El president dels Estats Units, Joe Biden, ha autoritzat Ucraïna a atacar Rússia amb armament nord-americà de llarg abast, segons han informat The New York Times i el Washington Post aquest diumenge. Ni el Pentàgon ni la Casa Blanca ni Kíiv han confirmat encara la informació, però segons informen els mitjans citats a partir de fonts oficials anònimes, Biden hauria pres aquesta decisió en resposta a l'enviament de milers de tropes de Corea del Nord a la regió de Kursk per tal d'ajudar l'exèrcit rus a recuperar el territori guanyat per Ucraïna. És en aquesta regió on es farien els primers atacs amb l'objectiu de dissuadir Pyongyang d'enviar noves tropes, tot i que podrien ampliar-se a altres zones, segons afirma un funcionari a The Washington Post.
Les armes autoritzades són míssils supersònics guiats anomenats ATACMS, que poden transportar caps convencionals o de dispersió, i tenen un abast d'uns 300 quilòmetres. Responen a allò que el govern de Zelenski fa mesos que demana amb l'argument que només armes així poden degradar la capacitat militar russa de forma significativa i donar a Ucraïna un cert avantatge sobre el terreny.
Canvi de política a dos mesos de l'arribada de Trump
Inicialment, els Estats Units van prohibir a Ucraïna l'ús de les seves armes per llançar atacs en territori rus, una màxima que van flexibilitzar el maig passat, quan li van concedir l'ús limitat de míssils d'alta mobilitat, anomenats HIMARS, per defensar la ciutat de Khàrkiv. L'última autorització suposa travessar una important línia vermella de la política de guerra de l'administració Biden, que fins al moment s'havia resistit a aquesta demanda ucraïnesa, que es produeix dos mesos abans del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, amb un previsible gir de 180 graus en la política envers Ucraïna. Segons The New York Times, la decisió ha dividit els assessors del president Biden entre aquells que han expressat reticències per por a fortes represàlies del president rus, Vladímir Putin, contra els Estats Units i els seus aliats; i aquells que han considerat exagerats aquests temors.
Trump ha criticat durament la política dels demòcrates de suport a Kíiv, especialment pel fet que ha suposat el desemborsament de milions de dòlars en suport financer i militar al país europeu, i ha promès de forma reiterada que posarà fi a la guerra, gràcies a la seva “molt bona relació” amb Putin. Unes paraules que han fet saltar l'alarma sobre la possibilitat que Trump forci negociacions entre les parts en conflicte que impliquin la cessió de territori, una línia vermella per a Ucraïna. És davant aquest possible escenari que l'ús de míssils de llarg abast podria reforçar la posició dels ucraïnesos en una futura taula de negociacions.
Atac massiu de Rússia amb 120 míssils i 90 drons
El canvi de política dels EUA arriba també després que Rússia hagi dut a terme aquesta matinada un atac massiu contra la infraestructura energètica d'Ucraïna amb el llançament de 120 míssils i 90 drons, segons ha denunciat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i ha confirmat més tard el ministeri de Defensa rus. Un atac que ha provocat la mort de dues persones i n'ha ferit sis, i que ha deixat diverses zones sense subministrament elèctric a causa del dany en les infraestructures.