El principal escenari de la mobilització promoguda a Espanya per Estat Islàmic (EI) des del 2013 és la província de Barcelona si no es distingeix entre la nacionalitat dels detinguts posats a disposició judicial per activitats relacionades amb EI des d'aquell any. Si es descarten els estrangers i es compten només els detinguts de nacionalitat espanyola, el focus d'activitat d'EI cal situar-lo entre joves de segona generació nascuts i residents a Ceuta.

El perfil sociològic més freqüent entre aquests detinguts els caracteritza com a homes joves, casats i amb fills, tant espanyols com marroquins, majoritàriament amb estudis secundaris i taxa d'atur en la mitjana espanyola. No és inusual que tinguin antecedents penals. Si bé d'ascendència musulmana, el seu coneixement de l'islam i de la xaria o llei islàmica sol ser elemental.

És a dir, que potser la motivació econòmica no sigui la principal en la seva decisió de radicalitzar-se ni tampoc la seva fe religiosa, encara que ambdós factors juguen un paper en la decisió d'unir-se a la gihad.

Així es conclou de l'informe Estat Islàmic a Espanya, elaborat anualment per Fernando Reinares i Carola García-Calvo per al Real Instituto Elcano, un dels think tanks oficials del govern espanyol.

Descarrega't l'informe complet (PDF).

Aquest perfil no és incompatible amb el fet que es registrin percentatges significatius de dones, conversos i universitaris entre aquests detinguts.

On es radicalitzen

La radicalització en la ideologia del salafisme gihadista pròpia d'Estat Islàmic s'inicia després de l'auge d'aquesta organització terrorista el 2013. Es desenvolupa sobretot en entorns que combinen àmbits offline i online, encara que el nombre d'individus radicalitzats només offline és marcadament superior al dels radicalitzats únicament online.

Domicilis privats, llocs de culte i centres culturals islàmics, espais a l'aire lliure, així com presons, destaquen entre els àmbits de radicalització offline.

Hi ha dos factors d'associació diferencial que ajuden a entendre per què determinats individus es van radicalitzar en cert lloc mentre altres de similars trets sociodemogràfics, al mateix o diferent lloc, no van fer seva la ideologia d'EI, explica l'informe. "D'una banda, l'existència de contacte físic directe amb un agent de radicalització al qual generalment s'atribueix cert carisma. Per una altra, els llaços socials preexistents basats en vincles de veïnatge, amistat o parentiu".

Motivació ideològica i utilitària

El tipus de motivacions individuals que els han portat a adherir-se a EI i, eventualment, a participar en activitats terroristes són més aviat de caràcter ideològic i utilitari, molt més rellevants que les d'índole existencial i identitària o que les de caràcter emocional i afectiu.

La idea de gihad terrorista com a imperatiu religiós, el convenciment que és eficaç i que el seu èxit queda de manifest amb la proclamació del califat, igual com els incentius selectius o recompenses materials i no materials, mouen més la implicació en EI que la possibilitat d'encarrilar diferents tipus d'emocions o trobar una sortida a crisis vitals o a conflictes d'identitat.

A més, segons els testimonis orals o escrits que han deixat els detinguts, l'odi, principalment però no exclusivament, a occidentals que són descrits com a infidels i a xiïtes considerats apòstates, està generalitzat entre ells i sovint es combina amb altres tipus de motivacions individuals.

Cèl·lules i xarxes

Els patrons típics d'implicació gihadista en favor d'EI tant dins com fora d'Espanya inclouen un cert gregarisme. La immensa majoria dels detinguts es trobaven implicats en companyia d'altres i no aïllats o en solitari. En concret, com a integrants de cèl·lules, grups o xarxes, més de nova formació i abast transnacional que no pas regenerades i confinades en les seves activitats al territori espanyol.

Al si de les esmentades agrupacions, els detinguts contribuïen sobretot a funcions de radicalització, reclutament, tramesa de combatents terroristes estrangers a Síria i l'Iraq, difusió de propaganda o finançament per cobrir les necessitats de la gihad. Una àmplia majoria d'aquests detinguts s'havien desplaçat a Síria i l'Iraq, ho havien intentat o tenien intenció de fer-ho. Malgrat la qual cosa, un terç d'ells pertanyia a cèl·lules, grups o xarxes amb capacitats operatives i que tenien voluntat d'atemptar a Espanya.

Intervenció o prevenció

Els experts de l'Institut Elcano indiquen que la societat espanyola és conscient de l'amenaça terrorista que EI implica. Des del punt de vista institucional, les més de 40 operacions policials contra EI des del 2013 posen de manifest que aquesta preocupació té una certa eficàcia en l'activitat del govern. Assenyalen, tanmateix, que l'actual enfocament preventiu de l'Estat "no és exempt d'inconvenients" i confien que ajudarà a vèncer-los la reforma del Codi Penal del 2015, popularment anomenada Llei Mordassa.

Reinares i García Calvo apressen a aplicar localment el Pla Estratègic de Lluita contra la Radicalització Violenta i donar prioritat a la cooperació bilateral amb el Marroc i la multilateral a la Unió Europea.

També són partidaris que Espanya afavoreixi "iniciatives legítimes de la comunitat internacional en zones que són focus de l'amenaça d'EI", sense especificar si s'ha d'entendre allà una velada al·lusió a la presència o suport militar a Síria, l'Iraq i altres escenaris d'activitat armada regular d'EI. Advoquen, a més, per la revisió de l'Estratègia Integral Contra el Terrorisme Internacional i la Radicalització consensuada en el Congrés en l'àmbit del pacte antigihadista.

Els gràfics provenen de l'estudi Estado Islámico en España.