Si bé des del nou Gabinet de Donald Trump es ven el desmantellament de l'Agència d'Ajuda al Desenvolupament Internacional (USAID) com una victòria del projecte republicà per reduir la mida de l'administració federal, aquest pot esdevenir en una oportunitat històrica per al major rival dels Estats Units (EUA): la Xina. Tancar l'aixeta de la USAID implica que centenars de projectes d'ajuda humanitària i programes de desenvolupament acabaran de forma sobtada, fet que deixarà un buit que des de Pequín es pot omplir. Per què tindria interès el govern de Xi Jinping de fer un pas endavant i suplir aquesta nova mancança? Aquesta mena de programes humanitaris i de desenvolupament serveixen a les grans potències per expandir la seva influència pel món a través d'un tipus de diplomàcia tova.
Diversos experts consultats pel diari britànic The Guardian han coincidit a descriure el tancament de la USAID com una "ferida autoinfligida". "El que està fent Trump és bàsicament oferir a la Xina una oportunitat perfecta per repensar-se, renovar els projectes de poder suau i tornar al camí cap al lideratge global", ha afirmat Huang Yanzhong, investigador del Council on Foreign Relations.
Tanmateix, té la Xina les capacitats per omplir aquest buit? Des de fa anys que Pequín s'enfoca a enfortir la seva influència internacional a través de la seva activitat humanitària. Concretament, l'any 2018, el govern xinès va crear l'Agència de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, o China Aid. Sobre aquesta agència recauen importants programes d'inversió i desenvolupant amb altres països, però Pequín no revela els pressupostos d'ajuda exterior, ni ara amb aquesta agència ni abans. Tot i això, un estudi de William & Mary’s Global Research Institute calcula que entre el 200 i el 2021 van prestar 1,34 bilions de dòlars als països en desenvolupament entre el 2000 i el 2021.
Objectius similars (fins ara)
La figura del préstec és molt important en com ha operat aquests anys China Aid. El model xinès se centra més en els préstecs i projectes d'infraestructures altament visibles. En canvi, USAID s'ha enfocat més a associar-se amb organitzacions locals. Tot i les diferències, les dues agències tenen objectius similars: difondre el poder suau (soft power) i augmentar la influència global dels seus governs.
Melissa Conley Tyler, directora de l'entitat Asia Pacific Development, Diplomacy and Defence Dialogue, ha declarat al diari britànic que coneix almenys un cas confirmat a la regió on China Aid ja ha intervingut per proporcionar els fons obtinguts per USAID. L'impacte de canvi d'influència pot ser molt significatiu en els models polítics que es promocionen arreu del món com ha explicat George Ingram, extreballador de l'agència estatunidenca: "Els Estats Units i Europa, Canadà, Austràlia, Japó tenim un gran interès a viure en un món de democràcies i economies liberals. La Xina, així com Rússia, està intentant avançar en un món autoritari. Tot el contrari del que són els nostres interessos."