

A banda del fet que el Suprem compti en aquests moments amb una majoria conservadora, la qüestió central que decidirà el tribunal consisteix en si és constitucional imposar qualsevol límit a l'avortament abans de la viabilitat de l'embaràs, és a dir, el moment en el qual el fetus pot sobreviure fora del ventre. El cas històric que va legalitzar l'avortament de manera generalitzada arreu dels Estats Units es va decidir a partir del dret fonamental a la privacitat. Al llarg dels anys, tant juristes com activistes a favor dels drets de les dones han criticat aquesta decisió, titllant-la d'insuficient o de dèbil, ja que els jutges van evitar pronunciar-se sobre si el dret a l'avortament també està inclòs al dret a la vida de les dones, per exemple. Per tant, aquesta incapacitat de reconèixer l'avortament com un dret per si sol es tradueix en problemes com el que els nord-americans afronten en aquests moments: un tribunal conservador el pot revocar. Diversos experts també veuen probable que, si el Suprem no vol arribar fins al punt de proclamar expressament la fi de Roe v Wade, tal com demana Mississipí, opti per modificar l'estàndard de "viabilitat", i que cada govern estatal tingui el poder de limitar-lo. 

 

Foto principal: l'edifici del Tribunal Suprem dels Estats Units / Efe