El Tribunal de Gant (Bèlgica) ha dictaminat aquest dijous extradir a Espanya a l'etarra Natividad Jáuregui, "Pepona", a qui la justícia espanyola reclama per atemptats comesos als anys 80, encara que els advocats recorreran la decisió, ha confirmat a Efe el seu advocat. "La decisió no és definitiva. Recorrerem al Tribunal de Cassació", va afirmar el seu advocat, Paul Bekaert, després d'explicar que encara no hi ha data per a la vista en el Tribunal de Cassació, ubicat a Brussel·les, encara que ha considerat que serà "en unes setmanes".
La justícia belga havia denegat l'extradició de Jáuregui el 2004, el 2005 i el 2015 en "presumir" que Espanya podria violar els drets humans de l'etarra, un argument que va rebutjar el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg perquè la justícia belga no va examinar de forma completa aquest risc ni tampoc les euroordres emeses per Espanya. Aquesta demanda contra la justícia belga davant de la cort d'Estrasburg va ser presentada per la família del militar assassinat per ETA en 1981 Manuel Romeo.
Després del pronunciament del Tribunal Europeu de Drets Humans, que va condemnar Bèlgica a indemnitzar a la família de la víctima, el Tribunal de Gant ha revisat ara la seva decisió inicial de no extradir Jáuregui, segons ha explicat el lletrat, raó per la qual han apel·lat.
Detinguda el 2016
Jáuregui va ser detinguda per última vegada el 2016 a Bèlgica a petició de l'Audiència Nacional, encara que gairebé immediatament va ser posada en llibertat a Gant amb l'argument que "Espanya podria violar els drets humans" de la reclamada de complir-se l'extradició.
La justícia espanyola va emetre les ordres contra Jáuregui el 2004, 2005 i 2015 per la seva presumpta implicació com a membre del Comando Biscaia en la mort de sis agents de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, inclòs Romeu, el 1981.
"Pepona", que estava fugida des de 1979, havia estat detinguda anteriorment el 2013 a Gant, on residia durant una dècada després de viure a Mèxic i França. No estava empadronada a la ciutat, però sí que figurava registrada sota el seu nom real en la seguretat social belga, va explicar llavors a EFE el seu advocat. La presumpta terrorista "no s'amagava" a Bèlgica, i de fet treballava com a cuinera en restaurants i per a famílies particulars, segons el lletrat. També va participar en l'elaboració d'un llibre de cuina en el qual van col·laborar cuiners de diferents països i ella apareixia amb el seu nom i fotografia, va explicar Bekaert.