El president dels Estats Units, Joe Biden, ha iniciat aquest dissabte el procés perquè el Congrés del seu país avali l'adhesió a l'OTAN de Finlàndia i Suècia. En un comunicat, la Casa Blanca ha anunciat que el mandatari ja ha enviat a diversos comitès del Legislatiu un informe sobre Finlàndia i un altre sobre Suècia en els quals s'analitza la seva incorporació a l'Aliança Atlàntica. Aquest és només un primer pas i encara no hi ha una data fixada perquè el Congrés ratifiqui el protocol d'adhesió a l'OTAN que Finlàndia i Suècia tenen previst firmar el proper 5 de juliol.
La majoria dels demòcrates i republicans del Congrés dels Estats Units donen suport a la incorporació de Suècia i Finlàndia a l'organització, per la qual cosa s'espera que el procés tiri endavant sense problemes. De fet, la ratificació final podria arribar abans de l'aturada d'agost, segons va dir el maig durant una visita a Hèlsinki el líder de la minoria republicana del Senat, Mitch McConnell. Durant la cimera de l'OTAN a Madrid, els líders aliats van acordar convidar Finlàndia i Suècia a convertir-se en membres de l'Aliança, per la qual cosa la firma del protocol el 5 de juliol servirà només per fer oficial l'acord.
"Refugi de terroristes"
La guerra a Ucraïna ha portat que Finlàndia i Suècia, països de tradició neutral, sol·licitessin l'entrada a l'OTAN, un procés que ha resultat més complex del previst després que Turquia bloquegés l'accés dels dos Estats en considerar-los laxos en el tracte d'organitzacions que Ankara qualifica de terroristes. En concret, el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, havia explicat que es negaven a acceptar l'entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN perquè eren "refugi dels terroristes" del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) o de les Unitats de Protecció Popular (YPG). De fet, el mandatari havia arribat a afirmar que "Suècia és un caldo de cultiu per a les organitzacions terroristes" i es mostrava inflexible en la seva posició: "No cedirem en l'ingrés a l'OTAN als que apliquin sancions contra Turquia".
Tanmateix, Ankara, Estocolm i Hèlsinki van aconseguir aquesta setmana un pacte pel qual Turquia aixecava el seu vet a canvi que Finlàndia i Suècia augmentin la seva col·laboració en la lluita contra el terrorisme. Una vegada que Finlàndia i Suècia firmin el protocol d'adhesió, serà necessari que sigui ratificat en els parlaments dels 30 membres de l'OTAN. La clàusula de defensa col·lectiva de l'Aliança, consagrada a l'article 5 del Tractat de l'Atlàntic Nord, només s'aplicarà a Finlàndia i Suècia una vegada que la ratificació als països hagi finalitzat.