Entre les runes del que era l’estudi de Jeremy Russell, de 48 anys, apareix un dels seus quadres plenament cobert de fang. “Te’l pots quedar, si vols”, diu, i reflexiona sobre la ironia que tots els seus quadres “son sobre la natura, els paisatges” i ara se'ls ha menjat. Paisatges que, a l’entorn d’Asheville, ja no existeixen, ara banyats per un riu marró i contaminat per tot el que es van emportar les inundacions provocades per l’huracà Helene, que va matar 212 persones, la meitat en aquest estat de Carolina del Nord, i va deixar milers sense casa el passat 24 de setembre. Aquest entorn demòcrata afronta amb "por" la possible arribada de Trump en les eleccions de demà, i ressalten que tempestes com aquestes tenen lloc per culpa del canvi climàtic, que Trump nega.
🔴 Resultats eleccions Estats Units 2024 | DIRECTE
“A mi em sap greu que tots aquests químics, tota aquesta pintura, estiguin contaminant el riu”, diu el Jeremy, que entre la frustració per haver perdut tota la seva feina troba lucidesa per reflexionar. “Hi ha certa bellesa en aquesta destrucció, és terrible dir-ho, però és com una obra de la natura”, diu. “I tot és culpa d’aquest tipus de coses”, assenyala estris fets de plàstic. "És com un cicle brutal", completa.
El Jeremy és un dels més de 250 artistes (el 80% dels que hi ha) que han perdut el seu estudi al River Arts District d’Asheville, al sud-est de Carolina del Nord, un estat clau que arriba a les eleccions d’aquest dimarts empatat a les enquestes. Com gairebé totes les persones entrevistades en aquesta ciutat, el Jeremy votarà Kamala Harris aquest dimarts. “Trump ni tan sols creu en el canvi climàtic i el canvi climàtic és el que ha provocat aquesta tempesta. Estic espantat no només pels Estats Units, sinó pel mon”, diu.
El seu amic, que es diu com ell, Jeremy Philips, creu que “si guanya Trump, serà una altra tempesta, una tempesta feixista”. I el Christopher, un professor d’espanyol que parla amb perfecte accent andalús perquè treballa sovint com a tutor de viatges d’estudis a Cadis, diu que té “molta por”. “Si ja tens bastant estrès a la teva vida quotidiana, afegim tot el tema de l’huracà i ara les eleccions, tenim molta por a Trump”, completa.
Bombolla demòcrata
Asheville és una ciutat totalment demòcrata en un context de pobles petits totalment republicans, una bombolla blava (color del partit demòcrata) que viu del turisme, amb restaurants cars, músics i artistes que van arribar abans que els negocis turístics i van començar a convertir la ciutat, enmig de salts d'aigua i de la llarga serralada Appalache, una de les més antigues del mon amb 480 milions d'anys, en una mena de refugi bucòlic d’intel·lectuals progressistes. Els artistes apunten que l'origen d'aquest atractiu està en l'arribada de l'artista alemany Josef Albers, que després que tanqués l'escola Bauhaus va fugir dels nazis i es va convertir en el responsable artístic de la Black Mountain College, que estava en aquesta zona. S'hi van instal·lar els seus alumnes, alguns dels quals després van ser destacats artistes.
El pes de la ciutat, amb 90.000 dels 200.000 habitants del contat, fa que els demòcrates guanyessin aquí per àmplia majoria l’any 2020, a diferència dels voltants. Conductors d’autobús, cambreres o recepcionistes d’hotel es mostren també partidaris majoritàriament de Harris més enllà de la bombolla artística, tot i que és comú que músics o artistes compaginin la seva vocació amb altres feines.
A només 15 minuts, en canvi, trobem persones que s’han quedat sense casa o que han estat més afectades per l’huracà i que votaran Trump, no per la gestió de la tragèdia, sinó per conviccions i les consignes del republicà. En aquella zona, un dels principals punts de distribució d’ajuda humanitària és defensor de Trump (que el va visitar) i els trumpistes van divulgar falsament a xarxes que la FEMA (Agència Federal d’Emergència) desviava els diners de la regió per a immigrants il·legals.
