El nou primer ministre francès, el conservador Michel Barnier, afirma que la seva política "no serà només de dretes" i que té intenció d'"escoltar tothom". D'aquesta manera, respon a les crítiques des de l'esquerra, que s'ha manifestat als carrers perquè consideren que el president Emmanuel Macron no ha complert amb els resultats de les eleccions legislatives per haver-se negat a nomenar la candidata del Nou Front Popular malgrat haver estat la força guanyadora dels comicis. En un context de polarització i auge de l'extrema dreta lepenista, en sengles entrevistes publicades aquest diumenge per La Tribune i Le Journal du Dimanche, Barnier ha volgut expressar la seva comprensió als francesos allunyats de la política que "hi són farts que tot vingui dictat des de dalt". "Jo vinc de baix, no hi ha cap ambigüitat sobre aquesta qüestió", assegura el mandatari, que assenyala que la seva mare era una "militant associativa" i del qual el seu pare era un "petit empresari".

Encara que no ha detallat sobre el seu projecte, el nou primer ministre afirma que té intenció d'encarnar "una esperança per a França" i "elevar la línia d'horitzó individual i col·lectiu" per al país. Barnier, que ha estat comissari europeu de Política Regional (1999-2004) i de Mercat Interior (2010-2014), ha enaltit que en la seva experiència en les institucions de la Unió Europea ha après "la cultura del compromís".

Sobre quin serà la seva relació amb el president Emmanuel Macron, que li ha elegit i designat per formar Govern, el primer ministre Barnier assegura que el cap de l'Estat no li ha marcat quin ha de ser el seu programa. "El president ha deixat les coses clares amb mi. Em dona llibertat per formar Govern i definir la meva línia política. Tinc una gran llibertat", ha assegurat el dirigent, que pertany a 'Els Republicans', el partit conservador del qual també han format part els expresidents Jacques Chirac i Nicolas Sarkozy.

Le Pen diu que Macron l'ha tingut en compte

Per la seva part, la líder de l'ultradretà Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, considera que Macron "ha tingut en compte" els criteris del seu partit a l'hora d'elegir Barnier com a primer ministre, encara que puntualitza que el seu partit no ha participat en la decisió. "No he elegit el primer ministre. No soc el director de recursos humans d'Emmanuel Macron", ha recalcat Le Pen aquest diumenge al seu feu electoral d'Hénin Beaumont, on ha donat el tret de sortida al nou curs polític.

En declaracions a la premsa abans de pronunciar un discurs davant dels militants, la responsable d'RN ha explicat que en el procés per nomenar el primer ministre, Macron va contactar amb ella. Segons la seva versió, va precisar quins serien els criteris que els portarien a votar amb caràcter immediat la censura d'un nou Govern. "Des del moment en què aquests criteris es respecten, complirem la nostra part", ha afirmat. En una entrevista amb Le Journal du Dimanche aquest diumenge, Le Pen afirmar que espera que Barnier serà "respectuós amb què volen els onze milions d'electors" del seu partit i li adverteix perquè no segueixi amb la "construcció europea" en què va participar quan va tenir responsabilitats en les institucions comunitàries.

La líder de l'extrema dreta veu elements positius en el nou primer ministre, en particular perquè "sembla fer sobre la immigració la mateixa constatació que nosaltres. Ara esperem accions". Una al·lusió a les posicions de Barnier, que quan es va presentar el 2021 a les primàries del seu partit per elegir un candidat per a l'Elisi l'any següent, va arribar a proposar una moratòria de tres a cinc anys per a la immigració. En qualsevol cas, insisteix que no és la persona que estimarien al capdavant del Govern perquè "només un primer ministre d'RN pot aplicar el programa de d'RN".

L'esquerra esclata i surt als carrers

El nomenament de Barnier ha estat molt criticat des dels partits de l'esquerra, agrupats sota la coalició electoral Nou Front Popular —La França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, el Partit Socialista, el Partit Comunista i els Ecologistes—, que asseguren que Macron ha optat per aquest veterà polític malgrat que Els Republicans només van obtenir el 6 % dels vots en les eleccions legislatives perquè serà continuista amb el projecte liberal-conservador de Renaixement, el partit de Macron.

Els 'insubmissos' de Mélenchon fins i tot han acusat a Macron de robar les eleccions, ja que les esquerres van guanyar les eleccions com a primera força en escons i el president francès s'ha negat a designar com a primera ministra la candidata del Front Popular, la funcionària i economista Lucie Castets. De fet, aquest dissabte s'han produït multitudinàries manifestacions convocades per l'esquerra en rebuig de la decisió de Macron. En l'Elisi, per la seva part, es rebutgen les crítiques i s'afirma que el president s'ha guiat únicament per l'imperatiu constitucional que tenia de buscar un primer ministre que garantís estabilitat política, és a dir, una persona que no fos susceptible de ser tombada ràpidament per una moció de censura.

En una enquesta de l'institut demoscòpic Ifop publicada aquest diumenge per Le Journal du Dimanche, un 52 % de les persones enquestades diuen estar satisfetes per la designació de Barnier com a primer ministre, un percentatge similar que tenia en començar el seu predecessor en el càrrec, Gabriel Attal (53 %) i superior que va tenir l'anterior, Élisabeth Borne (47 %). No obstant això, un 74 % dels consultats per Ifop anticipen que el seu mandat serà breu i que caurà per una moció de censura, tenint en compte la fragmentació de l'Assemblea Nacional amb tres grans blocs molt semblants en nombre de diputats i allunyats en programa.

Formar Govern

Barnier avança aquest diumenge en les seves consultes i entrevistes per formar el seu Govern i es reunirà amb Édouard Philippe, el que va ser primer ministre de Macron entre maig de 2017 i juliol de 2020. Una vegada que hagi constituït el seu gabinet, un dels primers reptes serà l'elaboració del projecte de pressupostos per a 2025, que s'hauria de presentar abans de l'1 d'octubre, en un context de dificultat per l'augment del dèficit públic. La Comissió Europea va obrir a França a finals de juliol un procediment per dèficit excessiu, després que el 2023 va créixer al 5,5 % del producte interior brut (PIB) i la tendència és que continuarà aquest any i el pròxim si no hi ha fortes retallades o augments d'impostos.