El president dels Estats Units, Joe Biden, ha donat llum verda a Ucraïna perquè llanci atacs limitats contra territori rus amb armes proporcionades pels Estats Units, segons ha avançat Politico. "Recentment, el president ha indicat al seu equip que s'asseguri que Ucraïna pugui fer servir armes dels Estats Units amb finalitats de contraatac a Khàrkiv, de manera que Ucraïna pugui respondre a les forces russes que els ataquen o es preparen per atacar-los", ha confirmat aquest dijous un funcionari nord-americà al mitjà citat. Tanmateix, ha matisat que encara es manté la política de no permetre atacs de llarg abast contra Rússia. L'ofensiva iniciada per les tropes russes a Khàrkiv aquest mes hauria portat Ucraïna a demanar els Estats Units de flexibilitzar la política establerta.

El passat dimecres, el secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, ja havia donat indicis de la possibilitat d'un aixecament d'algunes restriccions, quan va dir que la política nord-americana en relació amb Ucraïna "evolucionaria segons les necessitats del moment". Finalment, s'ha obert la porta a intensificar l'ofensiva ucraïnesa, fet que tindrà un impacte en l'evolució de la guerra a Europa. La cessió del govern de Biden implica que a partir d'ara l'exèrcit ucraïnès podrà llançar míssils proveïts pels EUA contra bombarders, coets, centres logístics i de munició i les mateixes tropes russes que s'apropin a la frontera entre els dos països a la regió de Khàrkiv. Els objectius civils i l'ús dels míssils de llarg abast continua sense estar permès.

Una desena de països permeten a Ucraïna fer servir el seu armament contra territori rus

El canvi en la postura dels EUA arriba després que prop d'una desena de països s'hagin pronunciat en aquest sentit, i hagin anunciat que permetran a Ucraïna fer servir armament contra objectius dins del territori rus. Aquest mateix dijous el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha defensat que Ucraïna pugui atacar objectius militars en territori rus, argumentant que va ser envaïda de forma il·legítima i que té "dret a defensar-se". 

El Regne Unit va ser el primer a aixecar aquesta restricció a mitjans de maig, quan també va anunciar que proporcionaria més míssils de llarg abast i míssils antiaeris. En els últims dies s'hi han sumat França, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Canadà i Txèquia.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!