Ampliant el focus, el ‘swing state’ de Carolina del Nord, que ha votat sempre republicà menys el 2008 quan va votar Obama, mostra clarament la bretxa entre zones urbanes i rurals, no només al comtat de Buncombe, sinó també a Charlotte, Raleigh i Durham, les ciutats més grans de l’estat i les més demòcrates, en contrast amb un cinturó rural totalment vermell.
Dels 7 estats que afronten les eleccions de dimarts amb empat, els denominats ‘swing states’ (estat pendular) on pot guanyar qualsevol, Carolina del Nord és juntament amb Georgia -també molt afectat per l’huracà- el segon amb més pes, 16 vots electorals, per darrere dels 19 de Pensilvània. A Carolina del Nord, la llei electoral s'ha canviat per donar més flexibilitat als residents de la regió per anar a votar als diferents punts de vot per avançat, on la gent està anant massivament, reporten els locals, malgrat els problemes.
Tenint en compte que es calcula que s’han perdut 126.000 llars en els estats tocats per l’huracà i que ha afectat a la vida de centenars de milers de persones (a Asheville no tenen aigua corrent), els vots afectats per l’huracà podrien ser clau si hi hagués una forta reacció a favor del govern o en contra. Sobretot si recordem que Trump va derrotar Biden l’any 2020 en aquest estat per només 70.000 vots.
Trump ja remou el fantasma del frau
En els darrers dies, el Partit Republicà ha fet tuits promocionats que alertaven als votants de Carolina del Nord a “ajudar a frenar la supressió de vot, les irregularitats i el frau”. I això s'afegeix a les falsedats sobre la FEMA. El Christopher reconeix que “el tema de les falsedats va ser molt dur al principi”. “No sabíem què creure i quan vam sentir això de la FEMA tots ens vam espantar i pensàvem si seria veritat”, diu. “La FEMA ha fet molta feina, però no sempre es veu. Si porten una ajuda i després ho distribueix un altre grup de persones, tu a la FEMA no els has vist”, desenvolupa.
Sense aigua potable
Cinc setmanes després de l’huracà, la ciutat d’Asheville encara no té aigua potable, principal afectació a la vida quotidiana dels qui no han perdut l’estudi d’art, ja que els habitatges d’aquesta ciutat, a diferència de pobles de la vora com Swananoa, no han estat afectats.
Un avís a l’hotel alerta que l’aigua no és bona per beure ni per cuinar, però sí per dutxar-se. “Això de la dutxa és qüestió de cadascú. Jo m’he dutxat aquest matí, però la meva dona encara no s’ha dutxat, ho fa a casa d’una amiga que té un pou”, explica el Christopher. “A alguns els fa mal la pell perquè li estan posant massa clor per desinfectar”, afegeix Phillips.
Al voltant de la ciutat, apareixen a les cantonades grans barris d’aigua que algunes cases compren i fan servir. Als restaurants, s’acumulen desenes de garrafes de 10 litres que fan servir pel cafè, per cuinar i fins i tot als lavabos. A tots els establiments regalen ampolles d’aigua petites per beure i pugen i baixen per les carreteres grans camions amb aigua potable. Però ningú no sap quan tornarà, perquè està plena d’agents tòxics de la brossa que ha arrossegat amb les cases, vehicles i estudis d’art.
L’huracà ha colpejat sobretot els habitatges i edificis més propers al riu, que va créixer amb un cabal mai vist abans. A la resta de la ciutat, alguns arbres han caigut sobre els edificis, però la tempesta no es va viure des de casa en la seva magnitud. El Christopher, que estava tancat a casa, explica que va ploure dos dies seguits, va parar, va venir una nit de tempesta forta i l'endemà va sortir “a veure com estava el riu”.
