El president dels Estats Units, Joe Biden, ha tret Cuba aquest dimarts de la llista de països que promouen el terrorisme. Cuba havia reingressat a aquesta llista el 2017 després que Donald Trump decidís desfer aquesta mesura d’acostament al règim castrista que va aplicar el seu antecessor, el president Barack Obama, el 2015. La inclusió en aquesta llista comporta severes sancions pels països que l’integren. La decisió s'ha pres a canvi d'un alliberament de presos que el règim ha anunciat en paral·lel: n'alliberarà 550. S'estima que la xifra inclogui presos polítics, que el govern cubà no reconeix com a tal. Algunes organitzacions calculen que hi ha 1.500 presos per motius polítics a l'illa.
Biden ha afirmat que el règim cubà “no ha ofert cap suport al terrorisme internacional” durant l’últim període de sis mesos i ha proporcionat seguretat que no ho farà en el futur, segons ha informat la Casa Blanca. En un memoràndum enviat a alts funcionaris s’explica que Washington “manté com a objectiu central” de la seva política “la necessitat” que existeixi “més llibertat i democràcia”, així com “un major respecte pels drets humans” a Cuba. La decisió també s’ha comunicat al Congrés.
Les relacions entre el règim cubà i els Estats Units es van trencar el 1959 després del triomf de la revolució cubana de Fidel Castro. Al cap de tres anys, el 1962, Washington va decidir incloure l’illa a la llista de països que patrocinen el terrorisme. Aquell any es va produir la coneguda com a crisi dels míssils, quan els Estats Units va descobrir bases de míssils nuclears d’abast mitjà d’origen soviètics instal·lats a l’illa. La instal·lació dels míssils pretenia dissuadir Washington de qualsevol temptació d’invasió.
Des d’aleshores la relació entre els dos països mai s’ha recuperat. L’arribada de Barack Obama a la presidència dels Estats Units va donar pas a un discurs més conciliador amb el règim. Obama va intentar fer un gir en la política cap a Cuba, facilitant les relacions econòmiques i obrint-se a l’illa. De totes maneres, aquesta nova línia política no va aconseguir a curt termini cap benefici en termes de drets humans, tenint en compte que perviu el sistema de partit únic, que manté el control pràcticament de totes les esferes de la vida dels cubans.
Relacions econòmiques
La política nord-americana respecte a Cuba ha estat també molt condicionada per l’exili cubà, que ha mantingut una línia de confrontació dura amb el règim. Tot i l’embargament econòmic dels Estats Units a l’illa, la relació comercial entre els dos països es caracteritza per un flux significatiu d'exportacions nord-americanes, especialment de productes agrícoles com la carn d’aus, mentre que les exportacions cubanes cap als Estats Units són pràcticament inexistents.