L'ideòleg de l'extrema dreta, Steve Bannon, ha estat acusat de desacatament pel Departament de Justícia i Fiscalia General dels Estats Units per no col·laborar amb la investigació de l'assalt al Capitoli, on van morir cinc persones.
La fiscalia ha imputat a Bannon un doble delicte de desacatament per dos fets concrets: negar-se a declarar i a portar els documents requerits per la comissió de la Cambra de Representants que està investigant els fets. En cas de ser condemnat per aquest delicte, Bannon s'enfrontaria a una condemna d'un any de presó i fins a 100.000 dòlars de multa, segons recull The Guardian.
Segons ha informat la CNN, una ordre de detenció contra Bannon ja hauria estat signada per un jutge, mentre que MSNBC va dir que s'esperava que s'entregués dilluns i comparegués al jutjat aquella tarda.
L'assessor per excel·lència de l'extrema dreta occidental es va excusar en el seu moment per no comparèixer davant del comitè al·legant que calia posposar la seva declaració fins a altres demandes al voltant de cas es resolguessin. Tot plegat no ha estat considerat una excusa suficient per a la fiscalia que ha tirat endavant amb la seva acusació.
Bannon no és l'únic de l'entorn de l'expresident Donald Trump que es topa amb la justícia per l'assalt al Capitoli i es nega a col·laborar. Mark Meadow, ex cap de gabinet de Trump, també es nega a comparèixer davant de la comissió i tot apunta que patirà les mateixes conseqüències que Bannon.
Trump amb la soga al coll
Una jutgessa federal als Estats Units va resoldre el dimarts a la nit en contra de l'expresident Donald Trump en el seu intent de mantenir ocults uns documents sobre l'assalt al Capitoli del passat 6 de gener.
Trump va invocar un presumpte "privilegi executiu" per reclamar que els documents, bàsicament detalls sobre què passava a la Casa Blanca mentre passava l'assalt, en la seva pugna judicial amb la comissió investigadora.
Tot plegat no va convèncer a la magistrada, Tanya S. Chutkan, qui va defensar que la "posició (de Trump) que pot anul·lar la voluntat expressa del poder executiu sembla basar-se en la noció que el seu poder executiu existeix a perpetuïtat". "Però els presidents no són reis, i el demandant no és el president", va afegir.