Quan van baixar amb la seva família, van comprovar que el negoci del seu germà, una pizzeria a una casa prefabricada, havia desaparegut perquè se l’havia emportat la riuada. “Vam veure que no teníem internet i vam estar així diversos dies, també sense llum”. En funció del lloc, van estar-s’hi entre una i dues setmanes sense llum i encara més sense internet, per la qual cosa les falsedats corrien verbalment. “Algú deia que havia trobat un camió ple de cadàvers, però era mentida, tot feia una mica de por”, recorda el Christopher.
“Les carreteres estaven tallades pels arbres i ni es podia fugir ni podia arribar l’ajut”, explica Phillips, que té l’estudi a la única cantonada que va sortir ben parada de les inundacions. De fet, mostra fotos de com l’aigua va arribar just per sota de la seva porta, que està elevada per unes escales per sobre del carrer. La resta, va quedar destruït.
L’altre Jeremy, el Russell, calcula haver perdut uns 50.000 euros en material i unes 30 pintures, que venia per valors d’entre 3.000 i 10.000 euros, en funció de la mida. El Jeremy, que viu d’això, ho veu no només com a un art, sinó com “un negoci” i creu que en total haurà perdut uns 100.000 euros quan acabi l’any, “perquè ara venia la temporada alta de turisme per la tardor i la ciutat està buida”.
En efecte, hi ha hagut una campanya per atraure turistes a les xarxes per part dels restaurants i bars de la ciutat, entre els quals hi ha el Cúrate, de Félix Meana, un alumne català del Bulli que no ha respost a les peticions d’entrevista d’ElNacional.cat. Aquest és dels pocs que està totalment ple dissabte a la nit.
Les pèrdues del Jeremy, la manca d’aigua potable i el paisatge apocalíptic del districte artístic compliquen la tornada a la normalitat. El districte artístic s’ha tornat una zona on les runes, les pintures, les escultures i les restes de pintura conviuen amb els murs plens de grafiti i façanes foradades, mentre un cinema totalment destrossat i enfangat recorda amb el cartell de la pel·lícula ‘The Substance’ que la catàstrofe és recent.
Un parc que era verd ara reduït a fang o el camp de hockey del fill del Christopher que ara l’ha de portar a jugar a una hora i mitja de la ciutat son alteracions que es poden viure amb certa normalitat. Tots tres relativitzen perquè saben que no han sigut dels pitjors parats de la tragèdia. “Aquí hem perdut estudis d’art, però a Swananoa s’han perdut cases”, recorda el Christopher. “He perdut la meva feina, però son coses materials, me’n sortiré”, diu el Jeremy.
La part bona, l'ajuda veïnal
El millor que n’han tret, com està succeint a València, és la cooperació entre els veïns. “Gent amb qui ni tan sols parlava, ens hem ajudat en tot moment, tot i que amb el pas del temps i la tornada a la normalitat es va perdent”, diu el Christopher. Phillips, tot i que no és ell qui ho explica, fa companyia a les seves veïnes d’avançada edat que estan soles i els ajuda amb el que calgui. I l’altre Jeremy destaca que “a l’hora d’ajudar el teu veí, no mires si vota Trump o Harris”. “De vegades em pregunto si no podem estar més units i fer menys drama”, diu.
Però tots tres reconeixen tenir proximitat amb pocs votants de Trump i descriuen el seu ambient com una "bombolla", tot i estar a només 10 minuts dels rednecks, terme que es fa servir pels estatunidencs de l’interior i pocs ingressos, amb els que tenen poc en comú. Tot i que la bretxa entre blancs i homes, decantats cap a Trump, i dones i minories ètniques, més partidaris de Harris, és força forta a les enquestes, potser la més evident està entre els Estats Units formats i cosmopolites i els rurals o d’interior. I en aquest racó de Carolina del Nord, amb les enquestes empatades, aquests dos països estan separats per 10 minuts de cotxe.