Moldàvia és un país petit que té ganes de girar cap Europa i deixar les influències del Kremlin. Precisament per aquest motiu, tothom s'imaginava que el referèndum sobre l'adhesió a la Unió Europea d'aquest diumenge passat serviria per donar un cop de puny a la taula. Però res més allunyat de la realitat. Malgrat la victòria, ajustadíssima, les banderes europees per terra no feien una sensació de victòria aclaparadora com es buscava. El sí es va imposar amb un marge estret, el 50,39% dels vots, un fet que vaticina un camí complicat per complir el somni europeu. Un referèndum històric mal aprofitat?
Els que estaven a favor del referèndum han aconseguit una victòria, però a la seu de la presidenta del país, Maia Sandu, tot eren cares llargues i banderes europees per terra. Les autoritats electorals donaven un empat tècnic entre el 'sí' i el 'no', i han estat finalment uns vots que han acabat decantant la balança cap al somni europeu. L'equip de la presidenta no es veia capaç d'amagar la decepció. "No ho esperàvem".
De fet, el referèndum, que venia acompanyat de les eleccions presidencials, també volia ser l'inici d'un canvi polític per a un govern que intentava desvincular-se de Rússia. El primer pas va ser el de la Comissió Europea amb la seva recomanació i posant l'etiqueta d'"estatus de candidats". El procés dura, normalment, més d'una dècada. Aquest diumenge, però, les eleccions han evidenciat una divisió que pot posar en perill el futur europeu de la república exsoviètica.
Sandu havia anunciat hores abans un "atac sense precedents" al procés democràtic per part de "forces estrangeres". No es va referir en cap moment a un actor específic, però les acusacions tenien noms i cognoms. Un país, Rússia, i Ilan Shor.
La influència de Rússia a Moldàvia
Les autoritats moldaves han alertat des de fa setmanes d'una operació presumptament liderada per grups prorussos, centrada a difondre notícies falses i interferir a les eleccions amb un pla de compra de vots. A l'aeroport de Chisinau, la capital moldava, els gossos entrenats per detectar bitllets es queden paralitzats quan troben el que estan buscant. Des del mes de maig passat, les autoritats han trobat grans quantitats de diners en efectiu de passatgers que arribaven a l'exrepública soviètica de vols procedents de Moscou, amb escala prèviament a altres ciutats.
La majoria d'aquestes persones portaven entre 2.000 i 7.000 euros. No és una pràctica il·legal, però sí un indicador de la intromissió russa a la política moldava. "Normalment, la gent no arriba amb tants diners. No els que arriben des de Moscou", explicava Ruslan Alexandrov, cap de duanes de l'aeroport, a la BBC i se'n feia ressò El Confidencial. En un sol dia, van arribar a confiscar prop d'1,3 milions d'euros.
Boicots i compra de vots
A Moldàvia, quan es parla de la influència russa, ressona gairebé sempre el nom d'Ilan Shor. L'oligarca i opositor va ser condemnat per frau massiu al país i ara resideix a Rússia, on s'ha nacionalitzat i compta amb totes les garanties per no ser extradit. Shor, des de Moscou, ha llançat una intensa campanya contra l'entrada de l'exrepública soviètica a la Unió Europea, segons han denunciat les autoritats i els observadors electorals.
Viorel Cernăuțanu, el cap de la policia nacional, va acusar l'oligarca d'estar darrere de la compra de vots i de subornar 130.000 moldaus, prop del 10% de l'electorat, perquè votessin en contra del referèndum. Sandu va sostenir que, en total, l'operació va involucrar 300.000 vots, més del doble del que van investigar inicialment les autoritats. "Si et preocupa el futur de Moldàvia i el futur dels teus fills, vota per qualsevol candidat que no sigui Sandu el 20 d'octubre. I digues NO a les esmenes criminals, a la nostra constitució, NO a UE i NO a la guerra. Aquesta és la nostra última oportunitat!", descrivia Shor a la xarxa social X.