Durant tota la setmana diverses organitzacions bielorusses han alertat de la possibilitat que aquest diumenge caigui l’internet al país. Casualitat? Aquest 9 d'agost, els ciutadans bielorussos voten en unes eleccions presidencials vistes com un pur tràmit però també amb un bri d'esperança. El candidat que té més números d’obtenir la victòria és Aleksandr Lukaixenko, al poder des del 1994 i considerat l'últim dictador d'Europa.

A la primavera, alguns mitjans del país ja assenyalaven que la campanya electoral seria “calenta”. El que no s’esperava ningú és que aquestes últimes setmanes es congreguessin en mítings opositors milers de persones.

eleccions bielorússia efe

Imatge d'un col·legi electoral a Bielorússia / Efe

Dos dels rivals de Lukaixenko han estat empresonats en les últimes setmanes i un tercer candidat va fugir a Rússia després de rebre un avís de que ell també podria ser arrestat. Els comicis no comptaran amb observadors internacionals, fet que engrandeix encara més el núvol de possible frau electoral. Tot i no haver-hi observadors de l’OSCE, sí que n’hi haurà de la Comunitat d’Estats Independents (CEI), una agrupació d’exrepúbliques soviètiques liderades per Rússia, que per altra banda, mai no ha denunciat irregularitats en processos electorals.

Qui és Svetlana Tikhanovskaia?

Entre detencions i exilis forçats, hi ha tres candidates que s’han unit per intentar liderar un moviment per plantar cara a Lukaixenko. Svetlana Tikhanovskaia, una professora de 37 anys, ha enviat els seus fills a viure a l’estranger, segons recull la BBC i el seu marit és un dels candidats detinguts. I precisament aquest fet és el que l’ha empès a presentar-se com a candidata.  

Tikhanovskaia, però, no està sola. Veronika Tsepakalo i Maria Kolesnikova també s’hi han unit compartint una sèrie de fets: els seus marits o caps han estat empresonats o exclosos de la carrera presidencial per ser crítics amb el govern de Lukaixenko.

eleccions bielorússia efe

Imatge d'un míting de les tres candidates a Minsk / Efe

En un país on el matrimoni entre persones del mateix sexe no es contempla i on el patriarcat encara està molt present en la societat, s’hi respira un ambient de canvi. De fet, la paraula canvi (перемен, en rus) s’ha pogut llegir en moltes pancartes en els diferents actes que ha organitzat l’oposició. Una idea que poca gràcia deu fer a Lukaixenko, qui sempre ha dit i repetit que el paper de les dones a Bielorússia és el d’”esposes, mares i mestresses de casa”.

L’Estaca, l’himne de campanya

En tots els actes i mítings que han celebrat per diferents ciutats del país s’acostuma a cantar una versió en bielorús de L’estaca de Lluís Llach. I ja s'ha convertit en tot un himne d'aquesta campanya.

Lukaixenko ha volgut marcar distància però ha anat llençant dards contra l’oposició amb comentaris com “pobres noies, no saben què diuen ni què fan” i intentant remarcar que són elles les que farien trontollar el país.

Tensió Minsk - Moscou

Relacions desiguals entre ambdos països. I per si l'ambient no estava prou crispat, a finals de juliol les forces de seguretat de Bielorússia van detenir 33 presumptes mercenaris de la companyia militar privada russa coneguda com grup Wagner. Segons les autoritats, tenien la intenció de provocar el caos al país de cara a les eleccions presidencials.

Fonts citades per l’agència oficial bielorussa Belta, i recull Efe, els serveis secrets del país van ser avisats de l’arribada de més de 200 mercenaris que tenien la missió de sabotejar les eleccions. De fet, durant els últims dies s’ha parlat d’altres operacions similars.

alexander lukaixenko efe

Aleksandr Lukaixenko en un discurs televisat / Efe

Això ha fet que just abans de la celebració dels comicis Lukaixenko i el president rus, Vladimir Putin, hagin mantingut una trucada telefònica per parlar d’aquest assumpte.

Aquesta conversa buscava calmar els ànims després d’aquest incident i els acords energètics i comercials trencats, que han portat al país a un moment econòmic complicat.

 

Imatge principal: les candidates Svetlana Tikhanovskaia, Veronika Tsepakalo i Maria Kolesnikova en un míting / Efe