Aquest diumenge els bielorussos han aprovat la seva nova Constitució amb un 65,16% dels vots a favor i més del 78,61% de participació del referèndum rebutjat per l'oposició i segons dades oficials. De fet, tal com indiquen les primeres dades de la Comissió Electoral Central del país, les esmenes constitucionals impulsades pel líder del país, Alexandr Lukaixenko, han estat recolzades per 4,4 milions de ciutadans dels prop de 7 milions d'electors cridats a les urnes. El referèndum, però, estava acompanyat de crítiques. La líder de l'oposició a l'exili, Sviatlana Tsikhanóuskaia, ha criticat el referèndum convocat i l'ha qualificat d'"il·legítim" i incapaç de solucionar la crisi política i econòmica que viu el país. "No hi ha una elecció entre el 'sí' i el 'no', és una elecció entre Lukaixenko i Lukaixenko", va dir. I és que durant els seus 27 anys al capdavant del país, el líder bielorús només ha modificat la constitució en dues ocasions: el 1996 i el 2004.
Aquesta nova constitució limita a dos els mandats presidencials i impedeix la persecució judicial de l'actual líder de l'antiga república soviètica. La nova clàusula, però, no implica l'actual president, sinó el que sigui escollit en cas que se celebrin nous comicis. Dos mandats de cinc anys cada un. D'aquesta manera, si Lukaixenko decideix tornar-se a presentar, podria ocupar la presidència fins al 2035.
Bielorússia renuncia a la seva condició de país no nuclear
Però entre aquestes noves esmenes n'hi ha una de molt important. Bielorússia ha assenyalat que renunciaria al seu estatus no nuclear. Les autoritats han dit que aquesta nova mesura ha estat avalada per aquest mateix referèndum. Per ara, els líders occidentals no reconeixeran la legitimitat de la votació del diumenge. En una declaració al gener, la missió dels Estats Units davant l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) ha descrit el referèndum com "un camí a seguir ni viable, ni creïble per a Bielorússia".
Què podria significar per a Rússia?
Segons destaca la CNN, la nova constitució del país podria permetre a Moscou col·locar armes nuclears en el territori per primera vegada des de la caiguda de la Unió Soviètica, quan Minsk va reunir els seus reserves i es va convertir en una zona lliure d'armes nuclears. Les esmenes i addicions a la constitució aprovades pel referèndum entraran en vigor d'aquí a 10 dies.
A més, en un col·legi electoral aquest diumenge Lukaixenko hauria dit que li podria demanar al president rus, Vladímir Putin, que "torni les armes nuclears que va donar a Rússia si Occident transfereix armes nuclears a Polònia o Lituània". "Si els Estats Units o... França, dues potències nuclears, comencen a transferir armes nuclears a Polònia o Lituània, a les nostres fronteres... Demanaré a Putin que em torni les armes nuclears que jo, sense condicions especials, els vaig donar”, ha dit Lukaixenko.
Imatge principal: el president bielorús, Alexandr Lukaixenko, votant aquest diumenge / Efe